Josep Arqué: “Només tinc 9 anys, però ja m’agradaria poder conduir pel carrer i anar a col·le amb cotxe”

Josep Arqué Antonijuan (Martorell, 2001) és un noi que apunta maneres en el món del kart. Iniciat en la conducció d’aquests vehicles l’any 2008, ara competeix com a aleví i ha resultat subcampió de l’Open OJP de Catalunya.

 

Escolta, però tu ja tens carnet de conduir?

No, només tinc 9 anys, però ja m’agradaria poder conduir pel carrer i anar a col·le amb cotxe.

 

Així que ara et toca córrer com a petit dels alevins (categoria entre 9 i 11 anys). Això fa que t’hagis d’espavilar més, oi?

Sí, quan vaig començar anava més enrere, però sempre em vaig classificar per a totes les curses. Perquè a vegades som 50 nens en una cursa i només poden córrer 34. Llavors es fan classificatòries, però jo sempre he pogut classificar-me.

 

Per què et dediques als karts i no al futbol o els escacs?

És que els karts és el que mes m’agrada des del dia que vaig provar un kart cross que van portar els Reis al meu germà gran, el Pere. A més, ara ja guanyo i m’ho passo molt bé. Però també jugo a tennis i vaig al Club Natació Martorell a nedar tres cops a la setmana, per
estar fort.

 

Què en pensen els teus pares, d’aquesta afició?

Els agrada a tots. El meu pare ja va ser campió d’Espanya i és qui sempre m’acompanya. Em diuen que xali i que m’ho passi bé, i que si un dia no guanyo, no passa res, que si m’agrada molt i molt, que ho faci.

 

Et resulta difícil compaginar els estudis (4t de primària) amb l’esport?

No, de moment no em costa gens, perquè a col·le sempre trec notables i excel·lents i tot va bé. Si algun divendres haig d’anar a entrenar-me, el dilluns ja porto els deures fets.

 

Quines habilitats ha de tenir un bon pilot?

No ho sé. Jo només sé que haig de pensar com avançar al de davant i quan ho podré fer. Si jo vaig davant, haig de pensar com tapar les traçades perquè no m’avancin els de darrere i apressar-me a les dues últimes voltes. Així tot va bé. I no estar nerviós, perquè no passa res.

 

Què notes quan corres?

La primera vegada que vaig anar primer en una cursa, notava pessigolles a la panxa, però ara ja no. Només noto que m’agrada molt i que es molt xulo guanyar.

 

Diuen que tens capacitat de mantenir la serenor en situació de cursa.

És que si un dia no pots guanyar, doncs fer segon ja va bé. Hi ha nens que es posen nerviosos i llavors no tracen bé i al final se surten de la pista o fan una virolla. Jo a vegades em poso una mica nerviós abans d’engegar el kart, a la presortida. Però quan el motor ja està en marxa, el soroll fa que ja estigui bé. El Dani Balasch, que és el meu entrenador i instructor, em diu que haig d’estar molt concentrat durant tots els entrenaments, i més encara durant la cursa. Llavors tot va bé. Ah! I no mirar enrere més de dues vegades en tota la cursa.

 

De la Rosa, Gené, Alguersuari… Quin és el teu preferit? I dels que no són catalans?

Home, tots tres són molt bons, i jo tinc una foto amb el Marc Gené. Dels que no ón catalans, el meu preferit és el Hamilton, perquè sempre vol guanyar i perquè quan plou és el més ràpid. Jo, un dia, al Circuit d’Alcanyís, vaig fer l’escalfament sobre mullat, vaig fer el millor temps i li vaig treure al segon quasi bé dos segons. M’agrada molt córrer sobre mullat.

 

Quins són els teus objectius a curt, a mig i a llarg termini, pel que fa al pilotatge?

No ho sé. Aquest any 2010 he estat davant en tots el campionats que he fet. L’any que ve m’agradaria guanyar el Campionat de Catalunya i la Copa Rotax Espanya. Quan sigui gran, vull ser campió del món de Fórmula 1, com el Hamilton.

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Entrevistes, Esports i similars, Martorell i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.