El passat divendres dia 25 de gener va tenir lloc a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu de Barcelona la presentació del llibre La huella escrita, del poeta d’Abrera José Luis García Herrera, convidat per l’associació cultural el Laberint d’Ariadna. Va presentar aquest guanyador del premi Vila de Martorell en castellà el 1989 un altre premiat amb aquest guardó el 2004, José Florencio Martínez. Una quinzena de persones van assistir a l’acte, entre les quals hi havia habituals de la tertúlia com Felipe Sérvulo, José Costero, Antonio Machín Romero i Josep Anton Soldevila.
[@more@]
El presentador va fer esment de la repetició en el llibre de poemes de paraules essencials com “soledat”, “home” o “pa” i va aprofitar per ironitzar sobre la poca capacitat poètica de paraules com “estructura” (encara que cal dir que Joan Margarit ha estat un supervendes poètic amb Càlcul d’estructures). Un altre dels comentaris del presentador va ser que el poema s’explica per si mateix, encara que tingui fullaraca o sigui més sec i essencial. Martínez, que és el conductor d’aquests actes, fins i tot es permet d’interpel·lar els oients després de llegir un poema per preguntar-los: “I a tu què t’ha semblat aquest poema?”. És fàcil que l’interpel·lat s’enrojoli i no sàpiga què dir, potser perquè estava badant o perquè els poemes escoltats no s’entenen tan bé com escrits.
Altres apreciacions del presentador sobre l’obra de García Herrera van ser que “el poeta vol ser ubic, ser a tot arreu”; que “no hi ha manera de tornar enrere; quan hi tornes, res no és igual” (contràriament al que afirma la tornada poètica de Rosales a La casa encendida); que el poeta és un “ésser que es busca” i que més allò que deia Pessoa que és un fingidor, el poeta és més aviat un “sentidor”.
L’exhaustiva presentació i glossa dels textos va anar seguida d’una lectura per part del poeta i de comentaris sobre la seva manera d’entendre la poesia. Un d’ells va ser la importància de les paraules “dolor” i “oblit” en la seva obra, que va començar a trobar manera d’expressar-se després de la lectura de Vicente Aleixandre, en particular l’Aleixandre d’Historia del corazón. Una altra apreciació va ser que hi ha poemes que es busquen i poemes que et troben, i que aquests últims acostumen a ser més críptics.
Els assistents a l’acte també van tenir l’oportunitat de dir la seva entorn de la poesia de García Herrera. Soldevila va subratllar la precisió discursiva de García Herrera. Costero va referir-se a la vanitat de voler deixar empremta (fent referència al títol del llibre), però algú va replicar amb el conegut fragment de Blas de Otero referit a l’aspiració humana de transcendència: “es que quiere quedar”. Quant a Machín Romero, va fer una encertada intervenció sobre les tensions entre l’obra i la persona i va recordar la convicció d’Antonio Machado que la qualitat de la primera té a veure amb el caliu humà.
La tarda va acabar amb una sessió de fotos de família i les salutacions cordials dels tertulians.
