[Publicat a L’Informador de Martorell el 27 de juny de 2003]

Jo em pensava que “L’aventura de cada dia” era un programa de Josep Cuní fins que vaig començar a agafar la RENFE a Martorell. Llavors em vaig adonar que pujar-hi pot ser una aventura que cal viure perillosament.

Venia d’una experiència amb els trens molt bona. El de l’aeroport que agafava prop de casa dels pares arribava amb una puntualitat exemplar. Per això em va sobtar tant el desgavell horari a Martorell. Particularment, he constatat que el tren que hauria de passar a les 6.38 amb direcció a Barcelona rarament arriba a aquesta hora. Que faci tard dos minuts és gairebé de rigor. Però el pitjor és que perd temps a mesura que avança. Tot sovint és a Molins de Rei a les 6.55, amb uns sis minuts de demora sobre l’horari previst. I encara es poden esdevenir converses amb el revisor com aquesta: “No sé què passa que últimament els trens cada dia són més puntuals”, diu un usuari entre resignat i molest. “Doncs millor, no?”, respon un humil operari.

Després de preguntar als revisors, enviar reclamacions a RENFE, a l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) i fins i tot al Síndic de Greuges, he arribat a les següents conclusions. La primera, que el retard amb què vénen els trens de Sant Vicenç és degut a les obres de l’AVE que es fan entre L’Arboç i Vilafranca. Sembla ser que en aquell tram la doble via es redueix només a una per als dos sentits i que el tren ha d’anar a poc a poc. La segona, que entre El Papiol

Tweet

[Publicat a L’Informador de Martorell el 27 de juny de 2003]

Jo em pensava que “L’aventura de cada dia” era un programa de Josep Cuní fins que vaig començar a agafar la RENFE a Martorell. Llavors em vaig adonar que pujar-hi pot ser una aventura que cal viure perillosament.

Venia d’una experiència amb els trens molt bona. El de l’aeroport que agafava prop de casa dels pares arribava amb una puntualitat exemplar. Per això em va sobtar tant el desgavell horari a Martorell. Particularment, he constatat que el tren que hauria de passar a les 6.38 amb direcció a Barcelona rarament arriba a aquesta hora. Que faci tard dos minuts és gairebé de rigor. Però el pitjor és que perd temps a mesura que avança. Tot sovint és a Molins de Rei a les 6.55, amb uns sis minuts de demora sobre l’horari previst. I encara es poden esdevenir converses amb el revisor com aquesta: “No sé què passa que últimament els trens cada dia són més puntuals”, diu un usuari entre resignat i molest. “Doncs millor, no?”, respon un humil operari.

Després de preguntar als revisors, enviar reclamacions a RENFE, a l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) i fins i tot al Síndic de Greuges, he arribat a les següents conclusions. La primera, que el retard amb què vénen els trens de Sant Vicenç és degut a les obres de l’AVE que es fan entre L’Arboç i Vilafranca. Sembla ser que en aquell tram la doble via es redueix només a una per als dos sentits i que el tren ha d’anar a poc a poc. La segona, que entre El Papiol i Molins hi ha un tram per on el tren tampoc no pot circular si en ve un altre de cara. Potser això ja és cosa del passat, mentre duraven les obres a l’estació de Molins. A la ATM parlen d’un “cisellament de les vies”. Expliquen que les vies que surten d’aquell tram cap a Cerdanyola (futura C5, d’entrada en funcionament al setembre) en cap cas no afecten els trens que van a Molins. Però el cert i verificable és que el comboi s’atura tot sovint abans de fer entrada a aquesta estació. La tercera conclusió és que les millores encara trigaran a arribar a la nostra vila. Perquè RENFE no atén les reclamacions que es fan per correu electrònic. Perquè les competències en la matèria les té el remot Ministerio de Fomento. Perquè el director gerent de Rodalies RENFE d’Espanya, Abelardo Carrillo, ha anunciat que alguns trens de la línia C1 que surten de Mataró arribaran fins a Molins de Rei, i no fins a Martorell, com és desitjable i peremptori. Perquè les obres de reforma de l’estació encara no tenen data d’inici (El País, 25 d’abril de 2003).

Provisionalment, jo recomano d’agafar el cotxe, si se’n té. Sóc un partidari decidit de l’ús del transport públic: quan buscava pis, el volia al costat del tren. Però mentre el servei no millori, mentre l’hora d’arribada a la nostra destinació sigui una incògnita, mentre ens exposin a donar explicacions de per què fem tard a la feina, agafeu el cotxe, si en teniu. Llegireu molt menys i gastareu més. Però, com a mínim, anireu asseguts i arribareu d’hora.

Tweet