Hi ha gent, organismes,
institucions o direccions generals amb les quals val més no tenir-hi gaire
tracte per carta, perquè quan tens notícies seves a la bústia, ja et pots
portar la mà a la cartera. Un d’aquests nobles organismes és Trànsit: mai no et
vénen amb bones notícies del tipus “com que mai no has provocat un accident, et
rebaixem l’impost de circulació”, encara que no seria cap disbarat que fessin
coses així. El cas és que fa uns dies vaig rebre correspondència d’aquesta que
valdria més que no te l’enviessin. Efectivament: qui hagi llegit el títol de
l’article ja sap que parlo d’Hisenda. Hisenda, que som tots, però alguns menys
que d’altres (oi que sí, senyors Millet, Bartomeu Muñoz i tutti quanti?).
El cas és que fa uns anys em vaig
fer autònom en una modalitat que és compatible amb cobrar un sou. És allò de
fer-se autònom per si mai has de presentar una factura de quatre xavos. Les
autoliquidacions són trimestrals, de manera que cada tres mesos he de dir a
Hisenda que no he ingressat res, perquè això és el que m’ha passat en els
darrers dos anys. I què passa quan algú està sense activitat un trimestre i un
altre i un altre? Doncs que al final s’acaba oblidant que havia de retre
comptes a algú. Però no tothom se n’oblida: Hisenda és implacable amb els
estafadors com jo.
A la carta m’expliquen que he comès
una infracció tributària lleu, perquè no he presentat dintre del termini
establert una autoliquidació que no comportava perjudici econòmic –per a ells,
perquè és evident que a mi sí que me’l comportarà–. Estableixen que hauré de
pagar una sanció de 200 euros (150 amb la reducció) i en un paràgraf de 8
línies i 122 paraules sense un sol punt també diuen moltes coses de les quals
no entenc un borrall. Una mica més avall, en un apartat que porta per títol
“Motivación y otras consideraciones”, m’expliquen que “no se ha puesto la
diligencia necesaria en el cumplimiento de las obligaciones tributarias” (això
és veritat) i, perquè no pugui al·legar que simplement se m’ha passat, reblen:
“no existe un error involuntario”. És a dir, que ells ja saben d’antuvi que no
se m’ha passat, sinó que això meu és mala fe. Jo m’entenc i ballo sol. Bravo!
Però la veritat de tot plegat és
que, ras i curt, m’havia oblidat de presentar liquidacions trimestrals. No
treballava, no declarava. Aquest oblit, però, des del punt de l’administració
no és “error involuntario”. Allò que dèiem: pura mala fe.
Els dos missatges subliminars que
Hisenda ens envia a mi i a la resta de contribuents crec que són dos. a) Si
treballes per a l’administració, com jo mateix, no facis res més. Quiet. Quiet,
he dit. Ja s’ho faran els pobres autònoms per moure l’activitat econòmica. b)
Si pots treballar en negre, fes-ho. Sense papers tot va com una seda. T’han
multat mai per no declarar els diners que ningú no sap que guanyes?
En fi, que no sé amb detall quines
mesures macroeconòmiques s’estan prenent per reactivar l’economia. Però estic
segur que multar aquells que ho tenen tot controlat per Hisenda és un mètode
excel·lent per estimular el seu pas cap a l’economia submergida. Enhorabona.
