Quan Convergència i Unió va ser finalment desplaçada de la Generalitat, després de 23 anys de govern, unes pintades misterioses van aparèixer a diverses parets de les rodalies de Martorell. Qui les havia fet? Amb quina oculta intenció? Els grafits en qüestió diuen: “Pujol torna!”. Caram! Com és d’important la puntuació! Perquè, ¿com hem d’interpretar aquestes pintades? Són exclamacions de joia davant el retorn del Jedi? Són expressions de pànic davant el retorn del gran cap de la Reserva Índia?
[@more@]El més probable, però, és que vulguin ser una exhortació, una crida d’auxili perquè l’exMolt Honorable torni a prendre les regnes del Principat, en detriment de la coalició que els detractors ja anomenen el Trist Partit. Llavors, puntualitzo, hi cal una coma: “Pujol, torna!”
A principis de juliol de 2005, en ocasió d’anar a fer de jurat en el concurs literari de la Universidad de Sevilla, vaig poder enraonar amb Rafael de Cózar, professor de la docta casa i escriptor. Vam parlar llargament de política i en un moment donat em va dir: «No t’ho creuràs, però els andalusos voldrien Pujol de president de la Junta d’Andalusia. Tu els dius: “Un president com Pujol?” I et diuen: “No, no. No m’has entès: volem Pujol de president”».
La qual cosa obre unes noves perspectives d’acció política d’allò més suggeridores per a l’antic dignatari. Així com Pasqual Maragall va acabar de president de la Generalitat, ¿podria donar-se el cant del cigne pujolià en el sud peninsular?
Diversos factors podrien afavorir una última aventura política d’aquest abast de l’ambiciós milhomes (Josep Pla dixit). Primer de tot, no cal que hom hagi nascut al lloc on es presenta a candidat d’allò que sigui (vegeu l’inefable Zaplana, murcià de nació i expresident de la Comunitat Valenciana). En segon lloc, si a Còrdova han estat capaços d’implantar-se els autocars Alsina-Graells (que allà pronuncien aproximadament Arsina-Grae), Jordi Pujol i Soley passarà a ser Yordi Puyol i no en parlem més. En darrer lloc, gran part del substrat andalús que hi ha a Catalunya afavoriria el relleu de Chaves per Pujol –un de cada dos immigrants del Baix Llobregat, que en farien propaganda a ulls clucs.
Aquesta solució del trasplantament potser no l’ha contemplada el metge Pujol, l’únic capacitat per desplaçar Manuel Chaves de la Junta d’Andalusia. Però hauríem de preguntar als membres del seu partit què en pensen, d’aquest hipotètic nou cicle de l’expresident. Què en pensen de tenir lluny, ben lluny de Catalunya, la seva ombra espessa com la d’una figuera.
