Plaers elementals

A casa feia una temporada que l’escalfador del gas no funcionava bé. Cada cop que ens havíem de dutxar, tocava vigilar que no s’encengués el pilot del “Reset” de l’escalfador. (Quan s’encenia, malament rai: no en rajava aigua calenta.) Llavors començava un ritual empipador: premies el botó del “Reset”, la llumeneta vermella d’alarma s’apagava, l’escalfador feia intenció d’engegar-se i… la llumeneta vermella tornava a encendre’s. L’operació s’havia de repetir tres vegades fins que, finalment, de la dutxa en sortia l’aigua calenta. Això sí: calia que deixéssim córrer l’aigua en tot moment. Si n’aturaves la sortida, en tornava a sortir freda. D’aquesta manera, havies de deixar que es perdessin litres i més litres per l’aigüera.[@more@]  Havien vingut els del gas moltes vegades i cada cop ens havien dit una cosa diferent: les plaques de l’escalfador, algun problema elèctric, la vàlvula de no sé on i el vés a saber què. Com passa amb les malalties enrevessades, hi havia diferents diagnòstics. Ara ens recomanaven de canviar les plaques, ara comprar un escalfador nou, més tard mirar la vàlvula… Al final, remenant als budells de l’aparell, un dia el del gas va descobrir una peça espatllada (el captador de l’aigua calenta sanitària, crec), que segons ell no tenia res a veure amb l’avaria. El cas és que la va reemplaçar i tot el sistema començà a funcionar a la perfecció.  Com és de difícil prescindir de les coses senzilles! Després de mesos havent de vigilar l’escalfador, dutxar-se torna a ser un plaer sense complicacions. Gires el comandament de l’aixeta cap a l’esquerra i es produeix el miracle quotidià. Estic a l’aguait de com això modificarà la meva manera d’escriure. Hi ha qui diu que una gran diferència entre els del 98 (Unamuno, Machado) i els del 27 (Cernuda, Lorca) era que els primers no es dutxaven i els segons sí. Com escriuré ara que disposo d’aigua calenta a pleret?  Recordo uns versos de Bertolt Brecht (1898-1956), trets de la preciosa antologia que Pre-Textos va publicar en castellà fa un parell d’anys i que goso traduir –de segona mà– al català. “Plaers”: “La primera mirada per la finestra en llevar-se / el vell llibre recobrat / rostres plens d’entusiasme / neu, el canvi de les estacions / el diari / el gos / la dialèctica / dutxar-se, nedar / música antiga / sabates còmodes / comprendre / música nova / escriure, plantar / viatjar / cantar / ser amable”. Dutxar-se amb aigua calenta. Dutxar-se amb aigua calenta. Dutxar-se amb aigua calenta.

Tweet