Sobre el lema de precampanya del PSC ja s’hi han fet tota mena de bromes. “Fets, no paraules”. Esclar, diuen alguns, com que en Montilla no destaca precisament per la seva oratòria brillant… Però la cosa va més enllà. Si no recordo malament, aquest va ser el lema de Santiago Gómez Pintado a la presidència del Madrid l’any 1995, any en què va competir contra Ramón Mendoza –l’autor del supervendes Dos pelotas y un balón– i Florentino Pérez. La divisa “Hechos, no palabras” va aparèixer a encenedors, globus, samarretes i tota mena de gadgets però, encabat, en Gómez Pintado va quedar relegat a un honrós tercer lloc.
[@more@]
Creure en les paraules és important en un país en què els intel·lectuals com Baltasar Porcel es dediquen a deixar anar comentaris catastrofistes: “L’única llengua de futur a Catalunya és el castellà”. Creure en les paraules és important en un país en què s’estanca l’ús oral entre els estudiants, tret de la primària. Creure en el català és important quan en poc temps arriba un milió de persones a un petit país que encara parla una llengua petita.
La tribu vol paraules perquè només amb elles s’articula el llenguatge dels objectius de la comunitat. Quan la realitat és poc engrescadora, hauríem d’exigir que, com a mínim, els somnis ens els deixessin tenir en la llengua que triem. No només volem fets. També volem paraules.
