Pujols, contínua actualitat

[Publicat a L’Informador de Martorell l’11 de juliol de 2003]

Dissabte 28 de juny va tenir lloc al Centre Cultural de Martorell la presentació del llibre Hiparxiologi o ritual de la ciència catalana a càrrec de l’Associació Francesc Pujols de Barcelona. Aquesta entitat, que no s’ha de confondre pas amb la Fundació Francesc Pujols i Morgades, amb seu a Martorell, compta a les seves files amb personatges tan significats com l’escriptor i poeta Enric Cassases. La concurrència a l’acte va ser de prop de trenta persones, entre les quals hi havia l’alcaldessa Dora Ramon i un altre membre destacat del Patronat de la Fundació, Francesc de Castro.

La conferència, un tant erràtica, va ser alhora una presentació superficial de l’obra pujolsiana i una justificació de l’oportunitat d’editar l’Hiparxiologi, en edició de Joan Crexell i Joaquim Auladell. Cal aclarir que aquest llibre no és el conegut Manual d’Hiparxiologia redactat per Josep Pla i publicat el 1931, sinó una obra fins ara inèdita de Pujols, datada al gener de 1937 i guardada a la Torre de les Hores. El conferenciant va enllaçar la manera d’entendre la religió d’en Pujols i l’escala de la vida amb l’auge de les religions sincrètiques i l’interès actual que hi ha pels àngels.

Arribats a aquest punt, el presentador de l’acte va fer una referència a la suposada paràlisi dintre de la Fundació, la qual va ser objecte d’una encesa apologia per part de l’esmentat de Castro. D’entrada, aquest membre del Patronat va parlar de les dificultats amb què havien treballat en vida de Josefina Ballescà, vídua del fill únic del filòsof, Faust Pujols i Alcover. A tall d’exemple, es referí a l’estat lamentable de la Torre de les Hores, seu de la Fundació, en un tal estat de deixadesa que els papers del pantòleg que s’hi custodien estaven en seriós perill de conservació abans d’una intervenció desinteressada de Solvay. Per últim, va voler treure importància al fet que la de l’Hiparxiologi sigui una edició sense l’autorització dels hereus dels drets d’autor. Va ser llavors que l’alcaldessa, presidenta de la Fundació, va fer una crida al treball en harmonia de dues organitzacions que pretenen difondre la figura de Francesc Pujols.



 

 

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.