Adolf Bargués i Asturias (Martorell, 1968) acaba de ser escollit candidat d’Esquerra a la batllia de la seva ciutat. President dels Amics de Sant Antoni Abat, activista cultural i empresari, és el primer aspirant a l’alcaldia per a les properes municipals que fa públic el propòsit de concórrer-hi com a cap de llista.
De debò que ara toca això de candidat a
l’alcaldia, amb les eleccions nacionals tan a prop?
El temps és relatiu i en política encara més.
Tot i el maniqueisme d’alguns, sóc del parer que cal fer les coses de calent en
calent, i no té cap sentit mantenir al marge dels nostres convilatans una
decisió que el casal Francesc Riera va prendre ja fa uns mesos.
Vós ja heu endegat una sèrie de reunions
sectorials i transversals amb diverses persones de Martorell. Amb quin
propòsit?
El mapa no és el territori, i cal fer un
esforç en agrupar el màxim de visions de Martorell a través de convilatans
compromesos amb diferents activitats, per coneixe’ls bé. Si no, com podem
marcar unes línies de programa amb una visió clara i constructiva, fugint de sectarismes?
La innovació és un procés social, i si vull oferir el millor servei als nostres
convilatans he de treballar coneixent les mancances i els objectius dels que en
són partícips en tot l’entramat social: músics, botiguers, mestres, nouvinguts,
pedagogs, esportistes, metges, pares i mares, jovent, avis, emprenedors, naturalistes,
historiadors i participants d’entitats. La meva visió de Martorell, és molt personal
i no puc ignorar a tots els que fem Martorell, dia a dia; el contrari seria
molt reduccionista. Per fer política, la primera condició és que t’engresqui el
projecte i els projectes no es fan sols. Calen moltes complicitats i aquestes
sovint neixen de forma casual al voltant d’un equip de gent amb “compromís”,
però sobretot amb il·lusió per dibuixar el futur. Tots hi som cridats, a agafar
el pinzell.
Jorba, Ruiz, Parera, Bargués… Massa ball
de noms a Esquerra de Martorell?
No. Hi ha més noms: Riera (ja traspassat), Fonollosa,
Huguet i tots els que hi van aportar el seu esforç desprès de dècades de
menyspreu a les llibertats. Tots han estat part d’aquest col·lectiu que sempre
ha fet costat a les decisions del col·lectiu. D’això, els que ens ho creiem, en
diem democràcia.
Hi ha qui titlla la gestió de Parera de
massa condescendent amb Convergència.
Tant fa la persona. Aquesta legislatura, en l’àmbit
local no ha estat gens fàcil, ni per a Esquerra ni per a en Jordi Parera. Personalment,
li agraeixo l’esforç i la implicació en el dia a dia de la gestió municipal.
Pel que fa a la política d’aliances, si
escau, quines són les vostres preferències?
Senyor entrevistador, pregunta de manual
requereix resposta de manual. Apunti: “La
que permeti garantir el compliment del que s’ha pactat en el contracte
(programa electoral) que fem cada legislatura abans d’estar davant l’urna.”
Parlant de l’àmbit nacional, s’ha equivocat
Esquerra amb el segon tripartit?
Potser, i tots els que votem ho jutjarem
aquest novembre. Per això votem, oi? El veredicte immediat serà l’endemà,
encara que l’aplicació del que sentenciem potser haurà de ser un altre cop amb
acords entre diferents partits, i aquí les sorpreses poden ser majúscules. Amb
set anys d’esquerra al Govern hi han hagut lleis pioneres com la llei de dependència,
i totes les que han garantit una millor protecció social a dones, infants i
joventut o la d’acollida.
Qui ha cohesionat el país? Esquerra ha cosit
el PSOE a Catalunya, que ha fet seves, entre les altres, lleis com la del
cinema. Caldrà fer explicar, i aviat, que CIU votés en contra de lleis tant
importants com la de l’oficina antifrau, la llei de consultes, la reforma de
l’impost de successions o la de vegueries.
Quines són les vostres expectatives
electorals a Martorell en un context de davallada general d’Esquerra?
Molt positives. Als pobles, la proximitat i
coneixement del candidat pesen molt més que la “marca” política. Es valora el
candidat més que el partit.
El que és cert és que se us veu amb molta
empenta i ganes de capgirar un pronòstic electoral, d’antuvi, força
desfavorable.
L’empenta i la voluntat de millora són
condicions indispensables per apostar per al servei públic. Si no, quin sentit
té? Què hi ha més agradable que cercar objectius en entorns desfavorables? Aquí
és on hi al el repte i on hi ha més a fer. Faig meu aquest fragment d’en Miquel
Martí i Pol: “Si us manteniu fidels al vostre origen, / al puig més alt hi plantareu
bandera”.
Teniu unes línies per convèncer els
electors que us votin, quan arribi el moment.
Il·lusió en un nou projecte comú i proper als
convilatans per escoltar les seves propostes, inquietuds i queixes, on hi caben
diferents sensibilitats polítiques o de pensament. Volem l’esperit que va moure
Martorell el 25 d’abril, amb desenes de voluntaris i voluntàries que van
treballar durant mesos per un valor tan democràtic com és el dret de decidir. Un
Martorell just i solidari, amb cohesió social, amb equilibri urbanístic i
mediambiental, català i alhora inclusiu amb la seva llengua, cultura,
tradicions i festes populars. Com a catalans, cal sentir-nos orgullosos de ser
martorellencs i viure a Martorell. I nosaltres, gent valenta, ja ho estem.
