Jaume Gil i Llopart: “Sembla que encara no ens hem adonat que nosaltres som també medi ambient, que formem i som natura”

Jaume Gil i Llopart (Martorell, 1969) és el director del Festival de Cinema de Medi Ambient (FICMA) a Barcelona. L’associació FICMA organitza aquest festival des de 1993, la qual cosa el converteix en el més antic del món.

El FICMA ha assolit a Barcelona i al Prat de Llobregat la 18a edició. Quines són les claus de l’èxit?

No hi ha clau d’èxit, aquest sempre ha estat un Festival necessari perquè mitjançant l’entreteniment estem fent una tasca sensibilitzadora, informadora i formadora sobre temes que tenen a veure amb el medi ambient. És a dir, pel·lícules que parlen sobre nosaltres i el nostre entorn i ens fan obrir els ulls per ser més respectuosos no ja sols amb el nostre planeta, sinó també amb les nostres futures generacions. Per aquest motiu el Festival genera moltes activitats educatives com Mostres (la que aquests dies visita Martorell), cicles i la més gran biblioteca audiovisual en línia destinada als centres educatius com a eina de reforç escolar.

 

Arribar a la sisena edició del mateix festival a Martorell també és insòlit, oi?

És responsable, no insòlit. Estem d’acord que el que es presenta no són pel·lícules comercials, molt mediàtiques i amb trames d’acció (malgrat que algunes de les nostres també en tenen). Són pel·lícules desconegudes, independents, amb les quals s’ha de fer una tasca de difusió important per convèncer el gran públic perquè hi vagi. Però aquest és un Festival necessari: un servei públic. Per aquest motiu l’entrada és lliure, perquè és un cinema que ens educa, parla sobre nosaltres i ens fa créixer com a persones. I encara que no sigui un Festival de grans audiències, malgrat que malauradament pels moments que estem vivint el tema del medi ambient cada cop és més popular i acapara molts minuts en el telenotícies i planes en els diaris, hi ha de ser per la seva funció social.

 

De les pel·lícules del cicle d’enguany, en vols ressaltar cap per algun motiu especial?

M’és molt difícil ressaltar-ne cap perquè pensa que la Mostra està fetes d’aquelles pel·lícules que han passat pel Festival, que han tingut una rebuda molt bona i que tenen en sí grans valors. És una Mostra molt variada i toquem molts temes que tenen a veure amb el medi ambient. Hi ha una pel·lícula, Play Again, que parla de com les noves tecnologies ens separen d’alguna manera de la natura. Molts nanos veuen la natura través d’una pantalla i no hi interactuen. Tema força interessant per revisar, no?

A hores d’ara, amb la crisi que patim, ha tornat a quedar el medi ambient com la ventafocs dels governs?

 

Sembla que encara no ens hem adonat que nosaltres som també medi ambient. Formem i som natura, venim de la terra i quan morim tornem a ella. Formem un tot amb ella i no som uns agents externs. El medi ambient és un tema tan seriós com tots els altres, i part de la crisi que sofrim té a veure amb no escoltar la natura i portar una vida de consum insostenible, on comprar i tirar ha estat el leitmotiv de les ultimes dècades. Però em consta que des de les administracions això està canviant i hi estan treballant.

 

Pel que fa a la presència del català en les pel·lícules exhibides, sembla que és més alta que en altres circuits.

El nostre Festival és molt de documentals, i Catalunya té un molt bon planter de realitzadors especialitzats en aquest gènere.

 

A més del medi ambient, un altre dels teus interessos és el cinema fantàstic de terror. Vas ser un dels guionistes de Kibris: la ley del equilibrio, una pel·li de 2005. Acceptem Paula Vázquez com a actriu?

Ha! Ha! Ha! El meu interès en aquest gènere va ser una mica forçat per les circumstàncies. He de dir que la Paula és una gran professional i, sí, una actriu encara no descoberta. Quin
caos de rodatge! I ella en tot moment va estar allí implicant-s’hi, aguantant temperatures extremes amb molt bon humor i animant la resta de l’equip. Per a mi va ser una gran experiència treballar amb ella i té tota la meva admiració. Cosa que no puc dir d’altres estrelles més reconegudes i, entre cometes, “serioses”. Definitivament, acceptem la Paula com a actriu i espero que algun dia ho pugui demostrar. No amb aquesta pel·lícula, és clar, que era horrorosa. La pel·lícula, no ella. Ha! Ha! Ha! L’hauria d’haver firmat amb un pseudònim. Mare de Déu! Per què vam treure allò?

Una altra faceta teva va ser la de director de la Mostra Lambda de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona. Quin balanç fas del teu pas per la mostra?

Bé, quan vaig agafar aquest projecte el vaig agafar amb la mateixa idea que treballem el del medi ambient. Utilitzar el cinema no només com a entreteniment, sinó com a eina sensibilitzadora, educativa i que pogués fer una tasca social. En la meva etapa de director en aquest Festival vaig portar el Festival al centre de Barcelona i en un cinema comercial.
Vaig treballar per fer un Festival per a tots els públics sense distincions d’opcions sexuals i que fos un punt d’encontre i de diàleg entre persones diferents. Per a mi la diversitat i el
respecte són molt importants. Va ser una etapa molt enriquidora.

També ets assessor del Fictgay de Mèxic (Festival de Cine i Teatre Gai). És aquest país d’Amèrica Central un territori hostil?

No. És un territori amb moltes ganes de sortir endavant, de lluitar per les llibertats i amb moltes ganes de fer coses. Per a mi és un plaer treballar també allí. S’aprèn molt i et dóna una visió global molt interessant.

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cultura, Entrevistes i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.