Entrevista a Helena Ribera

Helena Ribera és una jove de Castellbell i el Vilar (1990) que ha passat gran part de la seva vida a Olesa de Montserrat i té amics a Martorell, cosa que li ha permès prendre part en aquesta vila de diverses maneres. És una de les moltes joves que es mou amb comoditat amb les noves tecnologies i ens ha cridat l’atenció el seu espai a Flickr, un portal vinculat a Yahoo! on es pengen fotos per compartir.

 

Explica’ns als més veterans i desfasats en això de la informàtica què és Flickr.

Flickr és una web que permet compartir imatges (i des de fa poc, vídeos) amb el món. T’has de registrar per poder pujar fotografies, tot i que per mirar-ne no és necessari. Permet navegar per les fotografies amb un magnífic sistema d’etiquetació, a més a més de tenir un apartat destinat a les millors fotografies.

 

Quan entrem al teu espai a Flickr (http://www.flickr.com/photos/intensity) veiem que es pot intuir certa informació personal. Quin sentit té això?

Bé, en cap moment hi ha la intenció d’explicar cada detall de la meva vida mitjançant les meves fotografies, però està clar que qualsevol persona que fotografia alguna cosa, en aquesta fotografia hi ha una part de qui és, i en aquest sentit no pots evitar transmetre a algú que estàs content amb alguna fotografia a vegades. El sentit que té fer això suposo que és el de transmetre sensacions a la persona que dedica el seu temps a mirar les teves fotografies.

 

També hi ha portades de llibres que has llegit o de ciutats que has visitat (Madrid, Budapest…).

Sí. Les portades dels llibres hi són perquè abans il·lustrava les ressenyes que en feia al meu bloc amb la seva portada. Aquesta etapa del bloc ja va concloure i per tant ja no pujo portades de llibres. Però si que segueixo pujant fotografies dels llocs on vaig. M’agrada compartir amb la gent allò que he vist, m’agrada intentar transmetre el que jo vivia en aquell moment amb una imatge a qualsevol persona.

 

Com vas començar a interessar-te per la fotografia?

Quan em van comprar la meva primera càmera digital, fa 4 anys. M’agradava poder fer tantes fotografies com volgués sense haver de pensar en el rodet, en si em queda moguda o no, i totes aquestes coses que la fotografia digital ha permès.

 

Quantes fotografies has fet en ta vida? Només a Flickr n’hi ha penjades més de 1000.

Realment no les he comptades mai, i no en porto un recompte estricte, però crec que el nombre va al voltant de potser 15.000. Ara, que es puguin considerar com a bones fotografies potser no arriba al 25% d’aquestes 15.000.

 

Hi ha alguna foto que s’endinsa en el poema visual, oi?

Sí. Bé, no sé si se’n podria dir poema visual, jo no les hagués anomenat mai així. Però sí que és cert que a vegades no em ve de gust fotografiar un paisatge, i em ve de gust enviar algún missatge al món. És aquí quan componc jo la fotografia, i no la natura.

 

Retoques digitalment el que fas?

Ara sempre ho faig. Fa potser un parell d’anys no ho feia, no li veia el què. Però sobretot últimament cada fotografia ha estat retocada de manera considerable. Perquè crec que no només es tracta de mostrar el que veus, sinó que cal anar més enllà i donar-ne la teva pròpia visió. I per això m’agrada retocar les fotografies. A més a més, és un recurs que de bon tros ajuda el fotògraf a millorar el que ha capturat.

 

Com és que molts peus de foto els fas en anglès?

En primer lloc per fer el meu espai de fotografies més internacional. M’agrada que qualsevol persona del món pugui entendre el què estic dient, i en català o castellà no ho entendran. Per altra banda, ho faig perquè és un bon mètode d’anar millorant a poc a poc el meu anglès.

 

A part de Flickr, et mous en algun altre servei del que s’anomena web 2.0?

Sí, sobretot últimament. És el Twitter (http://www.twitter.com/). És un servei web que a priori sembla molt absurd i que consisteix a anar escrivint el que estàs fent en cada moment, algun pensament, o el que et ve de gust. Et permet seguir altra gent i escriure’ls respostes al que diuen. És interessant.

 

Com perceps la presència del català a la xarxa?

Crec que no és negligible. Si hem aconseguit el .cat, hem de tenir present que a la xarxa la gent ens té en consideració. És normal que altres llengües estiguin per sobre del català, però veient el nombre de parlants que té, crec que podem estar força contents.

També has fet la pàgina web dels Baratos, un grup de música de Martorell.

Sí. Resulta que el noi que toca el teclat (Àlvar) i el noi que toca la guitarra (Albert) han estat companys meus de classe durant el batxillerat. Al saber que tocaven en un grup em vaig oferir a muntar-los la pàgina web. Els va semblar una bona idea, i vam decidir dur-la a terme! Es pot visitar a http://www.baratos.cat/.

 

La informàtica està fent nous analfabets?

Des de cert punt de vista, sí, però crec que és un aspecte que a mesura que passi el temps s’anirà solventant a velocitat considerable, de la mateixa manera que el nombre de gent analfabeta fa molts anys, comparat amb l’actual, era força elevat.

 

Vas participar a la Setmana de la Ciència de la UPF el 2006, a 3 edicions de l’Exporecerca Jove i enguany has pres part en el 7è Fòrum de Treballs de Recerca de Martorell. En quins camps estàs interessada?

M’agrada molt la ciència en general, i sobretot les noves tecnologies. Tot i així el camp que més m’interessa és el de les Matemàtiques, i amb un Treball de Recerca d’aquesta disciplina vaig anar al Fòrum de Treballs de Recerca. A la Setmana de la Ciència hi vaig anar amb un radiotelescopi que vam muntar amb uns companys a l’ESO, i a l’Exporecerca, entre d’altres, amb una investigació sobre el biogàs i el futur que podria tenir.

 

Què vols estudiar ara?Sense dubtar ni un moment, Matemàtiques. Si tot va bé, de cara al setembre estaré estudiant la llicenciatura en Matemàtiques a Barcelona.

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.