Mudances

http://gravitateonline.com/dissertation-proposal-on-terrorism-and-islam/ Dissertation Proposal On Terrorism And Islam

see Help Writing College Essays

Publicat dins de Entrevistes | Comentaris tancats a Mudances

Jordi Badia: “Suñol creia que l’esport i el Barça podien ser un instrument educatiu molt potent i valuós”

Buying Generic Viagra Online Forum

http://www.vlatkahorvat.com/?dissertation-writing-sites Dissertation Writing Sites Vaig tenir la idea de treballar aquesta figura perquè hi ha una manca de coneixement, de monografies sobre personatges del Barça i del país, cosa que també passa amb Gamper. Vaig parlar-ne amb el Mario Romeo, de la fundació Esport i Ciutadania, la que porta el lema de vida de Suñol i del seu diari, La Rambla, i de seguida s’hi van mostrar interessats. M’hi he estat un parell d’anys.

http://pce.northwestern.edu/?explanatory-synthesis-essay Explanatory Synthesis Essay Això no és ben bé cert. Vaig fer una Crònica del nuñisme, sobre els 22 anys de presidència, però es crònica, no biografia. El Barça al descobert  tampoc no és una crònica del laportisme, sinó que tracta de la meva experiència dins del club com a director de comunicació, en allò que jo entenia que podia explicar i que no afectava el compromís de confidencialitat. I ara la biografia és d’algú que és més que un president i que és molt desconegut. Suñol només va presidir el club un any i havia anunciat que volia dimitir el càrrec quan el van assassinar.

http://www.smn.gob.hn/?what-is-homework What Is Homework Quan revises papers i afirmacions, sempre descobreixes coses noves o algunes que es donaven per segures i no ho són. Per exemple, s’havia dit que el primer acte polític de Suñol va fer-se soci del Barça quan el tancament de les Corts de 1925. Però la veritat és que se n’havia fet soci abans. Creu que l’esport i que el FCB podien ser un instrument educatiu molt potent i valuós. A més, en un moment polític delicat: la dictadura primoriverista. La seva implicació en el Barça s’emmarca en un debat més ampli que es dóna a Catalunya, agafat d’Europa. És sobre la importància d’educar la ciutadania en democràcia a través dels valors essencials de l’esport: esforç, disciplina, voluntat de superació…

http://iaaesthetics.org/?genetically-modified-organism-persuasive-essay Genetically Modified Organism Persuasive Essay El Barça és tant potent que ho acaba tapant tot. Hi ha el risc que ho tapi, si més no. En el cas de Suñol, el Barça serveix per recuperar una figura oblidada que, per la condició de president i d’afusellat, es recupera des d’aquí. Per totes les altres facetes queden minimitzades. En realitat, la implicació amb el Barça… això rai. Suñol era important com a polític, com a periodista, per la seva qualitat d’home públic, mecenes, persona que treballa per Catalunya i els catalans. No només de paraula, sinó d’obra.

http://www.econ.unideb.hu/?media-essay-help Media Essay Help -La novel·la Rosa de Foc, d’Emilio Marresse, ficciona les últimes hores de Suñol. És prou fidel als esdeveniments històrics?
És una ficció. Pel que he pogut reconstruir en boca del fill de Suñol sobre les últimes hores abans de la marxa i les hores en què la família coneix la mort de Suñol… és ficció.

Dividend Policy Research Papers No se sap del cert. Pel que he pogut deduir dels testimonis més immediats, per catalanista. Viatja amb un cotxe amb una bandera catalana. Els primers testimonis no saben qui estan matant. El Adelantado de Segovia parla al cap d’un parell o tres de dies amb un tinent que hi havia a la caserna on havien matat Suñol i així ho explica al diari. És un cas amb moltes ombres, amb coses sorprenents. Però sense els cossos, no se sap on tenen les bales i no se’n pot reconstruir la mort. Hi ha una altra versió, posterior, que parla d’un intent de fugida. Sembla una manera de justificar la mort com a acte de guerra.

Where Do I Buy Essay Els campionats domèstics no donen per a més. L’expansió del futbol segueix una lògica capitalista. La creació de la Lliga espanyola coincideix amb el reconeixement del professionalisme. El Campionat d’Espanya no es podia ampliar perquè els clubs podien quedar eliminats aviat, amb el sistema d’eliminatòries. L’ampliació de la Lliga serveix per pagar els jugadors. A mitjan anys 90, els pressupostos creixen de manera espectacular amb la llei Bosman. Els clubs que han fet el salt d’internacionalitzar-se jugaran la competició europea. Les TV que ho financen i els espònsors no en tenen prou amb dos Barça-Madrid o Barça-Manchester United a l’any. Els interessen partits amb ressò mundial, perquè el mercat s’ha globalitzat. Per això els horaris. Aquí no, però un Barça-Madrid a les 12 del migdia a la Xina és fantàstic.

Custom Thesis Theme Suposo que estarà lluitant per tots els títols. Gairebé segur en els campionats espanyols. I els europeus depèn més d’altres factors. Una eliminatòria a dobles partit, amb volcans que poden explotar… El normal és que lluiti fins al final en tots el fronts.



