[Publicat a L’Informador de Martorell el 20 de juny de 2003]
El proppassat dia 4 d’abril va tenir lloc a Sant Andreu de la Barca la presentació del llibre La inocencia del devenir, de l’autor local Juan Herrero Senés. El volum va ser publicat el 2002 a la prestigiosa editorial Biblioteca Nueva, col·lecció Biblioteca Nietzscheana, i té 166 planes que versen sobre Friedrich Nietzsche i Oscar Wilde, dues figures cabdals a finals del segle XIX. La presentació, que tingué lloc en el Centre Cultural Aigüestoses, anà a càrrec del professor José Luis Garcia, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
El presentador de l’acte es va referir al llibre en termes elogiosos. D’entrada, el titllà de "fonamental" per entendre l’etapa de superació del nihilisme de finals de segle XIX. Va explicar que tractava sobre la "consciència col·lectiva de l’ésser humà" i que era una invitació a viure la vida com si fos una obra d’art. Per últim, va establir que creure en la innocència del que s’esdevé és vital per no passar per la història, sinó ser història.
Acabada la presentació, l’autor prengué la paraula. El jove investigador i professor de la UPF va deixar clar el propòsit ambiciós del seu llibre, que pretén alhora ser una aportació als estudis de les figures de Wilde i Nietzsche i interrogar–se sobre la crisi de la cultura. La tesi de Juan Herrero és que l’art canvia la vida i que cal que no siguem espectadors de la nostra vida, sinó artistes, pintors o compositors de la pròpia vida a cada moment. Aquesta aspiració vital es concreta bàsicament en quatre actituds: responsabilitat, creativitat, tenacitat i significació.
La tria de Nietzsche i Wilde, justifica Juan Herrero, s’explica perquè tots dos encarnen aquestes teories en un context de decadència de valors. Tot i la disparitat de caràcters (l’alemany era un misantrop i l’anglès un exhibicionista), segons l’autor hi ha una semblança en les concepcions estètiques, tot i que són incomparables en la mateixa manera que ho són Picasso i Velázquez. Per últim, l’autor va subratllar la importància que pot tenir l’art per canviar la vida i va parlar de la necessitat d’interioritzar l’humor des d’un punt de vista estètic.
