Entrevista a Pol Bargués Pedreny

“A diferència del què passa a Catalunya i Espanya, a Escòcia ningú qüestiona que siguin una nació”    Pol Bargués Pedreny (Martorell, 1986) va estudiar al Col·legi la Mercè, després va cursar periodisme a la Universitat Autònoma i ara ha acabat un màster de Política Internacional a Escòcia, a la Universitat de Glasgow. Encara que jove, ja ha desenvolupat feines de responsabilitat, com ara la de cap de premsa del Futbol Sala Martorell la temporada 2007-08, última d’aquest club a Divisió d’Honor. L’entrevistem per a L’Informador.  Per què aquest itinerari d’estudis? Periodisme és una carrera que dóna amplitud. El periodisme t’exigeix saber una mica de tot, el mínim de coneixement per poder fer preguntes a un economista, un polític o un enginyer. El màster, en canvi, m’ha servit per especialitzar-me en la política exterior dels estats i m’he centrat en l’estudi dels Balcans, els països de l’ex-Iugoslàvia.   Per què els Balcans? Els Balcans sempre han sigut una terra amb una rica diversitat de nacions, cultures i llengües.     També ha estat una zona conflictiva. Malauradament hi ha hagut moltes guerres i recordem principalment les dels anys noranta, quan Iugoslàvia va desintegrar-se . Però no podem oblidar que l’Europa Occidental n’ha patit de molt més sagnants. Mirar als Balcans com un indret salvatge i conflictiu és un error, fixem-nos en nosaltres i en el nostre passat.  Has visitat la zona? L’any passat vaig anar a Bòsnia, en un camp de refugiats de la matança de Srebrenica. També vaig visitar Kosovo, perquè volia conèixer-lo més de prop.  Com està ara Kosovo, és un estat independent? Els kosovars van declarar unilateralment que ells eren un estat independent de Sèrbia el febrer del 2007. Ara, que la resta d’estats el reconeixen si volen. Més de seixanta països ja l’han reconegut com a estat. Espanya no ho ha fet, perquè vol ser coherent amb el que predica en política interior. L’última paraula, però, la tenen les Nacions Unides.  Vas viure a Escòcia per estudiar el màster. Què en destaques de l’experiència? Conviure amb escocesos i altres estudiants d’arreu m’ha fet veure i entendre la política des d’una nova perspectiva, no només les relacions internacionals, sinó també l’escocesa.  És creïble que els escocesos vulguin la independència? Ara s’ha engegat un procés de llei en la qual es proposa preguntar als ciutadans escocesos si volen independitzar-se del Regne Unit. Si la llei es tira endavant al parlament, hi haurà referèndum.  Diuen que la fal·lera escocesa per la independència s’ha incrementat des
que han descobert petroli a les seves costes. Creus que és important trobar
petroli a Tarragona?
Més que incrementar l’independentisme, el petroli ha ajudat els escocesos a prendre consciència del potencial econòmic del país i de com la gestió pròpia dels recursos podria aportar-los més beneficis. L’independentisme escocès es basa en una qüestió d’eficiència econòmica, i no tant en una reclamació que se’ls reconegui una d’identitat nacional, que també. A diferència del què passa a Catalunya i Espanya, allà ningú qüestiona que Escòcia sigui una nació, amb una cultura diferent a l’anglesa o la gal·lesa.   Aquí no tenim clar que Catalunya és una nació? La majoria de catalans sí que reconeix que Catalunya és una nació, però la resta de l’Estat pensa que la única nació és Espanya. En canvi, el primer ministre britànic admet sense embuts que hi ha una nació escocesa, i defensa que el Regne Unit és una unió de nacions, i no una sola nació amb diverses ‘regions’ –com passa a Espanya.   Un cop acabats els estudis, què? No hi ha gaire feina per als qui acabem d’estudiar, com a mínim estable. Faig petites col·laboracions en mitjans de comunicació i estic fent amb uns amics un documental sobre els Tres Tombs.  Els Tres Tombs de Martorell? Sí, l’organització ens va encarregar que féssim un documental per recollir tot el que envolta aquesta festa tradicional que està perdent aficionats en els últims anys.  Per què creus que perd interès entre els joves? Són oficis antics plens d’esforç que no tenen res a veure amb les noves tecnologies. Precisament amb el documental, que està dirigit al públic més jove, volem trencar aquest estereotip: que el que és tradicional no pugui també ser modern.  

Tweet