Vocabulari gullu-gullu

Quan un és pare, de seguida s’adona que allò de no entendre els fills és una maledicció bíblica. I és que es parla molt de l’adolescència com a temps de distanciament entre progenitors i prole, però de fet l’esquerda ja comença a clivellar-se molt aviat. Des del moment que et demana aigua i li dónes la pipa, o bé et demana la bici i tu li busques el Mickey.

 

Com que servidor té la sort que treballa el mínim indispensable, per mantenir viva la dita “feina fuig, mandra no em deixis”, ha pogut passar força temps amb sa filleta, que ara té 20 mesos. Cada dia del món l’ha despertada o l’ha vestida o l’ha banyada o li ha donat l’esmorzar, o tot això i més. És així com he pogut recopilar un glossari gullu-gullu que tal vegada esdevindrà útil per a pares i mares més o menys desesperats i desesperades pels paranys de la polisèmia. Allà va:

 

bibi. Biberó.

bobo. Globus. (És un castellanisme inadmissible, però els gullu-gullus ho barregen tot.)

conte. Vol dir conte i llibre en general. Pot ser des d’un assaig de Kant fins a un quatre fulls mal grapats amb el dibuix d’un ànec.

e. Bé.

elo. Agüelo. És útil en famílies amb quatre avis distingir avis i agüelos. Diu el diccionari Alcover-Moll que és inadmissible en bon valencià, però la paraula bo i les sogres són conceptes antagònics.

gafa. Agafa.

go. Gos.

güeta. Aigüeta.

hola. És el que sembla i no calen més comentaris.

iatà. Contracció de “ja està!” És intercanviable amb tas!

ica. Visca. És una paraula obsolescent, que abans s’utilitzava en lloc de l’actual i voraç bieen!

no. Paraula emprenyadora.

o. Adiós. Tampoc no és un català gaire genuí, però ja diu l’Alcover-Moll que és una fórmula de comiat “molt arrelada en la nostra terra”.

ota. Pilota.

papa. Vol dir papa i mama. També vol dir guapa.

pe. Més.

pe pe pe. Proclama electoral? Cançó de Carlinhos Brown? No! És una versió gullu-gullu del hit infantil “Peix peixet”.

petisuís. Nom antic del Danonino amb què tots els pares del món s’hi refereixen, en una mostra de resistència a l’afany uniformitzador de Danone.

pipa. També se’n diu tete i pupo. És un xumet, és clar.

potato. Simpàtic nino capaç d’acumular a la cara quatre ulls, una orella i dos nassos.

pu. Bolquer. Es diu així perquè una marca comercial utilitza com a reclam l’osset Winnie The Pooh (pronunciat “pu”). Encara que hi surti un elefant, doncs, un “pu” és un bolquer.

tas. Veg. iatà!

tato. Veg. potato.

te. Tres. Vostè pot vacil·lar davant les amistats i dir que la nena sap fer sumes. Primer ha de fer que el nen o nena digui tres. Llavors pregunti tot seguit: “Un i dos fan…” No s’ha de confondre amb té, un verb facilet per als gullu-gullus.

ti. Sí, allí i aquí.

titi. La paraula més polisèmica. Vol dir Mickey (Mouse), Minnie, Kitty, bici i ocell. Per la semblança amb les bicicletes, també vol dir moto.

umí. Dormir.

 

Pares (i mares) del món: més endavant, quan el vostre plançó us giri l’esquena i us digui clar i català que no l’enteneu, ensenyeu-li aquest glossari. Serà la prova que, si més no, ho havíeu intentat de bon principi.

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.