Publicat dins de Entrevistes | Comentaris tancats a Jordi Badia: “Suñol creia que l’esport i el Barça podien ser un instrument educatiu molt potent i valuós”

Mario Soria: “Estic en un llimb entre l’hiperrealisme i l’abstracció o la figuració trencada”

http://pce.northwestern.edu/?dissertation-help-service-chennai Dissertation Help Service Chennai

http://www.kelleher.northwestern.edu/?help-writing-article Help Writing Article -Jo no faig abstracció ni figuració trencada. A mi m’agrada el pop americà en els temes, però barrejat amb la tradició europea en la tècnica. Antonio López m’agrada en la tècnica: és una pinzellada tan pensada. Miró o Luis Gordillo m’encanten. I no és veritat que això ho pugui fer un nen.

http://www.helplink.com.br/noticias/?donde-comprar-cialis-generico-foro Donde Comprar Cialis Generico Foro -A mi l’hiperrealisme m’avorreix. Molta tècnica, però poca creativitat, per al meu gust. T’astora com pinten, però no et fas preguntes. No crea atmosferes. Jo estic en un llimb entre l’hiperrealisme i l’abstracció o la figuració trencada.

watch Homework Help Solving Equations -El mestissatge és el que mou. No pots inventar la roda cada dia. Jo agafo del surrealisme, de l’abstracció, del pop… Tinc fons que són abstractes. La pintura no són matemàtiques. Hi ha molts camins i per a cadascú el seu és el veritable.

http://kaiasand.net/custom-homework-help/ Custom Homework Help -Jo és que trigo molt. Pinto uns 20 quadres a l’any. Tot s’ha de fer bé. Jo crec molt en la feina i el sacrifici. Jo al principi pintava en llençols vells i cartrons perquè no tenia per comprar material. No entenc que es pagui per fer la feina malament. Vaig trigar sis anys a fer una Gioconda. I en aquest de Velázquez hi treballo des de fa quatre o cinc anys. No cada dia.

http://abstinc.com/phd-thesis-china/ Phd Thesis China -Totes. Després de sopar, dues hores. Dotze al dia. Jo crec en el treball i en el sacrifici. Ningú no m’ha subvencionat. Un alpinista no puja una muntanya per una subvenció, sinó per l’esforç personal. Jo treballo els diumenges. Moltes vegades no sé ni el dia que és.

http://www.helplink.com.br/noticias/?prix-du-cialis-10mg-en-pharmacie-en-france Prix Du Cialis 10mg En Pharmacie En France -Sóc autodidacte. Bé, vaig estar dos anys a l’Escola Joso, de còmic. Però en comptes que m’influeixi en tal o en tal altre prefereixo que ho faci Velázquez. He fet cinc o sis Menines. Una se la va quedar la Generalitat, fa molts anys.

Customer Report Writing -Eren models del seu temps i ara són icones. Són clàssics. Quan una cosa és icona, ja és un clàssic. Com un 600 o un Volkswagen Escarabat. És contemporani perquè ha ressuscitat, com l’au fènix. I també és clàssic.

http://www.masterieg.uc.cl/how-to-write-the-perfect-college-essay/ How To Write The Perfect College Essay -Mickey Mouse és una icona. I les seves orelles, per separat, també. Com la cursiva de la Coca-Cola. Tu poses Pérez amb tipografia de Coca-cola i dius: Coca-Cola. El cervell autocompleta. Ja hi tenim ficat el bombardeig publicitari.

http://iaaesthetics.org/?cover-letter-writing-services-uk Cover Letter Writing Services Uk -Quan era petit m’agradava Rue del Percebe. Vaig veure els colors d’un edifici de la Vila i vaig pensar, “si això és el mateix”. No cal fer una arrel quadrada per sumar 2 i 2.

Write My Essay.biz Reviews -És pop. És el que m’envolta. Els llapis, els LEGOS… Per a mi, les abelles poden ser una influència daliniana. Són el que ens agrada. M’agraden els contrastos de colors. No pinto talibans de l’Afganistan, no sóc reporter de guerra. Pinto el que em rodeja.

http://www.neaa.government.bg/?rush-term-paper-custom Rush Term Paper Custom -A Velázquez li encarregaven quadres. A Barceló, la cúpula de l’ONU. Ells diuen el què i jo hi poso el com. Ells saben com jugo. Jo m’hi adapto. Que em diuen que canviï una cama? Per què no? Jo sóc un treballador. Jo vinc aquí a treballar, com un escombriaire, com un fuster. Sempre m’agafa la inspiració al taller.

http://nicset.com/substitute-for-viagra/ Substitute For Viagra -(Em mostra els palmells.) Tacar-me les mans. Tinc pensament, però me’n ric explicant contes. Vull que els quadres es defensin a si mateixos. El que val de Pavarotti és el cant, no el que pensava de l’òpera.

http://www.socio.msu.ru/?community-service-synthesis-essay Community Service Synthesis Essay -Sembrant molt. EUA, Suïssa, el Japó, Andorra… Algú que et compra i li agrada, et torna a comprar. Un cop van venir uns grecs al Museu Picasso. Davant hi havia un quadre meu, en una galeria. Em van localitzar via Brussel·les i un dia vaig rebre una trucada. També voldria que em localitzés una bona galeria estrangera. Si agrades en una galeria bona de Nova York, el valor dels teus quadres es triplica.



Publicat dins de Cultura, Entrevistes, Martorell | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a Mario Soria: “Estic en un llimb entre l’hiperrealisme i l’abstracció o la figuració trencada”

Pere Flores: “Esdeveniments com el Vimart agraden i dinamitzen l’activitat econòmica del sector”

Writing Dissertation In 3 Days

http://enrouteverslest.fr/how-to-get-a-cialis-prescription/ How To Get A Cialis Prescription -Com es diu col·loquialment, “hi ha de tot a la vinya del senyor” (riu). El que s’ha de dir, però, és que en l’àmbit professional s’utilitzen certes paraules i expressions per descriure un vi que per al simple aficionat poden sonar estranyes i recarregades. Però com passa en qualsevol àmbit, quan entres en el món professional sovint s’utilitzen tecnicismes, paraules i expressions específiques d’aquell sector.

