Jordi Serra: “Hi ha més oportunitats laborals si se sap parlar i escriure català”

Jordi Serra Massansalvador (Barcelona, 1963) és, entre moltes altres coses, tècnic de normalització lingüística del Servei Local de Català. El professor que fa les classes, vaja.

Jordi Serra Massansalvador-Així que esteu immersos en el procés de matriculació.
-Doncs sí. La inscripció als cursos de català es fa els dies 19, 20 i 21
de setembre, i les classes comencen la primera setmana d’octubre. Aquests dies anem de bòlit.

-Quina és l’oferta de cursos d’enguany? És una oferta suficient?
-Aquest any s’ofereixen els mateixos cursos que l’anterior: un total de 18 cursos, entre els presencials i els cursos a distància. Aquests cursos cobreixen tots els nivells, des del bàsic per a la persona que acaba d’arribar a Catalunya fins el nivell superior. Tot i això, cada any hi ha molta gent que no pot fer el curs que volia perquè la demanda és molt superior a l’oferta.

-La crisi econòmica ha afectat aquesta oferta?
-Sí, és clar. De la mateixa manera que, anys enrere, l’arribada
d’estrangers va incrementar molt el nombre d’alumnes als cursos de català, ara la crisi fa que molta gent sense feina inverteixi el seu temps formant-se per accedir al mercat de treball. Hi ha més oportunitats laborals si se sap parlar i escriure català.

-I pel que fa als cursos a distància?
-Són recomanables per a aquelles persones que no poden venir a classe per qüestions d’horari o de calendari. En aquests cursos, molts alumnes són d’altres poblacions al voltant de Martorell, on de vegades l’oferta de cursos és més reduïda, perquè Martorell és l’únic lloc del Baix Llobregat Nord on s’ofereixen cursos a distància.

-Com és que feu el nivell D? Van molt buscades les places per a aquest nivell, oi?
-Ja fa anys que Martorell és de les poques poblacions del Baix Llobregat on es fa aquest curs. En principi es feia per demanda dels alumnes que acabaven el nivell C. Avui dia, ve molta gent d’altres llocs a estudiar el nivell superior a Martorell, i el curs se sol omplir de seguida. Una de les causes principals és que el certificat de nivell D és molt valorat a l’Administració pública com a mèrit en oposicions o concursos.

-Quants alumnes passen per aquest Servei de Català al llarg d’un curs?
-El curs passat vam tenir uns 400 alumnes en total: 300 en cursos
presencials i 100 a distància. Prop del 90% acaben el curs, al juny. I la gran majoria aproven.

-Pel que fa als cursos orals, quin tipus d’alumnes s’hi apunten?
-Aquests darrers anys, la majoria d’alumnes del nivell bàsic són joves
estrangers que han arribat fa poc temps a Catalunya: sud-americans,
marroquins, romanesos, nigerians… En general són persones amb estudis mitjans o superiors que volen millorar la seva condició laboral. També hi ha espanyols que volen aprendre català per seguir la formació dels seus fills o néts, que estudien en català.

-Martorell arreplega alumnes d’altres poblacions, oi?
-Sí. Martorell actua com a centre d’una àrea d’influència que arriba fins a Esparreguera, Piera o Gelida. Prop d’una tercera part dels alumnes ve de fora. Les causes són diverses: oferta limitada de cursos a les seves poblacions, facilitat de comunicacions, lloc de treball a Martorell, etc.

-Hi ha opcions al marge del Consorci per aprendre català a Martorell?
-Hi ha oferta de cursos bàsics a l’Escola d’Adults, i s’inclou el català
en alguns programes formatius de l’Ajuntament, com els del Servei d’Atenció a l’Immigrant o els de formació ocupacional. A més, algunes associacions de veïns ofereixen cursos d’acollida lingüística a nouvinguts. I també hi ha acadèmies i professionals particulars, naturalment.

-És fàcil per al nouvingut d’usar el català a Martorell o hi ha massa canvi al castellà per culpa d’un concepte esbiaixat i mal entès de la bona educació?
-Encara hi ha la inèrcia, per part dels catalanoparlants, de canviar al
castellà si observen que l’interlocutor té problemes per expressar-se en català. També hi ha persones que es passen al castellà si veuen que l’altra persona és negra o àrab, com si el castellà fos la llengua del Senegal o del Marroc. Això, és clar, no és cap ajuda per a l’aprenent. El millor que podem fer per ell és parlar-li en català i animar-lo a expressar-se tan bé com sàpiga. D’aquesta manera, cada dia ho farà millor.



Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada ha esta publicada en Entrevistes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.