A 12 min. de Bcn

Quan vaig veure un anunci de pisos a Sitges que posava ben destacat “A 12 min. de Bcn”, de seguida vaig pensar que es referien a un trajecte amb helicòpter o que el teletransport s’havia inventat i jo encara no havia llegit el diari del dia. Ja se sap que de pisos n’hi ha d’haver per a totes les butxaques, que qui paga mana i que els rics també ploren. Però després l’anunci precisava que es referien a un trajecte per carretera. Llavors vaig especular que, si prenem com a referència els termes municipals de Sitges i Barcelona, si agafem l’autopista fent cas omís dels senyals de velocitat, tenim el Teletac, un cotxàs i si no hi ha embús (és a dir, en condicions de laboratori que mai no es donen totes alhora), bé, llavors potser la gesta sí que era possible. Perquè jo no sé vostès, però jo trigo deu minuts només a fer el recorregut amb cotxe des del meu barri de Can Carreras (Martorell) fins que agafo l’A-2. I això abans que hi hagués tot d’esquenes d’ase que han alentit la velocitat a la principal via del poble.

[@more@]

De tant en tant ens escandalitzem perquè enxampen algun valent que creuava alguna via a més de 200 km/h com si res. Llavors ens en fem creus i demanem una sanció exemplar per a l’infractor. Jo els convido, però, a anar per qualsevol via ràpida (o no tan ràpida) tot respectant els senyals de velocitat. De seguida veuran com algun imbècil s’enganxa al seu cotxe per darrere, fa llums, toca la botzina i, quan ens apartem a un costat, ens passa esperitat, ens dirigeix un gest despectiu amb la mà i rondina amables exabruptes. Provin d’anar per una zona en obres limitada a 60: els passaran tot de vehicles al doble de la velocitat permesa i de la manera com acabem de descriure. Arran del carnet per punts, hi ha una mica més de moderació, però la gent amb cotxes més potents ja s’ha preocupat d’equipar-se amb els detectors de radars i tot d’andròmines electròniques per seguir fent el que li rota.

El carnet per punts, però, no reduirà l’incivisme al volant si no hi ha més agilitat a l’hora d’imposar sancions (han trigat 4 mesos a retirar el primer carnet). Mentre no hi hagi uns quants que paguin de manera exemplar, seguirem suportant que algun cretí ens passi per la cara que triga dotze minuts a arribar a Barcelona mentre que els que respectem les normes quedem com uns pòtols.

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.