Need Help With Narrative Essay -Saber-nos vendre millor. El producte català té una qualitat igual o millor que la resta de vins de la Península, però no ho sabem fer veure als altres, a excepció del Priorat, que és una zona amb uns vins de molt alt nivell, i que tot i així costa de vendre fora del nostre país pel seu preu. Un ha d’obrir-se de mires, deixar-se portar per la curiositat, tastar coses noves, i de ben segur que se sorprendrà del nivell que tenen els nostres vins.

http://www.tribecca.com.br/cialis-5-mg-prix-maroc/ Cialis 5 Mg Prix Maroc -Ve lligat amb el que deia a la pregunta anterior. Rioja és la DO per excel·lència a la Península, i la que té més reconeixement internacional, per això és més fàcil escollir un vi del qual tothom en parla o en coneix la zona. I com deia abans, els vins catalans no són prou valorats, però no només fora del país, sinó també a casa nostra! Tot i així, cal dir que dia rere dia sorgeixen nous cellers i gent amb empenta i il·lusió que vol canviar aquesta percepció.

check Online Professional Resume Writing Services York City -Els vins del Priorat eren utilitzats tradicionalment per fer vins a granel, ja que eren caldos de poca qualitat i molta graduació (degut a la climatologia de la zona),procedents de vinyes gairebé oblidades i mal conreades per la dificultat en la seva accessibilitat. Fins que a finals dels 80 un grup de persones, d’entre els quals destaquem diversos noms, com el d’en René Barbier o l’Álvaro Palacios, li veuen potencial i decideixen apostar-hi. Si a això li sumem els costos d’explotació d’aquestes finques situades en costers i terrasses, les quals s’ han de treballar a mà i fins i tot amb animals (encara a dia d’avui), entendrem el perquè del seu preu.

http://www.ciudadesporlabicicleta.org/web/?what-do-i-write-about-in-my-college-essay What Do I Write About In My College Essay -Degut a la meva feina veig passar moltes, moltíssimes referències, i una gran majoria dels cellers etiqueten en l’idioma del nostre país. També és cert però, que quan han de sortir a d’altres mercats, sobretot internacionals, a vegades es canvien les etiquetes, però no només per temes de màrqueting, sinó per complir amb la legalitat dels països importadors.

An Essay About Home -Quan tot anava bé, hi va haver qui es va aprofitar de la situació i es van sobrevalorar alguns productes. També hi va haver una tendència a fer vins molt exclusius i de gamma alta. Ara es fan vins de qualitat a preus assequibles. S’han eliminat els excessos que a vegades emmascaraven el propi producte: cellers que semblen hotels, grans presentacions, embalatges espectaculars, varietats rares i difícils de conrear… tot això es repercutia en el preu. A dia d’avui, els cellers se centren en el producte i es dediquen a elaborar un vi de qualitat, però que sigui accessible per a la gran majoria.

http://imperator116.ru/acheter-du-viagra-en-pharmacie-en-belgique/ Acheter Du Viagra En Pharmacie En Belgique -Uf! Aquesta és una pregunta complicada… Primer de tot cal dir que aquesta qüestió està directament relacionada amb el poder adquisitiu dels joves, ja que la cervesa és més econòmica que el vi. Però després també cal observar l’oferta que dóna el mercat: és difícil trobar bars on es pugui prendre vi a copes; en canvi, de cervesa n’hi ha a tot arreu. De mica en mica, però, comencen a haver-hi locals que ofereixen el vi a copes, perquè cada cop s’està prenent més consciència de la cultura del vi, i també perquè degut a la crisi econòmica que estem patint és una manera de beure vi a un preu econòmic.

http://blog.leadgraffiti.com/big-y-homework-help-online/ Big Y Homework Help Online -Doncs sí. La Xina és en aquests moments la segona economia mundial, i això ha suposat una demanda creixent de molts productes, matèries primeres, energia, etc. A nivell agroalimentari, tenen un pla quinquennal d’apertura fins el 2015 basat en la importació de productes occidentals, d’entre els quals hi ha el vi. Però el producte estrella, per exemple, és l’oli d’oliva, al qual consideren un producte molt saludable. Si ens centrem en el vi, en aquest moments està en plena fase de creixement dins el mercat xinès. Hi ha una nova classe mitjana amb poder adquisitiu i una joventut amb gustos occidentalitzats que són els que demanden aquest producte. I per descomptat les classes poderoses que troben en el vi un símbol d’estatus social.

How To Write Literature Based Dissertation -Aquests esdeveniments són imprescindibles per al futur d’aquest sector. Serveixen per a transmetre la cultura del vi, la passió pel treball fet a la nostra terra i per fer un producte de qualitat, i és la manera que la gent conegui els professionals que s’hi deixen la pell, per aquest món. És la millor manera que tenim els professionals del vi per mostrar-nos al món. I com es va poder veure al Vimart, amb una afluència fantàstica de públic, aquests esdeveniments agraden i dinamitzen l’activitat econòmica del sector.

-Per cert, que amb això del vi, no hi ha inconvenient a portar-se la feina a casa, oi?
-Home, si has de treballar molt pots acabar amb mal de cap, he, he! Fora bromes, jo sempre dic que tot el que estigui relacionat amb productes de consum per plaer sempre és agraït. En aquest aspecte, el vi et dona molts moments de satisfacció. Una copa d’un bon vi (que no vol dir car), acompanyant un bon àpat (també pot ser sol!) i bona companyia poden fer-te passar una estona irrepetible.

Publicat dins de Entrevistes | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Pere Flores: “Esdeveniments com el Vimart agraden i dinamitzen l’activitat econòmica del sector”

Jordi Serra: “Hi ha més oportunitats laborals si se sap parlar i escriure català”

Jordi Serra Massansalvador (Barcelona, 1963) és, entre moltes altres coses, tècnic de normalització lingüística del Servei Local de Català. El professor que fa les classes, vaja.

Jordi Serra Massansalvador-Així que esteu immersos en el procés de matriculació.
-Doncs sí. La inscripció als cursos de català es fa els dies 19, 20 i 21
de setembre, i les classes comencen la primera setmana d’octubre. Aquests dies anem de bòlit.

