Xavier Pagès: “El músic sempre s’està examinant i sempre està aprenent”

Xavier Pagès Torroja (Barcelona, 1974) és un músic radicat a Martorell des de fa més d’una dècada. Especialment conegut a la nostra ciutat en qualitat de director de la coral Ars Nova, Pagès és un artista polifacètic, un renaixentista del segle XXI.

-Una de les activitats de més prestigi en què preneu part és cantar amb la Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall, oi?
-Efectivament, porto 10 anys a la Capella Reial de Catalunya, on hem fet concerts arreu d’Europa amb un èxit sempre important.

-A banda, quin treball esteu portant a terme amb el grup Cum Cantico?
-Aquest és un grup nou on hi porto, juntament amb en Santiago Figueras, la direcció. I amb el qual ens hem plantejat com a objectiu la recuperació del patrimoni musical del barroc català, la qual cosa ja estem portant a terme a través de les nostres investigacions a l’arxiu de Canet de Mar. En un any esperem donar-ho a la llum, amb un enregistrament d’un CD produït per Columna música. Però si voleu també ens podeu escoltar aquest estiu. El dia 9 de juliol serem al Museu de Pedralbes i a finals del mateix mes a Sant Pol de Mar

-Què és el grup de música antiga Exaudinos, del qual sou un component?
-Aquest és un grup que dirigeix en Joan Grimalt amb el qual hem fet nombrosos concerts pel país i amb el qual cada any enregistrem un CD. Fonamentalment de música hispànica del barroc.

-Darrerament també heu estat treballant a l’obra Operetta, de Cor de Teatre, al TNC. En què consistia el vostre paper?
-El meu paper era el de reforç de les veus. Com que és un espectacle en què hi ha molt moviment i és tot a capella, els actors-cantants necessitaven un reforç vocal. Al mes de setembre, però, estarem al Teatre Poliorama, i aquest cop sí que estaré en escena.

-Pel que fa a la direcció coral, quines formacions dirigiu i quines característiques tenen?
-Dirigeixo dos cors d’adults i un cor infantil. El Cor de Cambra Diaula, que darrerament hem tingut l’oportunitat d’escoltar a Martorell, i les dues seccions de la Coral Ars Nova. Els tres tenen unes característiques diferents i que m’atrauen.

-Tanta activitat és deguda a un problema d’hiperactivitat o és que la música està molt mal pagada?
-La música pot estar ben pagada, a vegades, però el problema és que no n’hi ha gaire, de música en directe. Llavors t’has de buscar la vida en diferents llocs. Aquesta, però, és una riquesa que fa millorar els professionals de la música i que els impedeix que s’estanquin, alhora que n’enriqueix la formació. El músic sempre s’està examinant i sempre està aprenent. Comparat amb fa tres anys la feina segurament ens ha baixat entre un 20 i un 50%. I hi ha qui es queixa perquè li han baixat el sou un 5%… Què donaria jo per aquest 5%!

-Una altra faceta vostra és la literària. Al diari digital elmatidigital.cat, quins poemes hi publiqueu, els bons o els dolents?
-Cada setmana hi publico un poema. N’estic molt satisfet, i dono les gràcies a en Joan Capdevila, director del diari, per la seva confiança. Aquesta és una feina que m’ha permès exercitar-me en l’escriptura i m’ha obligat a escriure. Si el que escric és bo o dolent, això ho deixo  al criteri pels lectors. Publicar un poema nou cada setmana no sé si ho fan ni gaires diaris ni gaires poetes…

-Prepareu un altre recull després d’El temps de les engrunes, que va ser un petit succès d’estime?
-El temps de les engrunes havia de sortir a la llum, d’aquella manera que surten les primeres paraules, però que han de ser-hi perquè després en vinguin de millors i de noves. Ara estic preparant un llibre amb nous poemes inèdits. El llibre voldrà tenir una unitat i un discurs més tancat que no pas l’anterior.

-M’han arribat veus que esteu preparant una novel·la on l’ombra de Jaume Cabré és allargada.
-Llegir Jaume Cabré m’ha permès divertir-me molt i m’ha donat una empenta per començar amb una primera novel·la. La novel·la té avantatges i inconvenients respecte a la poesia. Un poema pot ser la llavor d’una novel·la i aquesta idea es pot traslladar en una concreció extrema, un poema, o en 400 pàgines, i això és el que estic intentant fer. Aquí, però, no et donaré cap data pel termini, els fulls en blanc son més que els escrits, de moment…

-Confio que, com a mínim, no tingueu la gosadia de dedicar-vos a la pintura.
-Mira, doncs aquesta mateixa tarda m’hi anava a posar… Què es pinta primer, el sostre o les parets?



Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d’en Gall).
També ha publicat el llibre de contes Safata d’entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011).
El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011.
Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L’Informador de Martorell.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Entrevistes i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.