Un conegut president del govern espanyol va participar en un conegut programa de televisió i un desconegut ciutadà li preguntà que quant valia un cafè al bar. El conegut president del govern espanyol va dir un preu d’amic i el desconegut ciutadà li engaltà: “Això deuria ser en temps de l’avi Patxi”. La frase va tenir èxit i va ser recordada durant un parell de mesos. Val a dir, però, que el conegut president del govern espanyol pagava el cafè al bar del Congrés dels Diputats, si fa no fa, al preu que havia aventurat, segons es va constatar després en un conegut diari afí al conegut partit polític del no menys conegut president.
[@more@]
Ara fa pocs dies, en aquell mateix diari afí al conegut partit polític, un conegut alcalde d’una populosa ciutat afirmava que allà, si fa no fa, el menú del dia en un bar costava 6 euros, potser un pèl més. El conegut alcalde és, a més, president d’una coneguda diputació i president d’un conegut consorci, i quan això passa ja s’entén que el sentit de la realitat en surt mal parat. I és que la seva afirmació és, de llarg, molt més desencertada que la del conegut president del govern espanyol.
Fem una mica de matemàtiques recreatives: el cafè del conegut president del govern espanyol valia 70 cèntims a la coneguda cambra baixa espanyola, i ell havia dit que en pagava 80. És a dir: es va equivocar en 10 cèntims i, a més, al seu favor. Una mica més i el crucifiquen injustament per un 12,5%. En canvi, el conegut alcalde, president de diputació i d’un conegut consorci, parlava de 6 euros, quan no hi ha menú que baixi dels 9 a la populosa ciutat (on treballa un desconegut professor multitasca i modest servidor de vostès). És a dir: s’equivoca d’un 50%. Ja se sap que no ve d’un pam, però en un 50% hi ha un pam, l’avantbraç, l’espatlla i tot.
Quina ha estat la conseqüència de les paraules del conegut dirigent polític? Cap. Potser perquè no ha sortit a la televisió, potser perquè no té el càrrec d’un conegut ministre d’economia –el que va dir que encara no érem conscients del valor d’un euro, cosa en la qual tenia tota la raó i malgrat tot també el van crucificar–. Total: que el conegut dirigent de tres institucions de pes d’un conegut país sense Estat, i que a més és un dels tres polítics més ben pagats d’aquest mateix Estat de tots conegut, patina en matemàtiques.
Ara bé: segur que les matemàtiques electorals no li fallen, farà campanya al seu feu i tornarà a arrasar a les eleccions locals, nacionals i generals. Ves quines coses!
(Durant tot l’article l’autor ha fet mans i mànigues per amagar els noms dels coneguts polítics per tal de no interferir en la campanya electoral. L’autor de l’article encara menys voldria perjudicar la carrera dels coneguts polítics, si és que perjudicar-los estigués a l’abast del desconegut professor multitasca i humil servidor de vostès.)