-Quina és l’oferta de cursos d’enguany? És una oferta suficient?
-Aquest any s’ofereixen els mateixos cursos que l’anterior: un total de 18 cursos, entre els presencials i els cursos a distància. Aquests cursos cobreixen tots els nivells, des del bàsic per a la persona que acaba d’arribar a Catalunya fins el nivell superior. Tot i això, cada any hi ha molta gent que no pot fer el curs que volia perquè la demanda és molt superior a l’oferta.

-La crisi econòmica ha afectat aquesta oferta?
-Sí, és clar. De la mateixa manera que, anys enrere, l’arribada
d’estrangers va incrementar molt el nombre d’alumnes als cursos de català, ara la crisi fa que molta gent sense feina inverteixi el seu temps formant-se per accedir al mercat de treball. Hi ha més oportunitats laborals si se sap parlar i escriure català.

-I pel que fa als cursos a distància?
-Són recomanables per a aquelles persones que no poden venir a classe per qüestions d’horari o de calendari. En aquests cursos, molts alumnes són d’altres poblacions al voltant de Martorell, on de vegades l’oferta de cursos és més reduïda, perquè Martorell és l’únic lloc del Baix Llobregat Nord on s’ofereixen cursos a distància.

-Com és que feu el nivell D? Van molt buscades les places per a aquest nivell, oi?
-Ja fa anys que Martorell és de les poques poblacions del Baix Llobregat on es fa aquest curs. En principi es feia per demanda dels alumnes que acabaven el nivell C. Avui dia, ve molta gent d’altres llocs a estudiar el nivell superior a Martorell, i el curs se sol omplir de seguida. Una de les causes principals és que el certificat de nivell D és molt valorat a l’Administració pública com a mèrit en oposicions o concursos.

-Quants alumnes passen per aquest Servei de Català al llarg d’un curs?
-El curs passat vam tenir uns 400 alumnes en total: 300 en cursos
presencials i 100 a distància. Prop del 90% acaben el curs, al juny. I la gran majoria aproven.

-Pel que fa als cursos orals, quin tipus d’alumnes s’hi apunten?
-Aquests darrers anys, la majoria d’alumnes del nivell bàsic són joves
estrangers que han arribat fa poc temps a Catalunya: sud-americans,
marroquins, romanesos, nigerians… En general són persones amb estudis mitjans o superiors que volen millorar la seva condició laboral. També hi ha espanyols que volen aprendre català per seguir la formació dels seus fills o néts, que estudien en català.

-Martorell arreplega alumnes d’altres poblacions, oi?
-Sí. Martorell actua com a centre d’una àrea d’influència que arriba fins a Esparreguera, Piera o Gelida. Prop d’una tercera part dels alumnes ve de fora. Les causes són diverses: oferta limitada de cursos a les seves poblacions, facilitat de comunicacions, lloc de treball a Martorell, etc.

-Hi ha opcions al marge del Consorci per aprendre català a Martorell?
-Hi ha oferta de cursos bàsics a l’Escola d’Adults, i s’inclou el català
en alguns programes formatius de l’Ajuntament, com els del Servei d’Atenció a l’Immigrant o els de formació ocupacional. A més, algunes associacions de veïns ofereixen cursos d’acollida lingüística a nouvinguts. I també hi ha acadèmies i professionals particulars, naturalment.

-És fàcil per al nouvingut d’usar el català a Martorell o hi ha massa canvi al castellà per culpa d’un concepte esbiaixat i mal entès de la bona educació?
-Encara hi ha la inèrcia, per part dels catalanoparlants, de canviar al
castellà si observen que l’interlocutor té problemes per expressar-se en català. També hi ha persones que es passen al castellà si veuen que l’altra persona és negra o àrab, com si el castellà fos la llengua del Senegal o del Marroc. Això, és clar, no és cap ajuda per a l’aprenent. El millor que podem fer per ell és parlar-li en català i animar-lo a expressar-se tan bé com sàpiga. D’aquesta manera, cada dia ho farà millor.

Publicat dins de Entrevistes | Comentaris tancats a Jordi Serra: “Hi ha més oportunitats laborals si se sap parlar i escriure català”

Toni Albiol: “Ferran Adrià va deixar-nos caure entre línies que es tancaria El Bulli”

Toni Albiol Lacasta (Barcelona, 1968) és un reputadíssim enòleg que regenta la botiga Divins de Martorell, una de les sis millors de l’Estat espanyol.

-Com és que un empleat de Planeta acaba en això dels vins i els destil·lats?
-Accidentalment. Vaig conèixer la meva dona en un màster de direcció d’empreses. Ella era una amant dels caves, i de mica en mica me’n vaig anar enamorant jo també. Primer vaig anar a una botiga especialitzada, després a un celler… I al final a casa o a la feina la gent em deia: “per què no portes una caixa d’això o d’allò?” Portava al maleter 13 o 14 caixes. Vaig obrir la botiga i vaig començar amb lots de Nadal, que encara continuem fent. És una especialitat nostra.

-Això del vi és una cosa per a gent amb diners, oi?
-Sempre hi ha un vi per a cada ocasió i per a cada butxaca. També n’hi ha per a butxaques humils, i alguns molt bons. Ara, que tot se sofistica i podem trobar vins més complexos. A casa nostra tenim vins molts cars, i vins de cada dia, també. Una de les feines més importants és fer una gran selecció de vins que no siguin cars, de 3 a 12 euros. Aquesta és la tasca més difícil. Si valen 200 euros és obligatori que siguin bons. Divins és com el Barça: perquè hi entri un vi i en desplaci un altre ha de ser molt bo. No busquem fer una oferta per ser més barats que ningú, com els supermercats, sinó petits cellers que treballen amb cura.

-De quantes referències estem parlant en aquesta botiga?
-Ara en devem tenir unes 2.500-3.000. Tenim vins de les principals regions vitivinícoles del món: Austràlia, Califòrnia, Sud-àfrica, de totes les regions de França, de les principals DO d’Espanya i sobretot vins catalans. De catalans, en tenim uns 250 o 300 vins de les 12 denominacions d’origen.

