Pere Flores: “Esdeveniments com el Vimart agraden i dinamitzen l’activitat econòmica del sector”

Pere Flores Garcia (Martorell, 1976) és adjunt al director de compres de Vila Viniteca, l’empresa de distribució de vins més important del país i una de les més rellevants en l’àmbit estatal.

-No trobes que el món aquest és un xic esnob, amb les descripcions tan alambinades que se solen fer dels vins?
-Com es diu col·loquialment, “hi ha de tot a la vinya del senyor” (riu). El que s’ha de dir, però, és que en l’àmbit professional s’utilitzen certes paraules i expressions per descriure un vi que per al simple aficionat poden sonar estranyes i recarregades. Però com passa en qualsevol àmbit, quan entres en el món professional sovint s’utilitzen tecnicismes, paraules i expressions específiques d’aquell sector.

-Què els falta als vins catalans per posar-se al nivell de reconeixement dels Rioja?
-Saber-nos vendre millor. El producte català té una qualitat igual o millor que la resta de vins de la Península, però no ho sabem fer veure als altres, a excepció del Priorat, que és una zona amb uns vins de molt alt nivell, i que tot i així costa de vendre fora del nostre país pel seu preu. Un ha d’obrir-se de mires, deixar-se portar per la curiositat, tastar coses noves, i de ben segur que se sorprendrà del nivell que tenen els nostres vins.

-M’han dit que a Catalunya es consumeix més Rioja que vi -català. No és absurd?
-Ve lligat amb el que deia a la pregunta anterior. Rioja és la DO per excel·lència a la Península, i la que té més reconeixement internacional, per això és més fàcil escollir un vi del qual tothom en parla o en coneix la zona. I com deia abans, els vins catalans no són prou valorats, però no només fora del país, sinó també a casa nostra! Tot i així, cal dir que dia rere dia sorgeixen nous cellers i gent amb empenta i il·lusió que vol canviar aquesta percepció.

-Com s’ho han fet al Priorat per passar del vi a l’engròs a uns vins de preus estratosfèrics?
-Els vins del Priorat eren utilitzats tradicionalment per fer vins a granel, ja que eren caldos de poca qualitat i molta graduació (degut a la climatologia de la zona),procedents de vinyes gairebé oblidades i mal conreades per la dificultat en la seva accessibilitat. Fins que a finals dels 80 un grup de persones, d’entre els quals destaquem diversos noms, com el d’en René Barbier o l’Álvaro Palacios, li veuen potencial i decideixen apostar-hi. Si a això li sumem els costos d’explotació d’aquestes finques situades en costers i terrasses, les quals s’ han de treballar a mà i fins i tot amb animals (encara a dia d’avui), entendrem el perquè del seu preu.

-Pel que fa a l’etiquetatge en català, per què hi ha cellers que no el fan servir? No és un valor afegit al producte?
-Degut a la meva feina veig passar moltes, moltíssimes referències, i una gran majoria dels cellers etiqueten en l’idioma del nostre país. També és cert però, que quan han de sortir a d’altres mercats, sobretot internacionals, a vegades es canvien les etiquetes, però no només per temes de màrqueting, sinó per complir amb la legalitat dels països importadors.

-Com s’ha reinventat el sector vitícola amb la crisi econòmica?
-Quan tot anava bé, hi va haver qui es va aprofitar de la situació i es van sobrevalorar alguns productes. També hi va haver una tendència a fer vins molt exclusius i de gamma alta. Ara es fan vins de qualitat a preus assequibles. S’han eliminat els excessos que a vegades emmascaraven el propi producte: cellers que semblen hotels, grans presentacions, embalatges espectaculars, varietats rares i difícils de conrear… tot això es repercutia en el preu. A dia d’avui, els cellers se centren en el producte i es dediquen a elaborar un vi de qualitat, però que sigui accessible per a la gran majoria.

-Entre els joves, però, el vi no ha resistit el torcebraç amb la cervesa. Com es relaciona l’edat amb els hàbits de consum?
-Uf! Aquesta és una pregunta complicada… Primer de tot cal dir que aquesta qüestió està directament relacionada amb el poder adquisitiu dels joves, ja que la cervesa és més econòmica que el vi. Però després també cal observar l’oferta que dóna el mercat: és difícil trobar bars on es pugui prendre vi a copes; en canvi, de cervesa n’hi ha a tot arreu. De mica en mica, però, comencen a haver-hi locals que ofereixen el vi a copes, perquè cada cop s’està prenent més consciència de la cultura del vi, i també perquè degut a la crisi econòmica que estem patint és una manera de beure vi a un preu econòmic.

-Tinc entès que el vi és una de les poques coses que la Xina importa.
-Doncs sí. La Xina és en aquests moments la segona economia mundial, i això ha suposat una demanda creixent de molts productes, matèries primeres, energia, etc. A nivell agroalimentari, tenen un pla quinquennal d’apertura fins el 2015 basat en la importació de productes occidentals, d’entre els quals hi ha el vi. Però el producte estrella, per exemple, és l’oli d’oliva, al qual consideren un producte molt saludable. Si ens centrem en el vi, en aquest moments està en plena fase de creixement dins el mercat xinès. Hi ha una nova classe mitjana amb poder adquisitiu i una joventut amb gustos occidentalitzats que són els que demanden aquest producte. I per descomptat les classes poderoses que troben en el vi un símbol d’estatus social.

-Coincidint amb la festa del Roser s’ha celebrat a Martorell la primera edició del Vimart, fira de vins i caves. Què aporten aquest tipus d’esdeveniments?
-Aquests esdeveniments són imprescindibles per al futur d’aquest sector. Serveixen per a transmetre la cultura del vi, la passió pel treball fet a la nostra terra i per fer un producte de qualitat, i és la manera que la gent conegui els professionals que s’hi deixen la pell, per aquest món. És la millor manera que tenim els professionals del vi per mostrar-nos al món. I com es va poder veure al Vimart, amb una afluència fantàstica de públic, aquests esdeveniments agraden i dinamitzen l’activitat econòmica del sector.

-Per cert, que amb això del vi, no hi ha inconvenient a portar-se la feina a casa, oi?
-Home, si has de treballar molt pots acabar amb mal de cap, he, he! Fora bromes, jo sempre dic que tot el que estigui relacionat amb productes de consum per plaer sempre és agraït. En aquest aspecte, el vi et dona molts moments de satisfacció. Una copa d’un bon vi (que no vol dir car), acompanyant un bon àpat (també pot ser sol!) i bona companyia poden fer-te passar una estona irrepetible.



Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d’en Gall).
També ha publicat el llibre de contes Safata d’entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011).
El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011.
Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L’Informador de Martorell.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Entrevistes i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.