Que caram, les coses cares ens agraden més. Això prou ho saben els de Nike. Si abaratissin les seves bambes, cosa que podrien fer atès el cost irrisori de la producció a l’Àsia, en vendrien menys i tot. Perquè comprar una marca és una manera de distingir-se del comú dels mortals, i no hi ha manera de distingir-se de ningú si les mateixes sabatilles esportives són a l’abast de tothom.
A més, ara hi ha una evidència científica que pagar provoca plaer. La revista El Ciervo (núm. 683) es fa ressò d’un estudi fet per l’Institut de Tecnologia de Califòrnia segons el qual apreciem més el que és car. Van fer tastar a 20 persones diversos vins amb el preu a l’etiqueta i hi va haver unanimitat que el de 90 dòlars era, de llarg, més bo que els de 10 dòlars. La cosa es complica si tenim en compte que un dels vins que suposadament valia 10 dòlars era també el de 90. Tradueixo textualment de la revista: “El còrtex orbitofrontal, que regula el plaer subjectiu, es mostrava més actiu com més car els deien als voluntaris que era el vi que tastaven. Les expectatives, doncs, juguen un paper molt superior a les papil·les”. I quan la ciència ho diu, fem cas de la mona de l’anís.
Per això em sobta que hi hagi tanta oposició a pagar pel cànon digital o la llicència per a còpia privada d’obres escrites –aquesta última em toca més de prop–. La del cànon digital és una qüestió que no conec prou, però les festes de Nadal passades a tot arreu es constatava el mateix: les botigues de discos eren buides. En canvi, les d’informàtica eren plenes a vessar. I, com va dir algú, no ens enganyem: tants CD no poden ser per gravar-hi la iaia a la vora del foc. Que paguen justos per pecadors? I tant! Però que pot ser d’altra manera? Que no paguem anant a 80 els que no tenim inhibidors de la freqüència de radars ni un cunyat a Trànsit?
La qüestió es podria reduir, com diu un amic meu, a allò que som el país del Lazarillo. En clau catalana també ho podem mantenir, si hem de fer cas d’en Jordi Bilbeny, qui manté que Lázaro de Tormes era en realitat Llàtzer de Tormos, però la castellanització fou obligada per causa de la Inquisició. (De totes maneres, les relectures que volen defenestrar mites ho solen tenir magre: Fernando Arrabal va rebre garrotades per tots costats per defensar en un llibre l’homosexualitat de Cervantes.)
Així que si vostè vol gaudir de valent, prepari la cartera. La vida li sortirà més cara, però el consum low cost no s’ha fet per vostè. Pagui i mani. Pagui i passi-ho bé.
