Cada cop que sent la paraula professional, al Salvador Sostres li ve una meuca al cap (o això és el que deia en un dels seus articles). A mi el que em ve al cap és molt menys estimulant: l’Eduardo Manquiña a Airbag, en el paper d’un comissari toixarró, elogiant el comportament delictiu d’uns sapastres que empaita i que en realitat no saben on tenen la mà dreta.
[@more@]
Ara, però, quan sento la paraula professional, en comptes de pensar en Manquiña penso en Deco, el migcampista del Barça. I és que per tancat el debat que s’estava generant entorn al baix rendiment dels blaugrana va sorgir alguna veu que cridava, des del vestidor blaugrana, a la contenció en les sortides nocturnes. Una veueta que suggeria, molt fluixeta, allò del “menos samba e mais trabalhar”. Deco va tallar de soca-rel el debat, atiat pels periodistes, tot dient que les vides privades dels jugadors són precisament això, privades. Fins aquí, tot correcte. Però llavors va posar la cirereta: “Som professionals”. Apa, va! Si jo em pensava que jugaven a futbol només perquè els agradava el jogo bonito! Si em pensava que, Sostres dixit, sent l’exèrcit de Catalunya, estarien més preocupats de qüestions simbòliques, com ara la defensa de la pàtria, que no pas dels cèntims! Però són professionals. Quedi clar.
El curiós és que el clam que demanava una mica de seny a les nits, atès el rendiment francament millorable dels jugadors, s’ha anat apaivagant i ara és només un fil de veu. Ara bé: com que la coartada ha colat, ja tenim tots a partir d’ara l’excusa perfecta per escaquejar-nos a la feina (perquè els jugadors també han de treballar al camp, oi?). Que ens enxampen enviant correus a tort i a dret? Va, home, va. Sóc professional. Que faig servir el telèfon per fer trucades personals, m’enduc folis a casa o faig una pausa brutal per a l’entrepà? Sóc professional. Que no fotem brot en general? Qui ho diu això? Qui ens difama? Cor de veus: “Som professionals!”.
Anderson Luis da Souza, Deco, acaba d’inaugurar una nova manera de situar-se per sobre de la crítica o, fins i tot, d’abolir qualsevol crítica a qualsevol gremi. Benvinguts a l’era del bon rotllo universal, del respecte absolut per la mandra dels altres. Benvinguts a l’era dels professionals.