-I a vegades fas viatges per comprar vins in situ?
-Per a mi és la clau del marxant de vins. No has d’esperar que vingui el comercial d’un celler per oferir-te el producte, perquè si ho fas, acabes tenint el mateix que els altres.

-I allò de la missió a l’Alguer amb altres catalans, què va ser? Sona com si anéssiu a evangelitzar-los.
Va ser una missió patriòtica, de patriotisme vitivinícola. Es tractava d’intentar recuperar vinyes que fa més de 200 anys que estan extingides a Catalunya. Varietats de raïm que havíem portat a l’Alguer els colons catalans. Es tractava d’identificar aquestes varietats de raïm i intentar portar-les de nou cap a aquí. Varietats com la mònica, la trobat i la pascal.

-Així que la plaga de la fil·loxera no va arrasar amb tot i a tot arreu.
-Aquí ens vam trobar amb un contratemps. Pensàvem que aquestes varietats hi eren perquè mai no havien desaparegut d’allà. Com que és una illa… A les Canàries, per exemple, la fil·loxera no hi va arribar. Però l’historiador Antoni Cano ens va explicar que sí que hi havia arribat la fil·loxera, a l’Alguer. Però malgrat això, les varietat hi havien sobreviscut. En resum, que els conreus no eren prefil·loxèrics.

-Veig que, a banda, aquí hi ha molts whiskies.
-Tinc una de les seleccions de whiskies més importants de Catalunya. De l’Himàlaia, del Japó, irlandesos, americans… Aquí tenim mig Escòcia. Dins d’Escòcia, en tinc de destil·leries que fa dècades que van tancar i també de molt petites. D’una que produeix en un any el que Cardhu fa en una setmana.

-Què passa ara amb la moda del gintònic? Una amiga em diu que el Larios té gust de colònia.
-Ha sigut una gran satisfacció no ja perquè la gent s’ha tirat al gintònic i a les ginebres premium, sinó pels tallers de gintònic que hem creat (les gintònic workshop music). Fem una deconstrucció del gintònic: tast de tots els ingredients que porta el gintònic. Parlem de la cultura del gel. A la segona part parlem del perfect serve: la millor combinació segons les característiques de cada ginebra i cada tònica. Buscar-li el complement de performance de decoració i de potenciar-lo organolèpticament o corregir els gustos d’un gintònic.

-Em sembla que ens pots explicar algun detall molt sucós sobre en Ferran Adrià.
-Fa dotze anys vaig començar un programa a Ràdio Martorell, El Tirabuixó. També el vaig fer a Esparreguera uns anys. Doncs va ser pioner a tot l’Estat en parlar 100% de vins. És el més veterà i ens ha copiat molta gent: a RNE, a Catalunya Ràdio… Hi hem tingut Ferran Adrià diversos cops, Arguiñano, Arzak, Carme Ruscalleda, Sabina, Víctor Manuel, Ana Belén… fins i tot Penélope Cruz. El Ferran ja s’ensumava que tancarien El Bulli, perquè no era rendible: 50 persones per servir-ne 30… Unes setmanes després va anunciar que es tancava. Ens ho va deixar caure entre línies.

-Per acabar, explica’ns en què consisteix la formació que imparteixes a la botiga.
-Hi Fem tot tipus de cursos de tastavins i gastronomia en general. Iniciació, perfeccionament, maridatges gastronòmics, tallers de vins i foies… Un parell de dimecres al mes fem tasts comparatius, tasts temàtics per un preu econòmic. Fer-ne 3 en 1, per exemple. I els cursos de cocteleria, whisky, ginebres… A banda, ens contracta gent perquè anem a empreses o cases particulars. Els resultats són espectaculars, però no faig gaires bolos d’aquests.

Publicat dins de Entrevistes | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Toni Albiol: “Ferran Adrià va deixar-nos caure entre línies que es tancaria El Bulli”

Carme Perella: “Un llibre reunirà les dues obres que va escriure en Bladé sobre Pujols”

Carme Perella Cosconera (Lleida, 1971) és la tècnica de la Fundació Francesc Pujols. Parlem amb ella de les activitats que prepara la fundació per a aquest curs.

-Així que ara toca celebrar el Centenari de les Arts i els Artistes. Què era aquest moviment artístic i quin paper hi jugava Pujols?
-Segons el mateix Pujols descriu (Bladé): La fundació de Les Arts i els Artistes fou fruit de la inspiració del pintor Iu Pascual (1910) que va tenir la idea d’aplegar els pintors i de fer-los entrar en una agrupació independent de les tendències acadèmiques que encara predominaven a Barcelona (de l’academicisme més “pompier”). Pujols en fou secretari, enamorat d’aquell moviment, s’hi va solidaritzar des del primer moment, escrivint articles, donant conferències, fent la propaganda de les noves modalitats pictòriques. Entre altres cal assenyalar Isidre Nonell, Ricard Canals, Xavier Nogués, Feliu Elias, Aragay, etc. Un dels pilars d’aquella agrupació fou el galerista Santiago Segura, propietari de les sales d’exposició El Faianç Català i Les Galeries Laietanes.

-De quina manera se celebrarà aquesta efemèride?
-La Fundació, amb el suport de l’Ajuntament de Martorell, està preparant una exposició commemorativa de cara a l’octubre i un seguit de conferències sobre el tema.

On tindrà lloc aquesta exposició?
-S’ha dit de fer-ho al museu Muxart per les condicions tècniques de la sala, per la proximitat a la Torre de les Hores i pel vincle que hi va haver entre ambdós.

Se n’ha cuidat molt de prop de l’organització un dels patrons, en Joan Isart, oi?
-Sí, Joan Isart va proposar a la Fundació fer aquest programa d’actes i serà el comissari de l’exposició.

Un altre acte previst en breu serà el recital del pianista martorellenc Daniel Ligorio.
-En principi s’engloba dins els actes commemoratius del centenari de les Arts i els Artistes ja que està previst que dins el repertori hi hagi música d’aquesta època. En principi està programat pel dia 15 d’octubre.

