Els errors picant al teclat sovint porten a sorpreses quan naveguem a la Xarxa. Ara tots diem Google amb la naturalitat de qui diu Jonathan o Kevin, però fa una dècada era una paraula exòtica, en l’òrbita de nogensmenys o subterfugis. A sobre, la manera com s’escriu el nom del cercador més utilitzat del món és força enrevessada. Per això no és difícil incórrer en una transcripció més o menys fonètica: guguel o d’altres semblants. Doncs bé: la pàgina guguel existeix i ens informa que, des del dia 20 de gener de 2004, “127.991 persones han pensat que això és Google.com”. Guguel, per sort, només és una pàgina inofensiva que conté un comptador.
Una també de força semblant al cercador totpoderós és Gugle, que es presenta de la següent manera: “Er gugle andalú fue kreao pa satifazze la kuriozidá de tö akellö ke nejezitan bukka’rtíkulo sin teneé ke recurrí a leé (la portá) en kattellano. Se trata d’un bukkaó, mu paresio al orihina, pero ke, krito en otr’idioma, er Andalú. Ette gugle fue inaugurao en el’anho 2005, i ta teniendo mu güen resibimiento. É un zittema mu zenziyo, solamente se tiene k’ekkribí vuettra búqquea i apareserá en pantalla, no contiene ninguna mehora esepto la «búqqea antisipá»”. Es tracta, doncs, d’una utilitat amb reivindicació lingüística incorporada. Ara bé: l’estatus de llengua que aquesta iniciativa vol impulsar per a l’andalús és filològicament improbable.
Una de les empreses més perspicaces ha estat, sens dubte, Googol. Aquesta empresa de Sant Joan Despí, amb interfície en castellà, català i anglès, es dedica al posicionament, màrqueting electrònic i disseny de pàgines web. Escric això de la perspicàcia perquè Google, per evitar que l’usuari o usuària accedeixi a llocs que no són de Google a rebuf de la semblança gràfica, ha adquirit dominis com ara googel.com (que pertanyia a un ciutadà de Hong Kong fins a 2002), gogole.com, ggoogle.com, gogole.com, gogle.com, googil.com. No cal dir que totes aquestes pàgines i les anteriors aspiren a recollir els peixets que cauen de la xarxa de Google.
I a tot això, en què s’inspira el nom del cercador que utilitza un 95% dels usuaris d’Internet de l’Estat? Com que no ho sé, faig una cerca de Google al Google (“significat google”) i una pàgina ens aclareix que es tracta d’un “joc de la paraula "googol", la qual és la que va usar Milton Sirotta, net del matemàtic americà Edward Kasner, per referir-se al número format per un 1 seguit de 100 zeros”. Si fa no fa, tants zeros com tenen a hores d’ara els comptes corrents dels dos cofundadors de la companyia.
