Qui hi estigui interessat ja cal que s’afanyi: aquest cap de setmana és l’últim que al Guasch de Barcelona hi fan una obra excepcional per a la canalla. Es tracta d’una versió del clàssic del germans Grimm El llop i les set cabretes. Però, seguint la tendència postmoderna, hi ha convidats de luxe: la Caputxeta Vermella, que es marca un rock-and-roll amb el llop, i un dels garrins del conte dels tres porquets, que a la seva intervenció estel·lar fa un número de hip-hop força reeixit.
Val a dir que qui s’atansi al teatre no hi trobarà luxes asiàtics. El Guasch té una sala un xic atrotinada, velleta, agermanda amb el Foment de Martorell. La modèstia es nota en detalls com que, per exemple, no tingui alçadors per a nens, cosa que no costaria gaire d’adquirir. El resultat és que algun patufet o patufeta pateix per esquivar el cap de l’espectador o espectadora de la fila de davant, ja que el pati de butaques a penes té desnivell, i acaba a la falda d’un adult malgrat que ha pagat seient.
Ara bé: que sàpiga el pare o mare que va al teatre a dormir que amb aquesta obra ho tindrà pelut, perquè l’entusiasme i la implicació del públic és total des del primer moment. Això és una mala notícia per als progenitors que han passat una mala nit, però l’entrega de la concurrència tal vegada s’explica perquè: a) les crítiques positives a la premsa han creat un clima d’expectació entre el públic, que va al teatre predisposat a veure-hi una obra bona; b) hi ha públic reincident, i c) la combinació de les anteriors. Sigui com sigui, ara hi ha corredisses pel pati de butaques, ara es pica de mans, ara es respon les preguntes del llop o de la iaia de la Caputxeta… Que no et deixen dormitar, vaja.
La posada en escena, sòbria, respon a una limitació de mitjans prou evident. Però a servidor, que va presenciar al Tívoli pels volts de Nadal l’espectacle "Super Coco en Acción", l’obra de Barrio Sésamo no li va agradar tant, malgrat que hi lluïen més els diners. L’espectacle més modest del Guasch hi surt guanyant en una comparativa perquè l’altre no valia el que costava, entre 24 i 28 euros, encara que per Nadal tot s’hi val (quant a despeses de diners, vull dir). Cert que la superproducció que va aterrar a 14 ciutats de l’Estat tenia atractiu visual i dinamisme, però, ai las, que les cançons estaven gravades! A més, algunes adaptacions de lletres eren molt discutibles. Traduir "Old McDonald had a farm" per un "El viejo McDonald tenía una merienda" resulta més aviat còmic, encara que la sèrie vol vehicular -a vegades, com queda palès amb l’exemple, de manera massa forçada- un missatge en favor de la bona alimentació de la mainada. Ultra això, i ja que tot era gravat, es podien haver plantejat de fer l’obra en català, si més no a Catalunya. O utilitzar el català a Catalunya és una extravagància? I és que el titular el servien en safata: "Super Coco discrimina el català".
Tornant a l’obra del Guasch, i per si el lector té canalla sensible, que sàpiga que l’adaptació indulta el protagonista absolut de l’obra. El llop és dolent, sí, però això no justifica que ningú se’l pugui carregar alegrement i impune. El llop promet que no ho tornarà a fer i qui és el públic per desconfiar de la paraula o udol del cànid, un cop ha mostrat propòsits d’esmena? Val a dir que ma filla de dos anys va sanglotar un parell de vegades, però l’obra és apta per a pràcticament tots els públics, amb picades d’ullet dirigides als adults que són jeroglífics etruscos per a un nen.
En resum, recomano vivament aquest espectacle de la companyia T-Gràcia, un trio jove que demostra taules (van formar part en companyies com la del Mag Lari, Catacrac, etc.) i versatilitat per interpretar, cantar i ballar.
[Del 6 de juny al 28 de juny. Espectacle infantil musical. Preu: 8 euros. Teatre Guasch, c. d’Aragó, 140.]
Últim cap de setmana per veure al Teatre Guasch un musical infantil molt digne i en català . Molt superior a espectacles com el de Barrio Sésamo, que vam tenir a Barcelona durant les festes nadalenques.