Escolteu: en Kurt Vonnegut ens envia dues cròniques del procés estatutari. El novel·lista nord-americà, traspassat el 2007, ens fa a mans des del planeta de Tralfamadore aquest parell de documents esfereïdors. Com que és un observador imparcial de la realitat catalana, i més ara que s’ha desenganxat en el temps, pot ser útil llegir-lo per saber què dimonis ha passat, passa i passarà amb l’Estatut de Miravet. Pau.
Document número 1. Amics: el 9 d’agost 2006 va deixar d’estar en vigor l’Estatut de Miravet. El 20 de juliol es va despublicar del BOE i del DOGC, i llavors va quedar preparat perquè tornés al rei Joan Carles I, que en va treure la signatura. El 18 de juny de 2006 la gent que hi havia als col·legis electorals se’n va tornar a casa caminant amb el pas lunar de Michael Jackson a no votar al referèndum popular a Catalunya. El 10 de maig les Corts Generals espanyoles van agafar el text i hi van afegir tot d’encenalls ribotats caiguts a terra. N’Alfonso Guerra va ser un polític molt actiu en aquest procés. El 21 de gener del mateix any van desencaixar-la a la Moncloa Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero, de manera que el text va passar a contenir propostes més ambicioses. El 2 de novembre de 2005 el Partit Popular retirà un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut i, finalment, el 30 de setembre no hi van votar en contra. Pel que fa a les altres formacions de l’arc parlamentari, el 30 de setembre tampoc no hi van votar a favor. El dia previ, Pasqual Maragall i Artur Mas van afegir tot d’acords al text i el van preparar perquè el 9 de febrer de 2004 tot estigués per fer i tot fos possible. Hi havia un Estatut pràcticament seccessionista. Sense retallades, encenalls ribotats, estelles ni serradures per terra.
Document número 2. El 9 de febrer 2004 es va constituir la ponència parlamentària de redacció de l’Estatut. El 29 de setembre Maragall i Mas retallaren el text. Què hi farem. El 30 de setembre 2005 el va aprovar el Parlament de Catalunya amb i el PP hi votà en contra. Què hi farem. El 2 de novembre 2005 el PP hi presentà un recurs d’inconstitucionalitat a les Corts Espanyoles. Què hi farem. El 21 de gener de 2006 van pactar a la Moncloa Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero, modificant notablement el text aprovat al Parlament de Catalunya. Què hi farem. El 10 de maig 2006 el van aprovar les Corts Generals espanyoles i el 18 de juny es va aprovar en referèndum popular a Catalunya. A hores d’ara, el text ja s’aplica, però el Tribunal Constitucional encara delibera si encaixa amb la Constitució o la contradiu. Què hi farem. I què n’opinen de moment, ses senyories, segons les filtracions a la premsa? Literalment: “Piu-piu?”
