Eduard Márquez (Barcelona, 1960) és escriptor de contes i novel·les per a adults i infants. Aprofitant que ve a la Biblioteca Francesc Pujols per parlar de la seva novel·la Cinc nits de febrer (Quaderns Crema, 2000), parlem amb ell de la creació literària i altres aspectes col·laterals.
Així que no tothom està dotat per escriure.
No, és clar que no. De la mateixa manera que no tothom està dotat per fer de fuster, exercir de metge, escalar muntanyes, tocar el piano o donar classes de ciències naturals.
Dius que les teves obres estan planificades de manera exhaustiva. No és millor anar escrivint i que el corrent de les paraules et porti cap aquí i cap allà?
Jo no sé el que és millor. El que sí sé és que jo necessito planificar bé les novel·les abans de començar-les a escriure. M’agrada saber on vaig i quin camí he de seguir per arribar-hi.
Ets professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Això és molt poc romàntic. Què passa amb la inspiració?
Com en el cas de qualsevol altre ofici, a l’Escola de l’Ateneu ensenyem la tècnica necessària per poder-se enfrontar a l’escriptura d’un llibre.
Quantes hores diàries dediques a escriure?
Depèn. A vegades molt i a vegades menys. El que sí intento és seguir una rutina, perquè, com més centrat estic en el que tinc entre mans, més fàcilment aconsegueixo el que busco.
Com és que escrius novel·les de tan poques pàgines?
Perquè sóc partidari del “menys és més”. És una opció estilística com qualsevol altra. Si una cosa es pot explicar en 100 pàgines, no cal utilitzar-ne 200 o 300. Prefereixo la intensitat a la quantitat.
Malgrat això, tu defenses un cert tipus de best-sellers, que no són precisament llibres primets.
Si els best-sellers estan ben fets, cap problema. Sempre hi ha moments en què ve de gust llegir llibres sense cap més pretensió que entretenir-se. Però, com en qualsevol altre àmbit, l’entreteniment no hauria d’estar renyit amb la qualitat.
A vegades es parla de la teva meticulositat com si fos un defecte. Li devien retreure el mateix a Flaubert?
No ho sé. Ser meticulós és una virtut o un defecte com qualsevol altre. A mi em funciona prou bé per ser exigent amb la meva feina i tractar amb honestedat els lectors.
Ets un autor prolífic de novel·les infantils. Són un tipus d’obres més senzilles per a tu?
Si es vol tractar el lector jove amb respecte i intel·ligència, escriure llibres per a nens és tant o més difícil que escriure llibres per a grans.
Es pot viure de l’escriptura o cal complementar la feina amb col·laboracions en premsa, classes i altres feines pane lucrando?
Jo vaig fent amb la literatura, les classes a l’Ateneu i les xerrades a les escoles quan han llegit algun dels meus llibres.
Per Sant Jordi vinent tindràs una novetat a les llibreries. Ens en pots avançar alguna cosa?
És una novel·la, amb un cert rerefons autobiogràfic, que es titula L’últim dia abans de demà.
