Daniel Gasulla: “Jo crec que la sardana no morirà mai”

Daniel Gasulla i Porta (Martorell, 1970) és el
primer dels entrevistats en aquesta secció que té una entrada a la Viquipèdia,
l’enciclopèdia lliure de referència. Farmacèutic de professió, és conegut per
ser músic i compositor de sardanes. Actualment dirigeix la Cobla Contemporània,
amb la qual opta en 8 categories als Premios de la Música organitzats per l’Acadèmia
Espanyola de les Arts i les Ciències de la Música.

 

– Una farmàcia és un negoci molt absorbent.
Et deixa temps per assajar, dirigir i compondre?

 

La meva tasca laboral com a farmacèutic és al
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i a la tarda dono un cop de
mà a la farmàcia de la meva dona. Tot i amb això, molts cops a hores gairebé
encara de matinada, tinc temps per compondre. Referent als assaigs de la cobla,
ho fem una nit a la setmana, de 22 a 24 h. Potser sembla tot plegat un pèl
estressant, però al final un s’hi acaba acostumant.

 

– Em dius que la música per a cobla passa
per hores baixes. Per què?

 

Ja fa uns quants anys que la sardana està
malalta, sobretot per la banda dels balladors, ja que pel que fa als músics
gaudeix d’un molt bon estat de salut. El jovent no acaba de voler conèixer la
sardana i això és preocupant. Encara ho és més la desaparició de colles
sardanistes per manca de dansaires. No és un panorama massa engrescador, però
entre tots (dansaires, músics, administracions, amants de la música…) hem de
posar-hi tots els recursos per poder capgirar aquesta tendència negativa.

 

– Amb tot, sempre m’ha donat la impressió
que la sardana té una mala salut de ferro.

 

Reprenent una mica el tema anterior, cal dir
que és veritat. Fa força anys ja que la sardana no gaudeix de bona salut, però
a empentes i rodolons, i sobretot amb persones que tiren amb força com és el
cas a Martorell de l’amic Màrius Escoda, la sardana va persistint. Jo crec que
la sardana no morirà mai.

 

– Hi ha dades esperançadores: la Cobla
Contemporània ha venut una xifra de discos respectable.

 

Del darrer treball en portem venuts uns 1.500
des de l’estiu passat. Ara bé, entre tots els nostres treballs (Sardaxou,
Contemporanis, Fent Amics i l’Audició) n’hem venut la
xifra de 15.000 CD, aproximadament… Són uns números que fan molt goig.

 

– Tens fama de ser un bon autor de sardanes
revesses. Explica’ns als profans què és això.

 

La sardana revessa és sobretot una “baralla”
matemàtico-musical entre el compositor i el revessaire. La revessa és una
sardana amb curts i llargs, com totes, però gairebé no hi ha diferències entre
les tirades. Els revessaires fan sumes i restes amb els motius que escolten per
poder així encertar el tiratge final de la sardana.

 

– Tot plegat, n’has compost més de cent,
oi?

 

Actualment tinc compostes setanta-set
sardanes, més d’un centenar de sardanes revesses, diversos arranjaments de
ballables per a cobla, ballets per a cobla i un esbós simfònic per a cobla i
timbales estrenat a Esparreguera l’any 2006.

 

– Una altra faceta teva és la de compositor
d’himnes. En vas fer, per exemple, el del Miró Martorell Futbol Sala. Diu Josep
Maria Espinàs que prefereix els cants als himnes.

 

Fins ara he escrit dos himnes, el de la
Facultat de Farmàcia i, com bé comentes, el del Miró Martorell. Va ser una
experiència molt bonica poder fer un himne per a l’equip de futbol sala que
aleshores estava a la màxima categoria. Comparteixo, però, les paraules de
l’Espinàs en el fet que prefereixo posar música a un cant, sardana o algun
altre text que no pas compondre un himne.

 

– Com és que comparteixes les teves
partitures a Internet?

 

Avui en dia s’han d’aprofitar les tecnologies
de la informació i comunicació. És per això que vaig “deixar” totes les
partitures a Internet, perquè així les cobles poguessin accedir a les meves
sardanes d’una manera més senzilla, sense esperar que jo els les enviï per
correu ordinari.

 

– Encara que no visquis a Martorell, t’hi
mantens vinculat artísticament: hi ha obres teves que s’han estrenat aquí,
dedicataris martorellencs, escenaris locals…

 

Martorell ha estat el meu bressol, tant
personal com musical, i això ho duré sempre amb mi. De totes maneres hi vinc
força sovint, ja que la meva mare viu a la Vila i m’agrada també retrobar-me
amb amics. He compost moltes sardanes dedicades a Martorell i a la seva gent,
entre les quals m’agradaria destacar les dedicades a la meva família (“L’Avi
Quico”, “Enllaç d’Argent”, “Tot això i seguit”, “La Iaia Montse”…).

 

– Tens prevista alguna actuació més o menys
propera a Martorell?

 

Pel que fa a la cobla, com a director no sempre
vaig a les actuacions, ja que la cobla és una formació que toca les sardanes
sense director. De totes maneres, aprofito per fer propaganda de la cobla Contemporània,
perquè ens faria molta il·lusió poder actuar a Martorell i fer-ho passar bé a
la gent. Quant a composició, estic treballant en una sardana que s’estrenarà el
mes de juny d’enguany.

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Entrevistes i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.