Ara que s’apropa l’estiu i la consegüent fosa de ploms mentals, m’agradaria recomanar algunes lectures que facin més suportable les altes temperatures. No són llibres especialment extravagants, sinó que són els que encapçalen les llistes de més venuts. Si en compren cap, espero que en gaudeixin tant com jo.
El futbolista que somiava un llumí i un bidó de gasolina, d’Ells Van de Koel. Un jugador del FC Àligues de Barcelona, que té la sort de jugar al costat de Rivaül i Oliver Aton, fa un acte publicitari a Vilafranca, perd els estreps, xerra més del compte davant la premsa i les Àligues es deixen guanyar la Lliga de la Caixa del Penedès. Dos anys després arriba a l’entitat esportiva un nou entrenador amb aires metrosexuals disposat a posar ordre al vestidor i a tot Catalunya amb una arma secreta que el fa molt perillós: les obres completes de Miquel Martí i Pol.
L’últim home que parlava castellà, de Federico Jiménez Losantos. Als EUA, els hispans s’han assimilat lingüísticament. A Bolívia, l’Equador i Colòmbia tothom s’ha passat al quítxua, a l’aimara i àdhuc al guaraní. Espanya s’ha balcanitzat. En poques paraules, el futur internacional de l’espanyol és més aviat galdós. A tot arreu? No. Al Baix Llobregat, un heroi repatani, antic militant de Ciutadans i l’UPyD, es resisteix a deixar de parlar la llengua de Cervantes, encara que cada dia li costa més no fer esses sonores i la gent el mira malament. Un llibre d’anticipació científica que ens explica quina és la torre de Babel que ens espera si no deixem de mantenir amb respiració assistida “lo pus bell catalanesc del món”.
Crònica de la dependència, de Miquel Iceta. En aquest llibre d’humor, el portaveu del PSC explica la gènesi d’un dels seus acudits més celebrats: “Saben aquell que diu que tenim 25 diputats que sempre voten el mateix que els del PSOE per mantenir la seva independència?” Els que l’han llegit diuen que val més no portar-lo al tren, perquè et salten les llàgrimes de tant riure i la gent pensa, amb raó, que t’has begut l’enteniment.
El secret, de Josep Maria Trias de Bes. L’exmilitant del PSUC, CSC, CDC i del PP explica com s’ho ha fet per continuar el ball de sigles i acabar a UPyD. Un testimoni esfereïdor sobre els peatges de la coherència ideològica.
El silenci, de José Montilla. El president de Catalunya explica en primera persona del singular com s’ho fa per moure els fils de la política catalana i desgastar els socis del tripartit sense que el PSC caigui en barrina. Les males llengües diuen que el molinenc José Zaragoza li ha escrit el llibre, per allò que el president del PSC és més de fets que de paraules.
El pont del diable, de Francesc de Castro i Piera. El polifacètic martorellenc ordeix una ficció trepidant ambientada en part en la nostra població. Durant unes obres de cimentació del pont del diable, un professor de secundària d’origen portuguès, Armand do Gresca, descobreix un secret que canviarà el curs de la humanitat: la cripta de Llucifer. Mentrestant, a Bucarest, Iván Sánchez Moreno investiga el lligam entre la música dodecafònica i els preus in crescendo de la mantega andorrana. Aconseguiran entre tots dos salvar Catalunya del perill de la deflació?
