Sense voler ofendre ningú

Fa uns anyets, la Clauda Schiffer va lluir un modelet de Gianni Versace guarnit amb versos de l’Alcorà -que vés a saber què volien dir, i qui es fixava en el vestit o en els versos- i la gosadia va molestar d’allò més els integristes musulmans. Com no podia ser d’altra manera. Així que tothom va haver de demanar disculpes per haver fet afront a la comunitat islàmica.[@more@]

Avui esmorzem amb la notícia que a Nova York una desfilada de moros i cristians s’ha vist escapçada i ha quedat reduïda a desfilada de cristians. Obviant els aspectes estètics d’aquestes desfilades, perquè pot agradar o no que els components d’alguna colla portir ulleres de sol o fumin puros, tornem a estar davant del mateix fet que als 90: per no ofendre ningú, acabem fent cas dels que no tenen raó, però van sobrats de fe, i volen imposar pertot la dictadura de la por.

Fa no gaires dies va ser l’autocensura de l’Òpera de Berlín, que va retirar Idomeneu perquè sortia a escena un cap guillotinat de Mahoma. També hi havia el cap de Jesús i de Buda, però això no desferma les ires de ningú. Per no parlar de la polèmica generada arran del discurs de Benet XVI a la universitat de Ragensburg, tancada en fals -com sempre es tancaran aquestes qüestions. És a dir, que plou sobre mullat.

Per extrapolació, per respecte de qui pugui pensar diferent de nosaltres, anem a parar al cul-de-sac d’encabat no manifestar cap opinió sobre res, no fos cas que ofenguessim els perjudicats per allò que diem. Que el Fernando Alonso ens sembla un tòtil i que ens fa ràbia que guanyi a Ferrari? No ho diguem gaire alt, no fos cas que l’audiència de TV3 baixés perquè no poden retransmetre els entrenaments d’un gran premi en horari del Telenotícies. Que les seleccions catalanes no poden fer com Irlanda o Escòcia? Calla, home, que amb "la de todos" ja en tenim prou. Que ens sembla una animalada que l’Iran o Corea del Nord vulguin tenir armes atòmiques, encara que els que ja en tenen tampoc no ens fan gens de gràcia? Muts i a la gàbia, que encara empitjorarem la situació mundial i ens faran responsables d’escampar el racisme, la xenofòbia i de ser contraris a l’aliança de les civilitzacions.

Total: que em perdoni algú si l’he ofès. Intentaré d’ara endavant no tenir opinions, però no prometo res.

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.