Els homes de Guàirrison

[Publicat a L’Informador de Martorell el 26 de novembre de 2004]

 

Al final, no va guanyar les eleccions presidencials americanes el Pato Lucas. El candidat havia declarat que, en un país dividit entre l’ala dreta republicana i l’ala esquerra demòcrata, només ell garantia el centrisme i l’equidistància política, atès que comptava amb totes dues extremitats. Però es van imposar els Four more years de Bush, actual versió EUA del “más de lo mismo” felipista de fa uns anys. La coneguda recepta de les dues tasses.

 

Aquesta pròrroga també l’és, per reacció, de l’humorisme més irreverent. Quan ens van caure a sobre els quatre anys més d’Aznar, un amic meu va apel·lar al pobre consol de recordar que, com a mínim, els del setmanari satíric El Jueves tindrien material per donar i vendre, com així va ser. Però el mutis de l’expresident només ho ha estat a mitges. Des de la universitat jesuita de Georgetown, el prestigiós estadista segueix creant noves idees que propaga als quatre vents sobre els temes més variats. Ja en porta dues d’un total de dotze (tota una exhibició de think tank), exposades en un anglès macarrònic de segon d’ESO. Mentre va llegint i es cenyeix als papers, encara se l’entén. Però amb el torn de preguntes, veiem el trist llautó del vallisoletà més tex-mex. “Why reason?”, pregunta retòricament a l’auditori, afegint la botifarra del “reason”. Però la claca és comprensiva i li ho riu tot.

 

Si creuem l’Atlàntic i tornem a Espanya, el pati de butaques popular el trobem alterat. Els correligionaris d’Aznar, els antics homes i dones de Guàyrrison, es barallen a València i Rita Barberà fa una crida (literal) a la unitat del partit en un to amenaçador tipus “¡Filas prietas!”. Entre d’altres motius, estan molt alterats perquè resulta que en ZP i cia. han fet cas dels filòlegs i sancionen l’existència d’una llengua anomenada català amb una varietat dialectal coneguda com a valencià. El PP, en canvi, insisteix a dir tossut que hi ha català i PPalencià.

 

Sembla que tot convida a la tristesa. Però al diari ens trobem amb l’edició d’un nou llibre de poemes de Wislawa Szymborska, la premi Nobel polonesa. Una dona fràgil com el cant d’un pardal. I és que del gir incomprensible dels planetes salten de tant en tant, com de la mola d’un afilador, algunes insensates espurnes d’esperança.

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.