Fa poc vaig tenir una conversa amb els amics Iván Sánchez Moreno i José García Obrero sobre l’oportunitat de publicar un llibre com aquell qui diu a qualsevol editorial. Paga la pena o no? Tant l’Iván com jo vam dir-li al José que no s’ho pensés dues vegades i que endavant les atxes (i les destrals) si hi havia la més mínima oportunitat. L’Iván argumentava que, en l’àmbit acadèmic, és rellevant que es tinguin publicacions, ni que sigui en editorials de segona i tercera, circumstància habitual en el sobredit món. Quant a mi, avantatges econòmics com la pertinença a CEDRO a banda, posava l’exemple de 33 viajes alrededor del yo, un llibre de Josep Carol que el martorellenc Àlex Moll, també conegut com a Serigb Tendrub, va trobar ni més ni menys que en una llibreria del vell a Ciutat del Cap. Com si l’obra no hagués viatjat prou, amb 33 viatges que portava ab initio més un altre fins a l’extrem meridional de l’Àfrica, el mariner d’aigües dolces del Llobregat, convertit en llop de mar salada després de tant de temps de circumnavegació, comprà el llibre i en féu donació a l’altra banda de l’Atlàntic, a la biblioteca de Port Williams. Aquesta historieta està explicada pel protagonista amb més gràcia i més detalls al llibre José Carol. La pasión por la palabra, de publicació imminent. Els coordinadors del volum, a tot això, som Sánchez Moreno i jo mateix, per demostrar allò que deia al principi del paràgraf.
Ho hem comentat també amb en Josep i és cert que els llibres, un cop publicats, fan la seva vida. S’emancipen, els perds la pista i un dia, tot d’una, resulta que tornen a casa. I, com no podria ser d’altra manera, fem festes al fill pròdig. És dolorós veure els llibres guillotinats o trinxats perquè a l’editorial li fan nosa, però veure’ls com roden el món és fantàstic.
Però deixem-nos de circumloquis i parlem de mi. El meu últim llibre de poemes (sembla que no n’aprenc: sempre escrivint textos poc comercials), titulat Maniobras diversivas, va sortir en edició no venal. Dit d’una altra manera: en una edició que no es ven. La qual cosa vol dir que no té preu, però sí algun valor, si fem cas de les crítiques generalment favorables que ha rebut. El cas és que buscant-lo per Internet, hi he trobat diverses referències. A la Librería Valdés el venen per 3 euros. “Caram!”, pot pensar algú. “Quina barra. Tenen un llibre que no els ha valgut un ral i ells li treuen un marge bestial. D’això se’n diu visió de negoci.” Però és que a Librosperdidos.com el preu del llibret s’enfila als 5 euros. “Ostres! Aquesta gent no es conformen a posar-lo en circulació i prou. Aquests venen un llibre de segona mà a un preu de trabucaire!” Però la incredulitat és més gran en arribar a Buscalibros.com. Maniobras diversivas, un recull de versos que vaig regalar a les masses que es van atansar a la presentació martorellenca, unes 15 persones, té un preu de 15,20 euros. La incredulitat es converteix en estupor a Buscalibros.cl. I és que el meu poemari el venen allà per 21,77 euros. I no és nou de trinca, puntualitzen.
Jo ja he començat a fer números i el futur es presenta prometedor. Perquè això són faves comptades: si un objecte passa d’1 a 2 euros, se n’ha doblat el preu; però passar-ne de 0 a 21,77 és una rendibilitat que només ofereixen genis de les finances com en Bernard L. Madoff. És per això que a les nits, estic intranquil. Tot d’una, la caixa de paper que jo pensava inútil i que tinc emmagatzemada sota el llit em pesa com una mala cosa. A la Fundación Miguel Hernández, quan em van publicar el llibre, me’n van donar 100 exemplars. Les meves accions de Vueling aterren i el preu dels meus llibres s’enlaira. Crec que ara que hi ha crisi ha arribat el moment de consagrar-me a la poesia. Qui ho hauria de dir! Un negoci rodó.
