Entre les moltes coses assenyades
que va escriure Josep Pla hi ha una cita no sé si gaire exacta que copio a
continuació: “Desitjo als meus lectors que la lectura d’aquests papers els
produeixi la mateixa dolça son que a mi m’ha produït escriure’ls. Dormir!
Potser hi ha res més noble i correcte que dormir?”. És evident el to irònic de
l’afirmació, però no sóc qui per portar-li la contrària al millor prosista en
català del segle passat. Sigui com sigui, és indiscutible que dormir no fa mal
a ningú sempre que no vagi en perjudici d’una altra activitat que hauríem
d’estar fent en aquell moment. Per exemple, dormir és incompatible amb conduir.
En les societats postindustials
d’avui dia hi ha tot de coses que estan capgirades i vivim un carnaval perpetu,
però en societats agràries els cicles de son i de vigília segueixen una lògica
aclaparadora. Al camp que malviu actualment l’estiu és l’època de collita, la
productiva, la més atrafegada. L’hivern, en comparació, un temps de reclusió i
de menys feina. No cal matinar a l’hivern, que tot és fosc, però sí a l’estiu,
que hi ha claror i s’ha d’aprofitar.
No vull seguir endavant sense
aturar-me en una altra modalitat de dormida: la noble migdiada. De nen i
adolescent, em semblava una miserable pèrdua de temps. Més encara tenint en
compte que estiuejàvem al poble de ma mare, a Lleó. En altres paraules: no és
que allà la calor t’esclafi i no et quedi més remei que jeure i buscar pertot
una engruna de frescor. Al migdia hi ha un pic de calor, sí, però en aquest
llocs del nord la temperatura tampoc no s’enfila als 40 i, de fet, a les nits
és força baixa: als vespres de joventut, em vestia indefectiblement amb
samarreta thermolactyl, camisa, jersei i jaqueta. Vestit com a l’hivern aquí,
vaja. Així que no entenia la dèria per la migdiada: no n’hi havia per a tant.
Era una paràlisi preceptiva per als adults, que a sobre pretenien que
t’afegissis a la secta. “Vés a dormir”, t’ordenaven entre molestos i mig
clapats. Jo m’hi resistia i part de la meva afició a la lectura tal vegada es
deu a la meva indiferència cap a la becaina del migdia.
Més tard, però, em vaig convertir
en una persona entenimentada i ara sóc un ferm partidari de fer una dormideta
al migdia. No m’agraden de l’estil que recomanava Camilo José Cela, segurament
per provocar. El gallec deia que les millors eren les de pijama i orinal, però
el mètode inductiu m’ha demostrat que les millor són les de 20 minuts. La meva
dona desconfia de les bondats de la migdiada, però he tingut la sort que una
falca de ràdio que patrocina una mútua ha vingut a ajudar-me: la ciència diu
que dormir disminueix l’estrès i té no sé quantes bondats més. Gràcies,
ciència.
En fi, improbable lector. Espero
que hagis pogut arribar fins al final de l’article. I si entremig has fet
alguna capcinada, no pateixis. Enlloc no he dit que no n’hagi fet alguna jo
mateix mentre escrivia aquestes ratlles.
