[Publicat a L’Informador de Martorell el 16 de gener de 2004]
Fa no gaire caminava per un barri de Barcelona i al cap d’una estona vaig percebre amb inquietud una mancança fonamental, quelcom que feia que allò no semblés una zona per passejar-hi ni per viure-hi ni res. Una entelèquia, un no-lloc. Em vaig adonar que no havia de fer eslàlom per la vorera, perquè el terra no estava minat de cagades ni pixades de gos que guarnissin el meu trajecte. Vaig caure que estava a Sarrià-Sant Gervasi i que potser això tindria alguna cosa a veure amb la neteja diligent de la zona.
Al meu barri de Martorell, Can Carreras, la cosa no és tan així. Primer de tot, no és estrany que els contenidors de tot tipus, en particular els de la recollida selectiva, vessin tot tipus de deixalles. En el seu perímetre a vegades s’acumulen cartrons i envasos que enjogassats porta el vent d’ací d’allà saltironant. En segon terme, no és estrany que la gent passegi els gossos pel passatge on visc i els permeti que hi dipositin graciosament alguna de les seves tifes. En el millor dels casos, el guarniment es queda al clot dels arbres. En el pitjor, la tifa (en qualsevol de les seves modalitats) queda com una bonica medalla a la vorera.
L’anterior govern municipal ja va endegar una campanya en què exonerava els animals de les seves deposicions al carrer i en culpava els amos. Jo em pregunto si és que costa tant anar darrere el gos amb un paperot o una bosseta, dipositar-hi els excrements i llençar-los després a un contenidor o paperera. Aquest és un missatge adreçat als propietaris de gossos: senyors i senyores, aquest gest difícilment els pot comportar una lesió irreversible a l’esquena. A més, considerin que veure el gos en acció tampoc no és un espectacle gratificant. Me n’estalvio la glossa perquè en Quim Monzó ja la va escriure a La Vanguardia amb paraules tan eufòniques i sonores com “anus” i “zurullo”.
La qüestió de fons torna a ser la del civisme, valor que el govern de l’Ajuntament de Barcelona ha establert com una prioritat absoluta de la seva legislatura. A Can Carreras (potser a tot Martorell en general) i al meu antic barri de Bellvitge constato un idèntic triomf de la incivilitat. Als parcs que hi ha entre els blocs de Bellvitge les tifes de gos han augmentat exponencialment. On jo jugava a bales, ara regnen els “conguitos” quan no el “Paladín” a la tassa.
Fins quan haurem de suportar que els nostres parcs i carrers siguin un pipican?
