Els dos carros de l’avi

[Text per al programa de mà de la festa dels Tres Tombs de Martorell, 2010.]

 

Fa uns anys una periodista va radiografiar la seva família i, de pas, la meva i la tants: ella tenia carrera i exercia una activitat liberal, son pare havia treballat en una fàbrica i el seu avi havia estat pagès. Aquest patró de canvi d’activitat ha estat massiu, tal com constaten les estadístiques: aprimament del sector primari, abans en favor de la indústria i ara en benefici dels serveis. En paral·lel, la gent se’n va a viure a ciutat i les poblacions petites pateixen per sobreviure.

 

Sigui com sigui, les arrels de tothom o de gairebé tothom són el camp, i cal no oblidar d’on venim per saber qui som. “Qui perd els orígens perd identitat”, canta el de Xàtiva. Tot sovint els orígens s’amaguen o, encara pitjor, es menyspreen. En voleu un exemple? Mon pare i jo vam fer llenya dos carros a casa de l’avi perquè ens feien nosa al corral. Les destrals i la serra mecànica només van respectar quatre rodes gegantines. Ara mateix em sembla una bestiesa, però els veïns feien el mateix, mirant de dissimular un passat que els avergonyia. Anys més tard es va posar de moda guarnir les parets de casa amb estris de llaurar o de la vida de camp en general, però la valoració va arribar massa tard per a moltes forques, garbells i portadores.

 

La festa dels Tres Tombs que cada any celebrem, una festa lligada a la protecció de les bèsties i el camp, té unes arrels molt més fondes que aquest episodi lamentable que he explicat. El costum de voltar un temple o fer un recorregut té relació amb pràctiques precristianes i és ben present en les cultures mediterrànies de l’antiguitat. Els musulmans, alguns d’ells veïns nostres avui dia, encara volten la Ka’ba quan viatgen a la Meca. Són girs també en sentit antihorari, com els dels Tres Tombs. A Martorell, curiosament, el circuit actual no inclou la volta a l’església, per una qüestió d’ordre pràctic –hi hauria massa pendent i el recorregut seria massa llarg–, però el sentit de tombar és eminentment religiós.

 

Quan aquest any vegi els Tres Tombs tornaré a desitjar de retrocedir 20 anys. Si fos possible, li diria al meu pare que compréssim la llenya i indultéssim aquells dos carros magnífics de casa de l’avi, amb matrícula i tot, que mai no vaig arribar a veure circular. Tant de bo els pogués ara veure voltar orgullosos per la Vila, a casa meva. A casa vostra, a Martorell.

 

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Els dos carros de l’avi

  1. Les festes de Nadal (això que alguns en el català que ara es destrossa en diuen els Nadals, perquè en castellà hi ha las Navidades i nosaltres no hem de ser menys que ningú) són un període en què …

Els comentaris estan tancats.