La fundació, ara mateix, també està portant a terme la digitalització dels articles de Pujols, oi?
-Sí, s’ha contractat una persona per dur a terme aquesta tasca. Inicialment el fons hemerogràfic estava catalogat, però encara restava pendent la seva digitalització.

L’any que ve farà 50 anys del traspàs del geni de la Torre de les Hores. Com es commemorarà aquest fet luctuós?
-Està previst fer un seguit d’actes per commemorar aquesta data. En principi, entre altres coses, s’ha parlat de la possibilitat de reeditar el Concepte general de la ciència catalana.

Pel que fa als llibres, l’editorial Cossetània està editant les obres completes de Bladé Desumvila, un autor molt vinculat a Pujols.
-Sí, està reeditant l’obra completa d’Artur Bladé Desumvila i ara li toca el torn al volum XI que serà el llibre que reunirà les dues obres que va escriure en Bladé sobre Pujols: Geografia espiritual de Catalunya i Francesc Pujols per ell mateix. Si no hi ha res de nou la publicació ha de sortir a finals d’any. Per tant durant el 2012 es faria la pertinent presentació a l’Ateneu Barcelonès i a la Torre de les Hores.

Una novetat de la fundació és que ara tindrà botiga en línia. Com funciona i què s’hi podrà adquirir?
-En principi estarà activa a partir del dia 5 de setembre i tothom que hi estigui interessat podrà comprar-hi les darreres reedicions de les obres de Pujols.

Publicat dins de Cultura, Entrevistes, Francesc Pujols, Literatura | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Carme Perella: “Un llibre reunirà les dues obres que va escriure en Bladé sobre Pujols”

Ricard Garcia: “La natura ens ensenya el valor real de les coses”

Ricard Garcia (Sant Llorenç d’Hortons, 1962) és el flamant guanyador del premi Vila de Martorell en la categoria nacional en llengua catalana. Viu a la capital del Baix Nord des de 1988.

Foto de Ricard Garcia-Els contorns del xiprer, De secreta vida i ara un tercer llibre de poemes. Et penses i et repenses cada lliurament poètic?
-Sí, esclar. L’obligació de tothom que es dedica a oferir la seva obra al públic, és la de fer-ho amb la màxima dignitat possible. Ja he dit alguna altra vegada que ni tot és poesia ni ens podem refiar de la inspiració. El que de debò fa que un text tingui una certa qualitat és el treball de recerca i depuració de les idees i el llenguatge alhora. Només així es pot publicar obra de la qual no te n’avergonyeixis més tard.

-A banda dels llibres en què només hi ha poemes teus, també has participat recentment en una antologia.
-Hi ha poemes meus en diverses antologies. La més recent és Poesia a la frontera, que recull poetes en català, aragonès i castellà, però també he participat a Poems&Blogs. Poetes a la xarxa i a La catosfera literària 08. De totes maneres, pel que fa a antologies, el que més il·lusió em va fer va ser la inclusió d’alguns poemes meus al Resum de l’any poètic 2008 que s’edità amb motiu dels Jocs Florals de Barcelona.

-És massa difícil publicar o ja està bé que hi hagi una sèrie de filtres (premis, editorials, agències) que s’encarreguin de destriar el gra de la palla?
-Publicar és difícil, i publicar poesia encara més. De totes formes, ara hi ha moltes formes per autoeditar-se que ho faciliten. Jo no ho he fet servir mai i he optat per presentar la meva obra als premis. Això té la pega que has de tenir molta paciència i ser perseverant, ja que és molt difícil que el primer jurat que et llegeixi et premiï. Però en canvi té l’avantatge que t’obliga a rellegir i reescriure els llibres totes les vegades que faci falta per trobar la forma més precisa d’expressar allò que entens com a poesia i que, alhora, també ho percebin així els lectors experimentats que conformen els jurats. A banda d’això, és molt important tenir qui et llegeixi amb tota la distància que convingui i escoltar les seves crítiques i suggeriments, ja que et permet aprendre molt de la teva pròpia feina.

-Tu ets molt actiu en blogs (Castells de cartes i Cupressus sempervirens). Ha canviat la teva manera de fer aquesta interacció sovintejada amb els lectors?
-No m’ha canviat la manera d’escriure. Però sí que ha influït en el fet de tenir una presència que abans no tenia. Quan vaig obrir el blog, l’agost del 2004, gairebé ningú no en sabia res de la meva poesia, però aviat vaig conèixer gent molt interessant i vaig establir-hi llaços que m’han ajudat molt.

-Quin sentit té la presència de la natura en la teva poesia?
-Jo vaig néixer i em vaig criar en un àmbit rural, per tant és normal que les experiències derivades de viure immers en la natura apareguin en molts dels meus poemes. I ara que ja no hi visc, sovint és un refugi i una lliçó de senzillesa. La natura ens ensenya el valor real de les coses.

-Pel que fa al premi Vila, només hi ha el precedent d’Olegario Rodríguez Casillas en el fet que un martorellenc s’adjudiqués el premi gros, ell en castellà. Això significa alguna cosa per a tu?
-La veritat és que per a mi és un fet purament circumstancial. El que sí és significatiu i important per a mi és que el premi me l’hagi concedit l’actual jurat del Premi Vila de Martorell, ja que respecto i aprecio molt l’obra dels seus membres i veure’m reconegut per ells és molt gratificant.

-El recull guanyador del premi Vila tenia com a títol Penells d’herba, però es publicarà amb una altra designació. A què obeeix aquest canvi?
-Quan vaig presentar l’original al premi, dubtava sobre el títol i provisionalment el vaig anomenar així, però titular-lo El llibre que llegies ja era llavors una opció amb més força. A més, no només jo, sinó que tothom a qui l’he donat a llegir s’ha decantat per El llibre que llegies, probablement perquè aquest títol resulta més suggeridor i s’ajusta més als temes que es tracten en el llibre.

