Segunda edición “revisada y reordenada” de este poemario que viene doblemente prologado: por Vázquez Montalbán (el de la primera edición, de 1984) y por Luis Antonio de Villena. Dice este último que el libro es “acaso un único poema en partes”. Los escenarios de la niñez (urbanos, pero también Mollet del Vallès y Gelida) y de juventud sirven para hablar de la memoria individual y colectiva de la dictadura y la posguerra. Los numerosos catalanismos pretenden dar testimonio de cómo era el castellano popular de entonces.
-
Entrades recents
- Mudances
- Jordi Badia: “Suñol creia que l’esport i el Barça podien ser un instrument educatiu molt potent i valuós”
- Mario Soria: “Estic en un llimb entre l’hiperrealisme i l’abstracció o la figuració trencada”
- Pere Flores: “Esdeveniments com el Vimart agraden i dinamitzen l’activitat econòmica del sector”
- Jordi Serra: “Hi ha més oportunitats laborals si se sap parlar i escriure català”
Arxius
Categories
Meta
Comptador