Joaquima Nolla Gasulla (Martorell, 1952), exalumna del Col·legi La Mercè, ha publicat enguany el recull de poemes Batecs a mig camí, un llibre que defineix com “62 poemes més dues cançonetes d’amor al son de la mare”.
D’on va sorgir la idea de publicar aquest recull?
La idea de publicar-lo va sorgir del desig de fer un homenatge als meus pares i de recuperar de l’oblit molt material que tenia mig perdut i que d’alguna manera era fidel prova de la importància que per a mi té la paraula, de la qual he viscut i estic vivint des de fa molts anys (sóc professora de llengua i literatura). Un material que podria haver perdut irremeiablement per virus a l’ordinador.
El teu llibre, s’imprimeix sota demanda, a la plataforma Lulú. N’estàs contenta amb el resultat?
Voldria aclarir al respecte un parell de coses. El llibre, efectivament, s’imprimeix com bé dius, sota demanda en aquesta plataforma, però també el tinc imprès en format de més qualitat i en color en edició d’autor i es pot comprar directament a la llibreria. Aquí a Martorell, el podeu trobar a la Llibreria Miró. Quant a si n’estic contenta, del resultat, he de dir que sí, de tots dos formats, tant el de Lulú com l’altre.
Entre Lulú i Bubok, per què Lulú?
Resposta senzilla: perquè de Lulú en vaig rebre informació a través d’una persona que també havia publicat allà i ens va semblar interessant fer-ne l’edició abans de prendre decisions de més volum.
El llibre l’has presentat en una pila de llocs.
No tants com voldria, però sí, la veritat. He tingut la sort de poder-lo presentar a Salou, Miami Platja, Mont-roig del Camp, l’Hospitalet de l’Infant i per descomptat a Martorell. Tinc ara entre mans presentar-lo a dues localitats més.
Com va anar la presentació del llibre al Col·legi La Mercè?
Crec que va ser molt emotiva per tot el que em comportava de records de la infantesa, pel caliu amb què em van acollir tant el propi col·legi i els seus representants com les persones que van assistir a l’acte i, potser també, pel propi llibre i la seva presentació. Va resultar un acte amè, però sobretot entranyable per tot el que he dit. N’estic molt agraïda.
He vist que a Internet hi ha vídeos de presentacions i lectures teves. És un mitjà eficient per transmetre la poesia?
És prou sabut que Internet arriba gairebé a tot arreu i Youtube el fa servir el jovent i qui no ho és, així que, si per aquests mitjans es pot introduir la poesia, molt millor. No us sembla? No sé si és eficient o no, però és un mitjà com a mínim interessant. Jo l’utilitzo a les meves classes. Per què no la poesia en aquests mitjans?
El disseny del llibre també és obra d’un martorellenc, oi?
L’edició diguem-ne de luxe és obra i disseny del meu nebot Esteve Bou Nolla, i seves són les idees d’usar dos colors i el tipus de paper, entre d’altres coses, és a dir, l’estètica que el fa tan especial i bonic. És un artista i va dedicar moltes hores al projecte.
És un llibre amb il·lustracions, un fet atípic en llibres de poemes. Com és?
Pensa que sóc professora i que sé com costa que l’alumnat llegeixi poesia, però sobretot l’entengui i l’estimi. Havia vist algun llibre de poemes per a nens amb alguna il·lustració i tot i que sé que costa il·lustrar poemes, em va semblar interessant aplicar-ho al meu propi llibre. Per això vaig demanar la col·laboració de diversos membres de la meva família que sabia que estimarien i entendrien el meu projecte, i que no dubtava que sabrien transmetre en imatges el que jo transmetia amb paraules. Així van col·laborar per a il·lustrar-lo, el mateix Esteve, la Pilar González, la Mireia i la Janina Nolla Bacarisas, el Joan Bros i el Javier Castelo, que és el meu marit.
Ja havies publicat algun poema al recull col·lectiu Evidències cel·lulars, poesia emergent en català.
Efectivament, vaig tenir la sort de poder col·laborar en aquest projecte i n’estic satisfeta, tant del resultat com de la tasca prèvia que va permetre que ens coneguéssim les persones que hi participem. Va ser una experiència molt bonica.
Has guanyat un concurs a Dos Hermanas, Sevilla i has sigut menció a Carboneras. Què fas perquè et tractin tan bé a Andalusia?
En primer lloc, escriure i transmetre de la millor forma possible allò que vull dir amb la finalitat que arribi. Però no sols he tingut la sort de guanyar a Andalusia, també ho he fet en altres indrets: Almenara (Castelló), Vilafranca del Penedès, Ulldecona, Mont-roig del Camp… De totes maneres sí que és curiós que a vegades et reconeguin, si és que es pot dir així, més fora de casa i en llengua castellana, que en la pròpia llengua. Jo escric en les dues llengües, me les estimo, les ensenyo totes dues i valoro les creacions artístiques literàries de qualitat en la llengua que estiguin. Tant de bo dominés moltes més llengües per poder-les gaudir en l’original, sense traduccions, tot i que hi ha traduccions realment genials. Vull afegir, però, que a Andalusia hi va quedar una cosina meva, la Mª Carme Nolla Parera, a qui estimava molt. Alguna cosa hi deu fer el seu esperit?
