L’alternativa Benedito

[Article publicat a El Matí.cat]

 

Dimarts
25 de maig va tenir lloc a l’auditori Joan Cererols del Centre Cultural
de Martorell una de les presentacions del precandidat a la presidència
del Barça Agustí Benedito i Benet. Benedito va exposar el seu programa
electoral i va respondre a peu pla, sense emparar-se rere la taula ni
dalt de l’escenari, les preguntes de la trentena de persones que es van
aplegar per escoltar-lo.

Benedito,
encara que poc popular, té experiència a Can Barça, ja que va formar
part l’any 2003 de l’equip que es presentà a les eleccions liderat per
Joan Laporta, Sandro Rosell i Ferran Soriano, i va estar vinculat al
club fins a l’any 2009, com a membre de les comissions esportiva i
social del FC Barcelona. El precandidat va dimitar arran del cas
Uzbekistan en què es va veure involucrat Laporta.

Benedito
va insistir sobretot en el punt de la transparència. A instàncies d’un
dels assistents, va deixar clar que no es podien repartir entrades de
finals amb l’arbitrarietat que s’havia fet els últims anys. No era
admissible que Laporta disposés de 1.653 entrades per a la final de
Roma, ni tampoc que Eto’o en disposés de més de 700 per a París. “No em
dec a Miami ni a Nova York ni a Turkish Airlines ni a Mediapro. La
productora televisiva paga al Barça 137 milions d’euros per drets
televisius i Nike en paga 72, però això no els ha de comportar
privilegis a l’hora de rebre entrades de finals. Amb la meitat, ja
s’haurien de donar per satisfets. Al capdavall, ells amb nosaltres fan
negocis. I molt rendibles”, va explicar amb les xifres a la mà.

La
transparència en els criteris de repartiment d’entrades, va mantenir
Benedito, també s’ha de fer extensiva a altres àrees del club. “El
propietari del club és el soci”, va recordar, “i els precandidats som,
en primera instància, un soci més”. Per això no va tenir problemes a
denunciar el cost exagerat dels avions privats: 4,2 milions d’euros el
2009, més de la meitat dels quals (2,2) destinats a presidència.

Dintre
del capítol econòmic, Benedito va sostenir que es podien fer millor les
coses. “El Barça ha de guanyar cèntims. Fa 7 anys, els ingressos eren
de 120 milions d’euros i les despeses, 120 milions d’euros. Ara, els
ingressos són 400 milions i les despeses, 400. En 7 anys s’ha passat de
gastar 45 milions en coses que no són pagar els jugadors a gastar-ne
190.” Un cert estalvi serà necessari, va seguir, per afrontar dues
reformes necessàries: la del Camp Nou i la del Palau (estimades en uns
90 i 50 milions d’euros, respectivament). La quadratura del cercle serà
fer-ho sense apujar el preu dels abonaments, però serà inevitable
finançar-ho via explotació. Gràficament: serà difícil que la coca-cola
baixi del 3,20 euros que costa actualment al coliseu blaugrana.

Quant
a la pregunta de les probabilitats que tenia de sortir escollit com a
president del FC Barcelona, Benedito es va acollir a l’estadística: el
precandidat que ha obtingut més signatures mai no ha acabat guanyant les
eleccions. Malgrat això, sí que va recalcar la necessitat d’obtenir-ne
unes 4.000, per donar un cop d’efecte en aquesta cursa. A hores d’ara en
compta amb més de 1.000 i té de temps per recollir les altres 1.000
fins a les 9 del vespre de dimarts dia 1 de juny.

Pel
que fa a les enquestes pròpies relatives a la intenció de vot, va posar
de relleu que el situen en un escenari a l’alça (vora l’11%, segons El
Mundo Deportivo
), mentre que Rosell va a la baixa (70% fa 3 mesos i
50% fa 10 dies, amb la qual cosa podria ser que se situés en un 37%
abans d’acarar la recta final). “Això abans que es facin la campanya,
amb quatre debats televisius i tres a les ràdios. I després ja veurem
què passa a les eleccions.”

Benedito
també es va queixar de l’apagada informativa entorn de la seva
candidatura. “Al grup Godó –La Vanguardia, RAC1, 8TV– no és que hi hagi
instruccions a favor de Rosell, és que hi ha doctrina.” Malgrat les
dificultats, va refermar la idea que s’havia de presentar perquè té una
idea del Barça que no tenen els altres candidats i que no voldria que el
club quedés en altres mans.

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Esports i similars i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.