-Els contorns del xiprer era un llibre amb una estructura en què es copsa una evolució des de la constatació del pas del temps i de la mort com a veritats úniques fins a l’acceptació serena d’aquesta realitat. Quin és ara el fil conductor?
-Si a Els contorns del xiprer el temps i la mort hi eren molt presents i a De secreta vida parlava de la confluència del territori físic i de les vides ocultes en l’individu, ara a El llibre que llegies també es conjuguen dos temes. He volgut reflexionar alhora sobre la manera de ser en el món i sobre la memòria. En un moment del llibre dic que ‘la vida mai no és completa’, i és per això que hi ha la voluntat de copsar moments de plenitud absoluta i, si és possible, convertir-los en memòria. Perquè al capdavall no serem res més que els records de la vida viscuda i la memòria que quedi de nosaltres.

Publicat dins de Entrevistes, Literatura, Martorell, Premis Vila de Martorell | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Ricard Garcia: “La natura ens ensenya el valor real de les coses”

Xavier Pagès: “El músic sempre s’està examinant i sempre està aprenent”

Xavier Pagès Torroja (Barcelona, 1974) és un músic radicat a Martorell des de fa més d’una dècada. Especialment conegut a la nostra ciutat en qualitat de director de la coral Ars Nova, Pagès és un artista polifacètic, un renaixentista del segle XXI.

-Una de les activitats de més prestigi en què preneu part és cantar amb la Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall, oi?
-Efectivament, porto 10 anys a la Capella Reial de Catalunya, on hem fet concerts arreu d’Europa amb un èxit sempre important.

-A banda, quin treball esteu portant a terme amb el grup Cum Cantico?
-Aquest és un grup nou on hi porto, juntament amb en Santiago Figueras, la direcció. I amb el qual ens hem plantejat com a objectiu la recuperació del patrimoni musical del barroc català, la qual cosa ja estem portant a terme a través de les nostres investigacions a l’arxiu de Canet de Mar. En un any esperem donar-ho a la llum, amb un enregistrament d’un CD produït per Columna música. Però si voleu també ens podeu escoltar aquest estiu. El dia 9 de juliol serem al Museu de Pedralbes i a finals del mateix mes a Sant Pol de Mar

-Què és el grup de música antiga Exaudinos, del qual sou un component?
-Aquest és un grup que dirigeix en Joan Grimalt amb el qual hem fet nombrosos concerts pel país i amb el qual cada any enregistrem un CD. Fonamentalment de música hispànica del barroc.

-Darrerament també heu estat treballant a l’obra Operetta, de Cor de Teatre, al TNC. En què consistia el vostre paper?
-El meu paper era el de reforç de les veus. Com que és un espectacle en què hi ha molt moviment i és tot a capella, els actors-cantants necessitaven un reforç vocal. Al mes de setembre, però, estarem al Teatre Poliorama, i aquest cop sí que estaré en escena.

-Pel que fa a la direcció coral, quines formacions dirigiu i quines característiques tenen?
-Dirigeixo dos cors d’adults i un cor infantil. El Cor de Cambra Diaula, que darrerament hem tingut l’oportunitat d’escoltar a Martorell, i les dues seccions de la Coral Ars Nova. Els tres tenen unes característiques diferents i que m’atrauen.

-Tanta activitat és deguda a un problema d’hiperactivitat o és que la música està molt mal pagada?
-La música pot estar ben pagada, a vegades, però el problema és que no n’hi ha gaire, de música en directe. Llavors t’has de buscar la vida en diferents llocs. Aquesta, però, és una riquesa que fa millorar els professionals de la música i que els impedeix que s’estanquin, alhora que n’enriqueix la formació. El músic sempre s’està examinant i sempre està aprenent. Comparat amb fa tres anys la feina segurament ens ha baixat entre un 20 i un 50%. I hi ha qui es queixa perquè li han baixat el sou un 5%… Què donaria jo per aquest 5%!

-Una altra faceta vostra és la literària. Al diari digital elmatidigital.cat, quins poemes hi publiqueu, els bons o els dolents?
-Cada setmana hi publico un poema. N’estic molt satisfet, i dono les gràcies a en Joan Capdevila, director del diari, per la seva confiança. Aquesta és una feina que m’ha permès exercitar-me en l’escriptura i m’ha obligat a escriure. Si el que escric és bo o dolent, això ho deixo  al criteri pels lectors. Publicar un poema nou cada setmana no sé si ho fan ni gaires diaris ni gaires poetes…

-Prepareu un altre recull després d’El temps de les engrunes, que va ser un petit succès d’estime?
-El temps de les engrunes havia de sortir a la llum, d’aquella manera que surten les primeres paraules, però que han de ser-hi perquè després en vinguin de millors i de noves. Ara estic preparant un llibre amb nous poemes inèdits. El llibre voldrà tenir una unitat i un discurs més tancat que no pas l’anterior.

-M’han arribat veus que esteu preparant una novel·la on l’ombra de Jaume Cabré és allargada.
-Llegir Jaume Cabré m’ha permès divertir-me molt i m’ha donat una empenta per començar amb una primera novel·la. La novel·la té avantatges i inconvenients respecte a la poesia. Un poema pot ser la llavor d’una novel·la i aquesta idea es pot traslladar en una concreció extrema, un poema, o en 400 pàgines, i això és el que estic intentant fer. Aquí, però, no et donaré cap data pel termini, els fulls en blanc son més que els escrits, de moment…

-Confio que, com a mínim, no tingueu la gosadia de dedicar-vos a la pintura.
-Mira, doncs aquesta mateixa tarda m’hi anava a posar… Què es pinta primer, el sostre o les parets?

