Una de les dites de Miguel de Unamuno que més se’m va fixar a la memòria és aquella segons la qual “primero se hicieron las cosas, luego su para qué” (ho deixo en castellà perquè, contràriament al que mantenen alguns, dono per fet que qui sap català sap castellà, veritat que, per cert, a la inversa no funciona). El cas és que amb els prejudicis ens passa el mateix, que són previs a l’argumentació. En el principi va ser el prejudici; després ja ens vam encarregar de dissimular-lo una mica amb les argumentacions que calien.
El meu rebuig cap a Fernando Alonso també és instintiu. Ara bé: em tranquil·litza saber que una persona tan mesurada i respectada com Josep M. Espinàs pensa sobre el pilot asturià més o menys el que jo. I què n’opinem, l’Espinàs i jo? Que sembla que el bicampió sempre guanya per mèrits propis i perd perquè li fan la guitza els de l’escuderia. Que és tan bo que mai no acabarem de reconèixer els mèrits del pilot. Que sempre estem en deute amb el seu talent i el seu esforç. Ras i curt, que és prepotent.
El judici que tinc del pilot (o prejudici, qui-sap-lo) recolza sobre diferents bases. Una és la celebració dels triomfs amb posats fatxendes més que no pas amb posturetes gracioses (cosa que fa Rossi, per exemple). Una altra base és que acceptés un premi, i no un premi qualsevol, sinó el Príncep d’Astúries, quan encara no havia guanyat més que diverses curses i encapçalava la classificació del campionat, però no n’havia abastat encara el títol. (Sí, els premis es poden rebutjar. O no recorda tothom que Woody Allen no va anar a recollir l’estatueta d’Òscar a millor director un dia que havia de tocar el clarinet?) Un altre motiu per a la indiferència o fins i tot la mania rau en el fet que els diumenges que hi ha una cursa d’aquest asturià il·lustre el telenotícies comença a tres quarts de quinze. He dit els diumenges? Ai las! També els dissabtes, perquè hi ha els entrenaments. Tot plegat és grotesc. Si això passés amb el futbol, quina una que tindríem muntada. En canvi, passa amb la fórmula 1 i tot va com oli en un llum.
Ara, que no sóc tan babau com per no saber el rerefons de tot plegat: TV3 té els drets de retransmissió de la fórmula 1, que segurament valen una morterada, i en treu suc fins i tot endossant-nos els entrenaments previs a les curses. I en quin equip corre Alonso, el pròdig? A Renault. Qui dirigeix l’escuderia francesa? Flavio Briatore. I qui n’és soci? Alejandro Tarik Agag. De qui és gendre aquest Agag? De José María Aznar. L’expresident del govern espanyol? Sí. I a qui ha comprat TV3 els drets d’emissió de la fórmula 1? A Agag. És a dir, que veient la fórmula 1 enriqueixo Agag, el sogre de l’Aznar? Sí. I dius que Aznar és conseller de l’imperi mediàtic de Rupert Murdoch per influència d’Agag? Sí. Recapitulació: Mútua Madrilenya patrocina un pilot asturià protegit per Agag, sogre d’Aznar. Doncs em sembla que estem fent el préssec si encara formem part del 26,7% que veuen fer voltes els pilots i no hem apagat la televisió.
