[Publicat a L’Informador de Martorell el 17 de setembre de 2003]
Cada matí sento a la ràdio un anunci d’un miraculós remei contra l’obesitat: Obegrass. L’eslògan que repeteixen ara i adés és un paral·lelisme ben triat: "Amb Obegrass et sentiràs bé, et veuran millor". L’èmfasi, no obstant, queda clar que es posa en aquesta darrera part, en com et veuran, en l’aparença. Estem en una societat que paradoxalment fomenta la cerca dels equilibris interiors a partir de la pura exterioritat. Demostra aquesta afirmació l’auge dels gimnasos i de la cirurgia estètica, que fan anar a tot drap la seva maquinària terminològica i eufemística: "body–building" (en anglès, com no) i "lipoescultura".
Aquest anunci serveix per recordar la manera com el president del Govern espanyol entén la política: gestos de cara a la galeria. Explica Plutarc que Cèsar, quan descobrí que la seva dona Pompeia li havia estat infidel, la defensà a ultrança davant els tribunals. Un cop l’esposa quedà absolta, se’n divorcià. Quan li van preguntar la raó del divorci, argumentà: "La dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó que ho ha de semblar". Els esdeveniments més recents potser es veuran més clarament si recordem que José María Aznar defensava Mariano Rajoy fa uns mesos citant l’emperador. “Mariano Rajoy no només és honest, sinó que ho sembla”. L’important de la frase és la gradació: el "sinó" remarca que l’important és el que es dirà a continuació. L’aparença prima sobre la realitat. Visca l’Obegrass!