Publicat dins de Entrevistes | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Xavier Pagès: “El músic sempre s’està examinant i sempre està aprenent”

Marc Gibert: “En el rugbi es pot apendre molt: actitud de respecte davant del contrari i la importància del treball en equip”

Marc Gibert (Vallirana, 1980) és el president del Rugby Club Martorell, una entitat que, després d’haver passat hores baixes i desaparèixer temporalment, mira de trobar un forat en el món de l’esport local. El RC Martorell té un equip femení i una escola per a majors de 6 anys de creació recent.


-Què hi ha de cert en el tòpic aquell que el rugbi és un esport de rufians jugat per cavallers?

-El rugbi és un esport que vist des de fora pot semblar brut i violent, practicat per gent sense un ordre ni control. Però la realitat és completament diferent. Cert és que es tracta d’un esport de contacte, però no és esport violent, només són cops, no hi ha agressivitat en el contacte. És un joc que necessita molt d’ordre: cada jugador té una funció molt específica dins del camp. Per començar, ens dividim en dos grups, davanters i tres quarts, cada grup amb tasques diferents, i dins de cada grup cada jugador té funcions molt específiques. Fins que no s’entén això, el joc és un caos. En acabar un partit, la rivalitat es deixa al camp. És aquí on segurament es demostra la cavallerositat dels que juguen a rugbi.

-Què li diries a algú que té certa recança a la pràctica del rugbi per la por de les lesions?
-Qualsevol esport té risc de lesions i el rugbi no n’és una excepció. Però si un fa una bona pretemporada, s’està ben preparat i es fa un bon escalfament, ja sigui abans d’un partit o abans d’un entrenament, ningú no té per què fer-se mal. No es lesiona gent a cada partit, ni de bon tros. Moltes vegades se surt del camp amb algun cop, però res que no se solucioni amb uns dies de tranquil·litat. La diversió del joc compensa amb escreix tot això.

-Segueix vigent en el rugbi amateur el tercer temps o la competitivitat l’ha enviat a millor vida?
-Hi segueix vigent. És de llarg el que diferencia el rugbi de la resta d’esports. En acabar el partit, trobar-te amb el contrari i convidar-lo a beure i menjar alguna cosa, parlar del partit, de la temporada… això és únic! A poc a poc en els tercers temps vas coneixent jugadors d’altres clubs, i temporada rere temporada te’ls tornes a trobar i vas fent amics. És gent que només veus dos cops a l’any, però és gràcies al tercer temps que la vas coneixent.

-Com és que a la plantilla hi ha tanta disparitat d’edats?
-El rugbi és un esport que enganxa. Qui el prova, s’hi queda enganxat. Si ho proves de jove, t’hi quedes molts anys; si ho proves de més gran, t’hi quedes fins que el cos aguantí. Calen molts tipus de jugadors: uns de ràpids, uns de forts, uns de tècnics, uns amb experiència… Tot això fa que tothom tingui cabuda en un equip de rugbi.

-Per què teniu la simbologia d’una creu vermella sobre fons blanc? I els colors de la samarreta? Com va anar la tria?
-La creu és l’escut templer. Es podria dir que el club és una espècie d’orde que es regeix per l’honor en el camp de joc i el sentiment d’equip. Els colors són el vermell i el negre, pel pont del diable. La tria es va fer ja fa més de 13 anys.

-Enguany es pot considerar que heu fet una bona temporada, oi?
-Hem fet una molt bona temporada. Hem de tenir en compte que en fa 3 vàrem haver de jugar fusionats amb un altre equip per falta de gent. En fa dues, vam quedar fora de competició pel mateix motiu. Però la temporada passada vàrem tenir una gran injecció de gent nova, molt jove i amb moltes ganes de jugar. Amb més dies d’entrenament, molt treball i ganes, aquesta temporada hem pogut presentar prou jugadors a tots els partits, no hem tingut grans lesions, hem gaudit moltíssim jugant i, per arrodonir-ho, només hem perdut 3 partits de 14. Hem quedat subcampions de lliga. Crec que es miri com es miri, ha estat una gran temporada.

-Quins són els valors del rugbi que pot aprendre la canalla? En rugbi no es tracta d’estomacar-se?
-En el rugbi es pot apendre molt: actitud de respecte davant del contrari i la importància del treball en equip, vital en aquest esport. A l’escola es treballa molt que els nens se sentin realitzats mentre juguen a rugbi, no obsessionar-se tant en l’èxit o el fracàs. No es tracta d’estomacar-se, es tracta d’aprendre un esport diferent, de fer nous amics i, sobretot, de passar-ho bé. L’escola del Rugby Club Martorell es fa tots els dissabtes al matí a Torrent de Llops.

-Pel que fa a l’equip femení, sembla que ha arrencat amb bon peu.
-Ha estat al·lucinant. El que va començar amb una pregunta via Faceebook de si teníem o no equip femení va transformar-se en un boca-orella i en menys d’un mes teníem la primera reunió amb 13 assistents. En 15 dies, al primer entrenament va haver-hi més de 20 noies. Està funcionant molt bé, és un gran grup. S’han cohesionat molt i molt de pressa. Falta molta feina per fer, molt per apendre, trobar noves jugadores… Però estem convençuts que l’any vinent estaran en lliga i que serà un gran equip de rugbi

-Si qualsevol persona o jo mateix volguéssim formar part del RC Martorell, què s’ha de fer?
-Gairebé qualsevol persona té cabuda al Rugby Club Martorell, nens i nenes a partir de 6 anys cap a l’escola, dissabtes al matí. Adults, ja siguin homes o dones, cap als equips sèniors. I ja estem pensant en un equip de veterans per si algú vol jugar però a un nivell de no competició. Es poden posar en contacte amb nosaltres a través de club@rugbyclubmartorell.com. També poden visitar la nostra web: www.rugbyclubmarotrell.com. Tots els jugadors hi seran benvinguts!

Publicat dins de Esports i similars | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Marc Gibert: “En el rugbi es pot apendre molt: actitud de respecte davant del contrari i la importància del treball en equip”