[Publicat a L’Informador de Martorell el 6 de maig de 2005]
Com suposo que molta gent, jo també he fet jocs de paraules obvis amb Joseph Ratzinger, escollit per majoria de més de dos terços nou papa amb el nom de Benet xvi. Que si va jugar al Barça de lateral (l’enyorat Reiziger) o que si ara teníem de papa aquell heroi de la nostra infantesa (¡puños fuera!).
Atès que el nou papa té 78 anys, molts s’han apressat a dir que serà un pontífex de transició. A mi aquesta expressió em fa riure. Què volem dir de transició? Que potser algú creu que aquesta interinitat afectarà la presa de decisions transcendentals? Si se’m permet el símil, sir Bobby Robson també va ser un entrenador culer de transició. Se’n va anar a l’any, castigat per aconseguir només tres títols en un any (entre els quals hi havia una Copa del Rei i una Recopa europea, crec recordar), i començà l’època gloriosa dels Van Gaal, Charlie Reixach, Serra Ferrer, Van Gaal II i Radomir Antic, etapa daurada que culminà amb la consecució de la Copa de Catalunya el 2004. Tornant a l’assumpte principal: el nou papa no bandejarà afrontar els reptes que té per davant pel fet que el seu mandat, per imperatiu biològic, es prevegi més aviat curt.
Aquests reptes són molts i molt variats. D’una banda, fomentar el diàleg entre confessions religioses així com vetllar per la unió doctrinal en el si del catolicisme. D’altra banda, respectar la diversitat nacional i de sensibilitats presents en una Església universal. Això últim està íntimament lligat a l’esforç per evitar la pèrdua de fidels que, en un degoteig constant, deserten de les files catòliques. El nombre absolut de batejats seguirà creixent i l’Església seguirà sent hegemònica globalment, tot i que molts catòlics només ho són pel que fa a la designació i més aviat voldrien professar una religió xiclet, que s’adaptés als usos socials més relaxats quant a la moral. Més en el fons es planteja la cruïlla de qui s’ha d’adaptar a qui, si l’Església als temps (revisió del vot de castedat dels capellans, de la condemna a l’homosexualitat, del paper de la dona, de la importància de la litúrgia, etc.) o si és el cos social que hauria d’acomodar-se als ensenyaments de l’Església. Tot això per no parlar de la influència política que té l’estadista que governa la ciutat minúscula.
Com s’ha apuntat amb encert, Joseph Ratzinger i Benet xvi no són ben bé el mateix. Una cosa és la persona com a individu i una altra de ben distinta aquesta mateixa persona com a cap de la religió amb més suport mundial. Els antecedents al capdavant de la institució hereva de la Santa Inquisició apunten que Ratzinger és inflexible. A tall d’exemple: va excomunicar Leonardo Boff, teòleg de l’alliberament i antic alumne de l’alemany. Però, ¿com serà el papat de Benet xvi? Serà un papa conciliador o seguirà optant tothora pel ¡puños fuera!.
