[Publicat a L’Informador de Martorell l’11 de juliol de 2003]
Ara que és estiu, moltes famílies es fan la mateixa pregunta: “Què en farem, dels nostres fills?”. N’hi ha que es conformen amb què vagin a algun esplai o els apunten a alguna acadèmia perquè puguin maltractar les llengües estrangeres, l’anglès sobretot. Però una solució alternativa que pot implicar tota la família la tenim ben a prop, a Martorell i rodalies, i consisteix a aprofitar un ventall d’esports d’aventura originals i gratuïts. El tret comú és fer un ús adequat de tots els recursos que RENFE posa al nostre abast.
Una primera activitat lúdica que es pot fer en l’àmbit de l’estació és el “doving”. Aquesta activitat innovadora consisteix a travessar de cap a cap l’espai cobert per la marquesina metàl·lica de l’andana bo i intentant que els projectils que ara i adés llencen els coloms no l’encertin. Es pot jugar en equip i el guanyador és qui queda empastifat amb menys tifes. El secret de l’èxit: córrer esperitat.
Una altra possibilitat és optar pel “descalabring”. Es tracta de passar per sobre del forat que queda entre el tren i l’andana sense caure-hi. El més emocionant és desplaçar-se fins a Cornellà, on el forat assoleix dimensions d’una fossa. Un petit grup d’empresaris emprenedors ja ha pensat a fer samarretes commemoratives amb un ambigu “Compte el forat!” inscrit. La idea no és nova, atès que emula el conegut “Mind the gap!” del metro anglès, però ja es preveu que sigui un succés de vendes. El secret de l’èxit: tenir unes cames flexibles com molles.
Una altra possibilitat que es pot practicar a tota la xarxa de rodalies és el “cueling”, que consisteix a fer servir el tren sense pagar-ne el corresponent bitllet. Aquest esport és una modalitat adaptada al tren del conegut “sinpa” i demana que hi posem en joc diverses destreses. D’una banda, la vista, ja que cal detectar o intuir la presència del revisor amb prou antelació. D’una altra, la dissimulació, perquè hem de canviar de vagó sense que el revisor s’adoni i ens demani el bitllet. Guanya qui completi el recorregut més llarg sense pagar un euro. Explica una llegenda urbana que un martorellenc molt ficat en el joc abandonà el duel aferrissat amb un altre convilatà quan li van demanar el passaport a la frontera del Kurdistan. El secret de l’èxit: molta barra i fer cara de bon jan.
Totes aquestes activitats fomenten un esperit competitiu avui en descrèdit a les escoles, però que és molt necessari desenvolupar en aquests temps d’abrivada neocapitalista que vivim. És estiu. Mou-te i sua!
