[Publicat a L’Informador de Martorell el 30 d’abril de 2004]
És qüestió de ‘pristigi’. Quan em vaig assabentar que enguany el polifacètic Francesc de Castro presentaria divendres 23 d’abril a la carpa dels llibreters la lectura dels guanyadors del Vila de Martorell, categories locals, vaig pensar en el jingle d’una immobiliària que surt a la ràdio: “Per fi una persona de pristigi local”. El propi interessat es va encarregar que el pristigi no esdevingués prestige i tot se n’anés en orris: la presentació fou àgil, de cara al gra. Que llegissin els guanyadors; els finalistes, ni aigua. Cruel darwinisme literari.
Diccionari FC-Català. El verb d’en Francesc de Castro (a partir d’ara FC, no confondre amb els FF CC) dista molt de ser precís, tot i que és molt imaginatiu. No sé com serà el FC músic, però el presentador tendeix a l’extravagància. Poc abans que comencés l’acte (vull dir lectura), em glossava un seu poema on separava consonants de vocals en uns transparents que s’havien de superposar i em confessava pesarós que havia perdut un dels dos toms del diccionari de la RAE. Estimat FC: i els de l’IEC? Segur que són encara al seu prestatge? Perquè en FC va justificar el retard de la regidora de cultura per motiu d’un “embussament de tràfec” (sic). “Trànsit”, amic, “trànsit”. Senyors de l’IEC: per quan un diccionari FC-Català? És qüestió de pristigi.
Estimats socis, estimat sòsia. La gran absència de la tarda va ser Iván Sánchez Moreno, ànima bessona o sòsia d’en FC, amb qui ha compartit el programa de Ràdio Martorell “Un bé negre” sobre l’ínclit Francesc Pujols. A l’Iván, guanyador del premi local de prosa, li devem una sucosa anècdota en ocasió de l’ús que féu temps era temps de l’àlies Gregorio Samsa a “L’Informador”. I és que, informen fonts fidedignes, algú va buscar infructuosament i delerosa el personatge de Kafka en el padró municipal martorellenc en veure l’estrany nom del col·laborador de la revista. La realitat sempre supera a la ficció i, a sobre, no cal ni que sigui versemblant.
Els regidors. En Sánchez Moreno, abans Samsa, em va dir que llegís un poema de part seva. Com que en vaig llegir dos meus a continuació, hi va haver algú que va confondre els uns amb els altres. El regidor Benaiges va tenir el detall de saludar-me i va exalçar especialment un vers que deia alguna cosa de votar “en negre”. El susdit vers, per a la meva dissort, era de l’Iván. Quant a la regidora de Cultura, que finalment va poder escapolir-se de l’embussament de tràfec, em va regalar una rosa (com a la resta de guanyadors). És una bona manera de defugir el tòpic masclista que assigna la rosa a les dones i el llibre als nois. Quant a Joan Jorba, Wally reviviu, es va mantenir discret entre el públic i no hi vaig tenir intercanvi de cap mena.
Els andawiners. Els andawiners (neologisme de l’anglès, cerimònia dels Oscar, “and the winner is”) van ser en les categories nacionals Joan Carles González Pujalte (català) i José Florencio Martínez (castellà), amb Teresa Costa Gramunt i Guillem Vallejo Forés com a respectius finalistes. Quant als premis locals, els guardonats juvenils (de 12 a 17 anys) de les diverses modalitats van resultar Dídac Pérez Parera, Belén Olivas Pérez i Núria Domènech Amador. Els accèssits de la mateixa edat van ser Arnau Rodríguez Sánchez, Albert Román Puerta, Marina Varo Martínez, Carla González Jiménez, Nuria Almazán Igualada i Marta Álvarez Campillo. Pel que fa als adults, Sánchez Moreno guanyà en prosa i González Castro en poesia. Leonardo Urrutia i Sadurní Pons foren els respectius accèssits. Pel que fa als millors poemes, articles i contes escrits per adults, Gloria Cruz Ruiz, Ángel Linares Gamarra i González Castro s’alçaren amb els guardons, mentre que els accèssits correspongueren a Cèlia Sánchez Abellà, Teresa Amat Canals, Joan Antoni Cortés Gracia, Cristina Olivas Pérez i Jaume Mas Rué.
