Joan Capdevila: “Tenim els ingredients per a una època daurada del Barça”

Joan Capdevila i Esteve (Martorell, 1965)
treballa de veterinari, però les seves passions ocupen una part important de la
seva biografia i activitat pública. Capdevila és director del diari digital El
Matí
, òrgan d’un corrent crític d’Unió, i la seva passió blaugrana l’ha
portat a integrar-se en la candidatura revelació de les últimes eleccions a Can
Barça, l’encapçalada per Agustí Benedito.



Vostè està implicat en política i en futbol. Que no diuen que són coses que
no s’han de barrejar?

Qui diu això o està confós o vol confondre, o no sap què és el futbol al nostre
país o no sap que és la política… o una mica de tot plegat.

Com sorgeix El Matí? A quines inquietuds vol respondre?
El Matí Digital vol ser la versió del s. XXI del diari El Matí,
d’honrosa memòria, i com ell vol ser un òrgan d’expressió lliure de la
catalanitat, el cosmopolitisme i la radicalitat (en el sentit més etimològic
d’aquests mots). Creiem que el discurs i la ideologia democristians són
plenament vigents i aplicables, i volem ser-ne un instrument més de la seva
difusió a través de www.elmati.cat

Vostè també forma part del Grup d’Estudis Nacionalistes.
Sí, jo n’he estat un dels integrants (de fet encara me’n sento) i
circumstancialment en vaig ser secretari general (diria que el sisè o setè).

Vostè escriu regularment sobre el FCB al blog de Salvador Sostres. Alguna
cosa feia preveure que hi hauria un Barça de les 6 Copes?
Penjo les meves cròniques personals dels partits del Barça al Matí i
al blog d’en Sostres, sí. Ja fa uns anys, i he de dir que ha estat i és tot un
exercici gairebé espiritual, que m’ha forçat a posar les idees en clar per tal
d’ésser coherent amb el relat del que he vist o he viscut. Ara que ja ha
passat, això de les 6 copes, tothom s’apuntarà a dir-te que sí, que tot ho feia
preveure. Era clar de feia un cert temps que teníem un equipàs i que podien
passar coses molt grans… però tan gran com ho hem viscut, jo ni en els meus
somnis, i no saps com me n’alegro

Com és que Guardiola té badades del tipus Hleb, Txigrinski o Ibrahimovic?
Ah, l’art de fitxar! …Són casos diferents i jo no en diria badades, tot tots,
si més no. Una mica més de temps en el cas de Txigrinski ens hauria donat tota
una altra visió del jugador, i potser si Ibra hagués tingut un punt de
paciència i potser una mentalitat més oberta… chi sà! De tota manera,
integrar-se en un club com el Barça no crec que sigui cap tasca senzilla, ho
solem voler tot i ho solem voler per demà a l’hora d’esmorzar, els culés.
Afortunadament, això en Pep s’ho sap de memòria.

Quins motius el van portar a entrar en la candidatura d’Agustí Benedito?
L’Agustí és un vell company de cent batalles, polítiques i futbolístiques, amb
qui he tingut molt bona sintonia personal i d’idees, de fa molts anys. Feia
molt temps que parlàvem del Barça, des dels temps de l’Elefant Blau, en el qual
ell es va implicar tant, i quan la candidatura de Laporta va guanyar, amb el
seu concurs també… i quan va fer el pas de presentar-se em va fer l’honor de
demanar-me que estigués a la seva candidatura. Quan ets canalla, el teu somni
és ser jugador del Barça. Quan amb l’edat t’adones que mai no ho seràs, sempre
et queda formar-ne part, participar-hi, des de la Junta. Mai hauria estat tan a
prop d’aquest somni, i sempre més m’hauria retret a mi mateix no haver-ho
provat. Ha estat una experiència fantàstica, apassionant, divertidíssima i molt
enriquidora en molts sentits.

Vostè és molt crític amb el que representa Rosell. Què és el que representa
exactament el nou president blaugrana?

Tot el crític que he estat, tota la meva idea d’un Barça diferent, ara està en stand-by,
i no només per respecte a allò de la treva dels cent dies que tot electe es
mereix, sinó, i sobretot, per escrupulós respecte democràtic al que va ser la
voluntat democràtica dels milers de socis que van decidir donar la confiança a
Rosell, al seu equip i a la seva idea de club que, equivocada o no, segur que
busca el mateix que nosaltres: el millor per al Barça. Pel bé de l’entitat i
dels seus alts objectius, no li desitjo més que encerts.

Quin paper és el que ha de jugar en l’entorn blaugrana Agustí Benedito, el
segon candidat més votat en les passades eleccions blaugranes?

Sovint passa que s’equipara les eleccions al Barça amb les eleccions a un
parlament, i ara sovint em trobo amb gent que em demana com es fa oposició… i
això entenc que no funciona així. Qui ha guanyat, amb el seu programa i amb els
seus mitjans (humans, tècnics, econòmics…), té l’alta responsabilitat de
dur-lo a terme, i els perdedors, en el benentès que també volem el millor per
al Barça, hem d’ajudar no posant pals a les rodes, animant l’equip des de les
nostres localitats i amb els nostres mitjans, com ja fèiem… i desitjant sort
i encerts, esportius sobretot, però també socials. Diria que en això em trobo
en total sintonia amb l’Agustí.

Quanta corda li queda a aquest equip de Messi, Xavi i companyia?

Tota la el món. Si això no es torça, amb aquest equip i aquest entrenador,
tenim corda per a moltes tardes i nits de glòria. Joventut, seny, humilitat,
tenacitat… tenim els ingredients per a una època daurada del Barça.

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Joan Capdevila: “Tenim els ingredients per a una època daurada del Barça”

  1. Excel·lent entrevista al capi Capdevila. La meva sincera admiració a tots dos.

Els comentaris estan tancats.