Elisenda Laborda: “Només calen 68 diputats que ho vulguin perquè Catalunya gaudeixi d’un estatus normalitzat”

Elisenda Laborda i Clopas (Martorell, 1983) va ser a les passades eleccions del 28N el número 57 de les llistes de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) per la circumscripció de Barcelona. No ocuparà escó al Parlament, però ha viscut de molt a prop la irrupció fulgurant d’aquest nou partit encapçalat per Joan Laporta.


Al principi de la jornada ja confiaves que obtindríeu representació i no et vas equivocar.
Sí, així ho creia, ja que les enquestes fetes per empreses independents durant la precampanya i campanya així ho deien, i la impressió, quan voltes pel país i et trobes les sales plenes de gom a gom, ho reafirma. Tot i així, la política és una incògnita fins el final i els nervis durant l’escrutini van ser inevitables.

El proper repte de SI és presentar-se a les municipals?
Solidaritat Catalana per la Independència es presentarà a les municipals sempre que es decideixi des de la base, en cadascun del municipis, de presentar-se, sol o en coalició amb altres forces. Un dels pilars de SI és la regeneració democràtica, i per tant, cal incidir en tots els nivells.

Té sentit que Reagrupament i Solidaritat anessin separats a les eleccions?
Les eleccions ja han passat, sense que s’arribés a un acord previ de les direccions nacionals, és cert. Ara bé, també és cert que la ciutadania ja ha escollit l’organització que aglutini l’independentisme. SI ha tret 4 diputats, mentre que RCat no ha tingut representació. Des de SI treballem i hem treballat per sumar forces a partir d’ara, perquè el projecte creixi. Som
la “casa gran de l’independentisme”. 

Quina relació han de tenir dues forces com ERC i SI? Podria Solidaritat acabar anorreant la formació històrica?
De respecte mutu. Hi ha espai per a les dues formacions, i en tot cas serà
l’electorat qui decidirà la ponderació de cada formació al Parlament.

Quant al lideratge, el carisma de Laporta és innegable, però el bagatge polític de López Tena té un pes molt superior.

Son dos perfils molt diferents, i ambdós es complementen a la perfecció. Joan Laporta podria haver escollit el dolce far nienteperò hafet un gest heroic, de servei al país, saltant a la política. Aporta èxits com a gestor del millor club esportiu de món i un compromís social innegable. L’Alfons López Tena és un jurista de prestigi internacional, amb gran visió política. Serà un plaer veure’l en acció a l’hemicicle, que no deixarà a ningú indiferent. Ara bé, cal dir que SI és un projecte integrat per moltíssima gent de gran vàlua : Isabel Clara Simó, Emili Valdero, Uriel Bertran, Hèctor López Bofill, Toni Strubell… I si en fallés un, hi hauria un ràpid relleu ja que el sistema de votació mitjançant llistesobertes permet que sigui la base qui controli la part superior de la piràmide. Ja no és un líder messiànic qui té la força, sinó que és el projecte el que prima.

Hi ha electors independentistes que no han votat Laporta perquè creuen que la seva gestió econòmica del Barça va ser irregular: fitxatges inflats de Keirrison, Henrique, els terrenys de Viladecans…

Laporta va fer del Barça el millor club del món. Més enllà que algunes mesures fossin encertades o no, el balanç global és brillant. Aquells que intentin difamar sobre la gestió Laporta també faran empetitir el club. 

Ens podries explicar en què va consistir el muntatge de Maria Lapiedra i des d’on penseu que estava orquestrat?

En primer lloc, m’agradaria deixar clar que a SI tothom hi té cabuda, sigui quina sigui la seva professió. Ara bé, no ha estat el cas de Maria Lapiedra, que ha sigut punta de llança d’una intoxicació dirigida durant tota la campanya. Per qui ha estat orquestrat, li ho hauria de preguntar a ella.

De debò creieu factible la proclamació unilateral de la independència des del Parlament de Catalunya?

Evidentment. I no és que ho diguem nosaltres, és que ho reconeix l’ONU. Aquesta és la manera com es va independitzar l’últim estat que ho va fer al nostre continent, Kosovo, el 17 de febrer de 2008. 

Què passaria si una majoria de parlamentaris s’hi mostressin contraris?

Òbviament si la majoria de Parlament està formada per forces espanyolistes no es proclamarà la independència, perquè el poble així ho hauràdecidit. Ara bé, només calen 68 diputats que ho vulguin perquè Catalunya gaudeixi d’un estatus normalitzat, amb institucions d’autogovern i de gestió dels propis recursos. I des de SI treballarem per fer-ho possible les properes eleccions.

Com que previsiblement la independència no serà immediat, quin serà el paper de SI en el Parlament futur?

La primera acció serà presentar un projecte de llei per proclamar la independència de Catalunya i que se sotmeti a votació. Així que els diputats i diputades tindran l’oportunitat de decidir que el nostre país surti de la crisi i gaudir d’una Catalunya oberta al món, o seguir amb l’espoliació fiscal de 22.000 milions d’euros l’any per ser una comunitat autònoma de regim comú d’Espanya. 

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Entrevistes, Política i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.