Enguany, les 24 hores de lectura organitzades per l’Associació de Botiguers de la Vila a la Casa de Cultura amb el suport de l’Ajuntament de Martorell, el Servei Local de Català, el Club de Lectura, Tim Teatre i l’Associació de Veïns Pont del Diable, han tingut com a protagonista el poeta Joan Margarit. El desenvolupament d’aquesta cita que en poques edicions ha esdevingut tradicional va ser prou peculiar. Les dificultats d’agenda de l’autor de Misteriosament feliç van forçar que els actes comencessin amb les vint-i-quatre hores de lectura de poemes de l’autor (de les 12.00 del dissabte 25 d’abril a les 12.00 del diumenge 26) i que tinguessin com a colofó el recital de Margarit el dia 29 d’abril a les 8 del vespre.
La salsa de les vint-i-quatre hores és la lectura per part dels martorellencs i martorellenques que hi són aficionats, però va tenir dos pinyols. Un en va ser la lectura de poemes a càrrec dels membres del TIM Teatre, de 16.00 a 17.00 h, i l’altre, el recital de poesia d’autors locals amb obra publicada.
El primer participant va ser Francesc Pujols i Morgades (1882-1962). Teresa Amat, patrona de la fundació homònima i encarregada de la tria d’escriptors de l’acte, va recitar poemes del geni de la Torre de les Hores com ara el celebèrrim “La font de les malaltes”. Amat va fer la captatio benevolentiae de rigor explicant al públic que ja voldria haver llegit tan bé com Enric Casasses a la presentació del Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols, amb un pròleg d’en Joan Maragall en la reedició de Quaderns Crema (2004).
El següent poeta de qui es va recitar va ser Joan Mas Puig. La poesia de Mas, en l’estela de Verdaguer, pren volada quan es declama. La família de Mas va defensar amb dignitat uns versos hàbils i inspirats que tenien com a tema diversos enterraments (per exemple d’un membre de la masia can Pastallé), però també d’altres més joiosos com les caramelles.
Pel que fa a Moisès Queralt, va començar per advertir que era “un home vell i un poeta novell”. L’autor del Quadern de Pierola (2004) va triar sobretot poemes dedicats a dones, en un recital reposat i amb una dicció impecable. La de Queralt és una poesia emotiva, a voltes patètica, amb ressons d’en Salvat-Papasseit. Un dels poemes, costumista, dedicat a la plaça de la Vila, va semblar especialment reeixit. Queralt va tancar la seva intervenció anticipant que té acabades una novel·la i un llibre de contes.
Quan va ser el torn de Jacint Lladó, nascut a Igualada el 1911, la seva filla Josefina prengué la paraula. De les diverses peces dedicades a Martorell en destaquen les del Pont del Diable (1963) i la dedicada a la Capella de Sant Joan (premi local de la Diada de les Lletres l’any 1977).
L’historiador Ferran Balanza va ser l’encarregat de donar vida als versos de mossèn Marçal Martínez (Terol, 1903) i del mestre Gomila (1899). La introducció als dos poetes va ser exhaustiva i documentada. La vàlua de mossèn Marçal la posa de relleu el fet que la seva versió dels Pastorets és la quarta més llegida arreu (després de les de Folch i Torres, Pitarra i Ramon Pàmies). Quant al mestre Gomila, en va llegir versos d’Humor i poesia, volum publicat a Gràfiques Martorell a instàncies de Joan Isart. Balanza va portar a terme una lectura poètica dramatitzada ben notable.
El penúltim poeta a llegir fou Ricard Garcia. Nascut a Sant Llorenç d’Hortons, ha aconseguit guardons de pes com el 15è Premi de Poesia Joan Llacuna o la 27a edició del Senyoriu d’Ausiàs March. Garcia va començar tot citant una idea de Margarit segons la qual la poesia ha de servir per donar un ordre que conhorta, i que no és entreteniment perquè en un entreteniment s’hi entra i se’n surt sense que hagi provocat cap canvi en nosaltres. Són conceptes clau en l’obra de Ricard Garcia els de quietud, silenci i el paisatge com a pell.
Jacint Soler, alma mater del projecte, va cloure l’acte pels volts de les 10 del vespre amb un comentari irònic sobre l’èxit d’assistència al recital (entre 20 i 25 persones, en els millors moments).
