Molts són qui no ho expressen en veu alta per por que els titllin de sociòpates i, igual que d’altres pateixen les morenes en silenci, hi ha qui pateix el Nadal i no diu ni piu. El pitjor de les festes que s’apropen és que sembla que mai no s'acaben, especialment per a aquells que gaudeixen de vacances funcionarials de dues setmanes o més. Kant va donar una idea de la immensitat de l'eternitat amb la imatge del colom que girava entorn del planeta i el tocava amb l'ala a cada volta. Quan hagi gastat tota la matèria del globus terraqüi amb el fregament, llavors començarà l'eternitat. Jo, més prosaic, m'imagino l'eternitat com una successió inacabable d'àpats familiars, paquets embolicats, compres en supermercats i tota la pesca. En els temps de l'Alighieri el modus vivendi era prou diferent de l’actual; si no, de ben segur que hauria incorporat aquesta tortura a un cercle de l'infern.
[@more@]
Ara que el substrat religiós es perd, agafen força les supersticions. La gent celebra fins i tot l'advent en una versió consumista (segur que han vist una mena de casa de nines amb tot de calaixos per posar-hi regalets; ara bé: s’estalvien el nus gordià del Nadal: resulta que neix un Nen que es Déu i, embolica que fa fort, al duet s'hi acabarà unint l'Esperit Sant. Explica’ls això a la canalla!). A casa nostra, i no em refereixo només a la meva família, les celebracions contradiuen el principi d'Arquimedes: a les tradicionals se n'hi afegeixen d'altres foranes i, apa, avall que fa baixada.
Per tal d'alleugerir el degotall inacabable de trobades per confraternitzar amb la família, proposo estatuir una nova celebració que reuniria les del Tió, el pare Noël i els Reis Mags. Catalunya podria ser la pionera a establir el dia 25 de desembre la celebració sincrètica, multicultural i ecumènica del dia del Tres Pares Tions. La finalitat, no ho oblidem, és noble: humanitzar el suplici nadalenc tot alleugerint-lo i escurçant-lo. En què consisteix la meva idea? A embastar-ho tot.
El dia dels Tres Pares Tions es comença a celebrar a l'Advent. Tres tions anomenats Melcior, Gaspar i Baltasar apareixen misteriosament en un bosc. El primer porta barretina, el segon un gorro de pare Noël i el tercer una corona daurada. Munten diferents cavalcadures. Melcior, un camell; Gaspar, un ren; Baltasar, un guarà català. Anem amb la canalla al bosc, recollim els tions i les cavalcadures i ho portem tot a casa. Allà els posem davant de la llar de foc (alternativament es poden fer servir els panells radiants de la calefacció) i els donem els àpats preceptius fins que s’engreixen i estan disposats que els estovem.
Els beneficis dels dia dels Tres Pares Tions és en diversos fronts. D'una banda, l'econòmic (un dia de regals en comptes de tres). D'una altra, s'ensenya que una certa violència és beneficiosa si volem aconseguir res a canvi, i per això es manté l'episodi sàdic del bastó. Per últim, en fer que un nòrdic, un àrab i un català confraternitzin, ens mostrem tolerants amb les diferències, alhora que fem conviure tres tradicions religioses monoteistes.
Jo ja he anat al bosc a agafar els tions i els tinc ben calentons a casa, donant-los menjar a cor què vols. Pares del món oprimits per les festes nadalenques: uniu-vos a mi!
