Dimecres passat, camí de Bellvitge per visitar els pares, com Saule camí de Damasc, vaig veure clar a quin dels candidats a la presidència de la Generalitat havia de votar.
[@more@]
Com si algú els hagués posat a posta, vaig veure davant per davant tres cartells electorals de mida colossal. A l’esquerra, un senyor calbet i amb ulleres. Al cartell hi ha molt de vermell i molt de gris, molta grisor. Es diu José Montilla i el seu lema és aquest: “Ningú no farà més pels catalans”. Hum. No em sembla gaire encertat. Vol dir que ni ell mateix farà més per nosaltres? Perquè ningú vol dir ningú, això indica molt poca confiança en el gènere humà i el temps d’eleccions és temps d’il·lusions. Crec que no votaré PSC.
El cartell de la dreta representa un senyor la cara del qual ocupa gairebé tot. Té a la barbeta un clotet tipus Kirk Douglas en una pel·lícula de romans i sembla molt decidit a salvar-nos la vida. Té aspecte de galant de Hollywood. Es diu Artur Mas i es presenta a les eleccions amb aquest lema: “Estimar Catalunya, governar bé”. Hum. El lema és potser millor que l’anterior. El paral·lelisme de les frases, l’èmfasi en el país i en la bona capacitat de gestió… Però cada cop que penso en gestió em ve a la ment la idea de la política que té en Julio Iglesias, que és d’aquells que diu que ja no hi ha ideologies, que la gent el que vol és un bon gestor. Tampoc no m’acaba de convèncer CIU.
Al cartell del mig hi ha un senyor calb, atractiu, de mirada decidida. Al cartell predomina el color vermell de la gent arrauxada, encara que uns tocs daurats atemperen la passió gairebé omnímoda. El senyor es diu Ed Harris i es presenta a l’arena electoral amb tota una declaració d’intencions: “El caràcter no admet líftings”. La Catalunya que vol deixar enrere els 3%, els forats del Carmel i els sí però no estatutaris necessita algú que estigui compromès amb la veritat i que estigui decidit a tirar endavant el país peti qui peti. Algú que no amagui amb operacions estètiques les misèries del país, sinó que les ataqui de soca-rel. Hi ha cap manera millor de caminar cap a la Catalunya trilingüe que alguns volen que tenir un americà a la Generalitat? Jo ja ho tinc clar i em comprometo amb el millor candidat. Vota l’equidistància. Vota Ed Harris. Vota White Label.
