Sobre la submissió lingüística

No hi ha dubte que
planen diversos interrogants sobre el futur del català. Encara que és la 88a
llengua amb més parlants del món i la 13a a Europa; encara que la seva
presència a Internet és molt gran, i que té rang de llengua oficial als
diversos territoris on es parla, la dificultat per fer-lo servir sempre i en
tots els àmbits, i la pressió del castellà són brutals.

 

Per mirar de redreçar
la situació no n’hi ha prou amb la consciència lingüística, s’ha de fer un pas
més enllà cap a l’acció. Una de les iniciatives pioneres per estendre l’ús del
català és la que promouen els tallers per la llengua com ara el TELP (Taller d’Espai
Lingüístic Personal). El punt de partença és el següent: la minorització del
català serà creixent si els catalanoparlants ens fem l’harakiri, és a dir, si
abandonem el català quan tenim un interlocutor que no el parla però sí que
l’entén. Mantenir-se en català és l’única manera de garantir que sigui la
llengua comuna en el nostre espai lingüístic. Si no, es pot arribar a la
lloança del català feta en francès, com a la Catalunya Nord, o a la
irlandització (el gaèlic a Irlanda és poca cosa més que una assignatura; és
fins i tot còmic sentir com el director de cinema irlandès Jim Sheridan diu penjaments
dels anglesos i sentir que en malparla… en anglès!).

 

La combinatòria és
inapel·lable: si dos catalanoparlants s’ajunten amb algú que no ho és i deixen
d’interactuar en català, l’ús davalla al 34%. Dit d’una altra manera: partint
d’un 66% de població catalanoparlant, l’ús se situa en el 34%. Però amb la
projecció amb dades actualitzades de l’Idescat, que equipara el nombre de
catalanoparlants amb el de castellanoparlants, el resultat és encara més
sagnant. Si s’agafen 2 catalanoparlants submissos i dos castellanoparlants
mantenidors i fem totes les combinacions possibles, llavors només el 9% de les
interaccions lingüístiques seran en català. La conclusió òbvia és que només
fent que el català sigui necessari la llengua podrà tenir possibilitats de
supervivència.

 

Els mecanismes de la
submissió lingüística són els mateixos que els de la submissió en general. Es
tracta d’un sistema de premis (quan s’abandona un comportament) i de càstigs
(quan s’hi persevera). Parles català? Patapam! Que l’abandones? Llavors tens premi.
És un sistema rudimentari, però que dóna el fruit de la submissió, sigui en
forma de defecció (no transmeto el català als fills), en forma de passar-se al
castellà a les primeres o a les segones de canvi, etc. El més positiu, però, és
constatar que la submissió lingüística és un comportament après i que, per tant,
es pot desaprendre.

 

Si cap col·lectiu
està interessat a obtenir informació sobre la manera com pot mantenir-se en
català sense sentir-se malament, tal com altres persones es mantenen en castellà
i res no se’ls esqueixa per dintre, pot consultar www.tallers.cat o bé trucar al telèfon 663 342
456.

 

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Entrevistes i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Sobre la submissió lingüística

  1. Sara diu:

    Aquest any he estat parella lingüística. Jo ja era de les persones poques persones que no es passaven al castellà. Vaig començar el voluntariat molt il.lusionada, però l’he acabat desil.lusionada.

    No he aconseguit que la meva parella després de 20 hores de conversa, millor dit monòleg per part meva en català, parlés en català. Diu que no pot, que m’enten molt bé, però li fa vergonya parlar-lo (si diu una frase, es posa a riure). Parlant ella en castellà, no ha après res. No podia corretgir-la. La gent li preguntava, no contestava o ho feia en castellà.

    Abans, he dit monòleg, perquè li feia preguntes i no tenia res a explicar i ho feia en castellà. Tinc la sensació que he perdut el meu temps, s’hagués aprofitat millor si hagués canviat de parella. Però ella volia continuar amb mi, i li vaig donar una segona oportunitat, que no va aprofitar.

    Una pregunteta: com poses els gatgets; com el traductor, etc… al bloc, a on enganxes el codi?. Si em contestes t’estaré molt agraïda.

  2. Andreu diu:

    Hola, Sara,

    La veritat és que això del VxL s’ha de fer amb alumnes que ja tinguin capacitat de comunicar-se en català. Si no, passa això que dius. A l’Hospitalet de Llobregat, per exemple, es fa amb alumnes que cursen un elemental.

    Per introduir les extensions (gadgets), el que has de fer és anar a Configuració / Gestiona plantilles de bloc / Editor de plantilles i llavors busca el nom de la teva plantilla. Aleshores has de pensar on vols col·locar el comptador o el que sigui. Vés a panel.template (plantilla de la barra lateral), si és que vols col·locar el que sigui a mà dreta, i introdueix-hi el codi que tens.

    El bloc.cat és un servei una mica justet, i segons quin codi sigui, la barra lateral et donarà error. Si et passa això, desfés el canvi. Tot és assaig error, no té més secret…

    Molta sort amb el bloc.cat!

  3. Sara diu:

    Moltes gràcies Andreu,

    Ets la tercera persona a qui li pregunto i la primera en contestar.

    Per cert, ahir a les classes d’informàtica, sóc profe de cursos de formació ocupacional. Una alumna em va dir que si podia fer les classes en castellà, i li vaig dir que no. Què li traduiria el que no entengués. I li vaig dir que tenia sort de que jo fes les classes en català, perquè així de manera gratuïta aprendria informàtica i català. Un 2 x 1.

Els comentaris estan tancats.