En el programa City Folk del Canal 33 un dia vaig veure que una noia mulata radicada a Finlàndia, crec, buscava els seus antecedents familiars més remots gràcies a National Geographic. I això és el que vaig fer jo mesos després, després que el Google em deixés a l’estacada i em digués que jo era un podòleg, un conductor de Mitsubishi i coses per l’estil. Vaig seguir a la recerca de la meva identitat perduda tot recorrent a la ciència.
The Genographic Project és el treball de National Geographic per traçar “un arbre genealògic humà” partint de l’ADN. Aquest ADN suggereix que tots els humans actuals descendim d’un grup d’ancestres africans que es remunta a 150.000 anys i uns descendents dels quals van decidir migrar fa uns 60.000 anys tot cercant un hàbitat menys hostil.
El paquet de participació que reps previ pagament conté un DVD i un llibret explicatius, així com els pots i el raspall amb què t’has de fregar l’interior de les galtes per obtenir-ne mostres genètiques. Encabat, has d’enviar aquestes mostres als EUA perquè en facin l’anàlisi.
Els resultats són que pertanyo a l’haplotip T (subgrup T1), suposo que com la majoria d’habitants de la península Ibèrica. També em donen la meva seqüència mitocondrial HVR I, tot de números i lletres que es comparen amb la seqüència mitocondrial estàndard determinada per investigadors de Cambridge, l’anomenada Cambridge Reference Sequence. Són les mutacions naturals i aleatòries en aquesta sèrie representada amb lletres i transmesa de les mares a la descendència el que permet traçar l’arbre genealògic humà.
La qüestió és que el meu clan es remunta més exactament a un ancestre femella que va viure fa uns 40.000 anys (això vol dir haplotip T). Aquest haplotip és comú al riu Indus, al sud de la península Aràbiga i a l’est i al nord europeus. Present durant el paleolític superior inicial i mitjà, el grup T, diu la informació del projecte Genographic, “és àmpliament considerada una de les principals identificacions genètiques de les expansions neolítiques”. El més curiós del cas és que aquests ramaders i agricultors neolítics van tenir èxit a expandir la seva tecnologia entre els grups humans amb què convivien, però els seus llinatges sovint no superen el 20% de la població a Europa, l’Orient Mitjà i Àsia Central.
Els resultats de moment són un pèl frustrants, perquè les branques de l’arbre s’acaben molt aviat, a 10.000 anys de distància si fa no fa. “Aquí és on les pistes genètiques s’enfosqueixen i el seu rastre d’ADN es refreda.” Tenim el tronc i les branques, però encara en falten tot de branquillons.
Per a qui estigui interessat a saber a quin grup humà pertany, ofereixo l’enllaç del web: http://www.nationalgeographic.com/genographic. La pàgina s’ofereix en anglès i un castellà que sona massa a traducció automàtica per ordinador. Per exemple, Espana (sic) s’ha de buscar en l’ordre alfabètic d’un desplegable allà on en anglès hi ha la essa de Spain. Com més siguem al projecte, amb més precisió podrem saber quin lloc tan modest ens pertoca en aquest viatge que ja s’ha acabat per a prop de 80.000 milions de congèneres.
