Divendres 7 de gener van començar les esperades rebaixes. I aquí l’adjectiu no és balder, perquè fins i tot hi ha qui regala per Reis vals del tipus “Una camisa” o “Una faldilla” que han de ser adquirides quan arriben les rebaixes. Mentrestant, carbó. Com que sóc amant d’aquest tipus d’esdeveniments, em vaig desplaçar a Barcelona per copsar-hi l’ambient.
Són tres quarts de deu del matí, molts establiments encara estan tancats i davant de les diverses portes de El Corte Inglés de Plaça Catalunya s’hi han congregat diversos grups. Hi ha més gent on enfoquen les càmeres. Aquests grans magatzems han tingut el gran encert comercial de fer-nos creure que sense ells no existirien ni el Nadal ni les subsegüents rebaixes. O és que ningú no ha anat algun cop ex professo a veure l’enllumenat de la façana de El Corte Inglés? Les rebaixes per antonomàsia són les de El Corte Inglés, fins i tot per qui mai no hi compra.
Em dirigeixo a la cruïlla de Gran Via amb Passeig de Gràcia. Zara. Obren a les deu en punt, hora catalana. Un guàrdia de seguretat mira el mig centenar de persones que esperem amb un cert aire de suficiència. No hi ha corredisses. Comença una sessió de música house. Txunda, txunda.
Hi ha dues parelles de japonesos que s’emproven vambes o similars. Una parella d’alemanys que ha comprat a l’adjacent Furest, una botiga molt més cara, semblen també sorpresos pels baixos preus. Carreguen. Ell porta unes vambes Nike atrotinades i fan shopping a velocitat de vertigen. El meu client favorit, amb tot, és un individu de raça caucàsica, possiblement argentí, possiblement porteño, amb aires de glòria del rock vinguda a menys. Li penja una arracada d’or de l’orella esquerra i el serrell cobreix la part superior de les ulleres, fumades, de muntura metàl·lica daurada. Sembla que els llavis els té inflats amb silicona i la cara va maquillada amb base de maquillatge. Calça botes de cowboy. Doncs bé: aquesta rock and roll star s’està emprovant pantalons a la modesta (quant a preus) Zara. Només en preus, que qualsevol que viatgi als EUA veurà aparadors de la cadena als millors carrers de NY.
Improviso un llistat de roba candidata a segones rebaixes:
a) camises blanques amb ratlles fluorescents (taronges, verdes, grogues) verticals;
b) Camises de fibra sintètica amb estampat de pota de gall;
c) samarretes interiors d’aspecte exsangüe;
d) secció sabateria: botes amb esperons;
e) secció sabateria: sabates del teu número incapaces de deixar-se calçar (problema d’embocadura).
La luctuosa absència de la meva estilista (=dona) em va condemnar a vagar sense més per la botiga, incapaç de decidir-me per la jaqueta sintètica amb colzeres ni per les botes de canya alta. Compungit, vaig tornar a casa. Qui m’hauria de dir que dissabte hauria de trobar al nostre mercat de Martorell les gangues que tant anhelava?
